El sector de la restauració ha de tibar de l'enginy per, tan sols, intentar mantenir-se enmig de l'emergència sanitària en espera de poder reobrir els locals. Segurament més tard que d'hora. Els menjars per emportar són un dels pocs recursos que els queda. I per què no també còctels? El restaurant-cocteleria Glaç de Manresa s'ho va proposar i ha posat en marxa el projecte. A part de menjar, també es poden demanar a domicili o bé anar-los a buscar.

El Bloody Mary i el còctel d'autor batejat amb el nom de Margarita amb passió, van ser els més sol·licitats, a més a més del daiquiri de maduixa, explica el responsable de Glaç, Guillem Vilà.

El còctel se serveix amb un pot de vidre que es tanca hermèticament i es precinta per garantir que ningú no l'ha obert. «Si s'envasés en plàstic o cartró perdria la gràcia i el gust», assegura Vilà. L'acompanya una etiqueta amb el nom del còctel, els ingredients que porta i un codi QR que dirigeix el consumidor a un vídeo que explica tres normes bàsiques per gaudir de la beguda: sacsejar-la; posar-hi gel -no en porta per evitar que s'aigualeixi- i remenar-ho suaument amb una cullera. Es recomana, així mateix, consumir-ho amb el mateix pot de vidre.

Els primers dies n'han sortit bastants, afirma Vilà. Davant la bona resposta, Glaç es proposa ampliar la carta de còctels. També han rebut peticions de servir gintònics. En principi es va renunciar a fer-ne perquè la tònica es podria esbravar. Davant la demanda estudien l'opció de servir la mesura exacta de ginebra al pot de vidre i la tònica a part perquè la barreja s'acabi de fer a casa. Segons Vilà, el còctel s'elabora just abans de fer el lliurament.

De portar-lo a casa se n'encar-rega el servei municipal que ha muntat l'Ajuntament de Manresa per a bars i restaurants de la ciutat. A més a més de còctels, les hamburgueses i plats per compartir és el que més ha sortit del Glaç.

Vilà recomanaria, per prendre a casa, un Bloody Mary per abans de sopar. I després de l'àpat, per exemple, un daiquiri «per compartir amb la parella» o els amics -això sí, no més de 6 i amb distància i ventilació- «per fer tertúlia».

Comenta que, com tots els negocis de restauració, ho estan passant malament. «Un restaurant té unes despeses fixes molt importants per molt que paris neveres i, en canvi, es factura poquíssim». Augura que quan obrin «segurament hi haurà restriccions de capacitat i ja hi tornarem a ser».