Felip Vilar i Júlia Valls tenen 73 i 66 anys, respectivament. Tenen casa a Esparreguera, però es desplaçaran a viure a Manresa un cop l'edifici de la plaça i el carrer Hospital estigui a punt. Deixaran la seva població perquè «volem viure en comunitat, en un lloc on la gent es pugui ajudar, en solidaritat, que en aquests moments és el principal». Insisteixen que «el nostre projecte no és arribar a vells i viure en una residència, sinó relacionant-nos amb gent jove i gran. Fa anys que anem al darrere d'una cosa d'aquest tipus. Està molt pensat».

Vilar i Valls ja havien explorat projectes d'aquest tipus fa temps, expliquen. Primer van topar amb projectes comunitaris de sèniors, on tot era gent gran. «Però es van anar desfigurant». Després van conèixer altres iniciatives més intergeneracionals, i «quan vam veure aquesta possibilitat vam pensar que era molt més interessant» que no pas una cooperativa amb gent de la mateixa edat. «Llavors vam pensar que aquesta era la nostra oportunitat», i es van fer membres de la cooperativa La Raval.

També els va fer decidir el tipus de gent que van trobar al projecte de Manresa, recorda Valls. «No té res a veure amb altres que hem conegut. És un projecte intergeneracional, i això vol dir que estem els uns pels altres. No serà un bloc de veïns. No és això el que busquem, sinó que tothom serà còmplice del que passi. Estar tots per tot».

Vilar i Valls són pensionistes. «D'alguna manera tenim la vida solucionada, i ho haurem de compensar. Cadascú hi posarà allò que pugui. Uns més una cosa i els altres una altra. Conviure és això».

Vilar opina que l'individualisme que es prioritza actualment «és una equivocació, i el que està passant en aquests moments, la pandèmia, ens ho està demostrant». Assegura que la gent gran, envoltada de gent jove, «no va tant al metge, no té tants mals de cap ni d'esquena. Estar actius fa marxar moltes malalties».