Fa 25 anys només el 0,4% de la població mundial tenia accés a Internet. El color que predominava a les pantalles i teclats dels ordinadors -aleshores es parlava de computadores- era el beix i, estèticament i funcionalment parlant, eren el que avui en dia en diríem autèntiques andròmines. Amb aquest panorama, posar en marxa una universitat perquè funcionés a distància i online podia semblar una bogeria, però el futur és dels visionaris i el primer rector de la UOC, Gabriel Ferraté, ho va ser. En una entrevista recent explica que el seu lema era «trencar les barreres del temps i de l'espai».
La UOC, que va tenir a Manresa el primer centre de suport del país des del primer curs (1995-1996) -després vindrien els de Salt i Reus-, va ser la primera al món a dotar-se d'un campus virtual per als professors i alumnes. Va començar amb 100 matriculats a la diplomatura d'Empresarials i 100 al segon cicle de Psicopedagogia. Un quart de segle més tard, té més de 77.500 estudiants i 85.700 graduats, i és present en 142 països.
