Antoni Ventura, gerent d'Aigües de Manresa, va obrir ahir un cicle sobre sostenibilitat mediambiental, impulsat pel Parc de la Séquia i BBVA, explicant com les depuradores poden esdevenir fàbriques de recursos.
Ventura va recordar que el 25 de setembre del 2015 l'Assemblea General de l'ONU va aprovar l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que incorporava els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es tracta de 17 objectius per transformar el món, abordant els grans reptes globals com la fam, la pobresa, la sostenibilitat, el canvi climàtic, l'educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau.
Pel que fa als reptes de la sostenibilitat, Ventura va dir que es constata com el model econòmic actual d'extreure, produir, malbaratar ja està arribant al límit de la seva capacitat física. Entre els diferents objectius de desenvolupament sostenible, el número 12 (Producció i consum responsables) incideix sobre aquest aspecte i presenta el model alternatiu de l'economia circular.
Aplicant els principis de l'economia circular en el món de la depuració d'aigües residuals, va explicar que el Projecte Smart-Plant explora la transformació de les depuradores d'aigua residual, en fàbriques de recursos i productes diversos.
El projecte Smart-Plant és un projecte europeu de 4 anys de durada que agrupa 26 socis (empreses i universitats) de 10 països diferents i en el qual ha participat Aigües de Manresa. El seu objectiu és escalar i demostrar solucions ecoinnovadores per modernitzar les estacions depuradores d'aigües residuals.
Dues plantes pilot a Manresa
Ventura va informar que durant el projecte s'han provat fins a nou plantes pilot en cinc depuradores, dues de les quals a la de Manresa-Sant Joan de Vilatorrada, amb l'objectiu de millorar el tractament de les aigües residuals, l'eficiència energètica, la reducció de gasos d'efecte hivernacle i la recuperació de recursos.
Aquest estiu va finalitzar el projecte i els seus resultats han estat la recuperació d'un 50% del fòsfor en forma d'estruvita, que és un fertilitzant ric en magnesi i fòsfor.
També es pot eliminar el 90% del nitrogen i obtenir una aigua rica en polihidroxialcanoat (PHA), polièster que ha de servir com a base per a la producció de bioplàstics.
A més s'ha optimitzat el procés d'eliminació de nitrogen, i s'han reduït un 25% els costos.
Com a benefici afegit, s'ha obtingut una reducció d'emissions difuses a l'atmosfera.
Les solucions ecoinnovadores, segons el gerent d'Aigües de Manresa, «poden, individualment o combinades, renovar i millorar les estacions depuradores existents i donar valor afegit, promoure el canvi de paradigma cap a unes biorefineries eficients basades en aigües residuals».
Va afegir que les depuradores «es poden millorar sense revolucionar el sistema existent, amb una inversió inicial de 15-20 euros per habitant, i amb una rendibilitat d'un any a través dels estalvis potencials acumulatius de 17-18 euros per habitant i any».
Des del seu punt de vista, aquesta elevada rendibilitat econòmica podria revolucionar el sector actual en poques dècades, transformant les depuradores, de consumidores d'energia i recursos a productores de materials valuosos.
Va dir que el grup d'empreses i institucions participants en el projecte utilitza una frase que en resumeix l'esperit: convertir l'aigua bruta en or.
