La crida que va fer sor Lucía Caram a través d'aquest diari ha donat els seus fruits. El 6 de novembre passat, la monja manresana va explicar que la Fundació del Convent de Santa Clara, que dirigeix, necessitava "de forma urgent dos pisos a Manresa" perquè "dues famílies amb nens són a punt d'anar al carrer i no aconseguim llogar o que ens cedeixin algun pis".

La seva crida va donar resultats. Tal com ha explicat a Regió7, aconseguir-los ha estat "una carrera contrarellotge". Dimecres de la setmana passada "s'havia de fer un desnonament. Serveis Socials va negociar", sabent que la fundació havia pogut aconseguir un pis, i el va poder prorrogar una setmana. Finalment, la família que anava al carrer, on hi ha dos infants, es va poder quedar on vivia i la idea és que la setmana vinent es pugui traslladar al pis que ha aconseguit la fundació, que en pagarà un lloguer. A banda, en tenen un altre on aniran dos nois i n'hi ha un tercer en camí, ha explicat Caram, que remarca que en continuen buscant per acollir altres famílies.

"En necessito de manera urgent"

En el vídeo, sor Lucia explicava que "estic buscant de manera desesperada pisos. Tinc qui em pot ajudar a pagar-ne el lloguer, però no trobo pisos a Manresa. En necessito de manera urgent. La setmana vinent hi ha anunciats dos desnonaments de famílies que tenen nens. Estan vivint un autèntic calvari i jo la impotència de no poder-los donar un sostre perquè no aconsegueixo llogar un pis. Demano que els que ho esteu escoltant ho compartiu. Necessito llogar un pis i si algú té un pis buit en necessito urgentment per a dues famílies".

Posava de relleu que "no podem deixar que això passi a la nostra ciutat. Per favor, compartiu-ho i ajudeu-me a buscar. Encara no he pogut trobar el contacte amb la Sareb. Si trobeu algú de la Sareb, que es reuneixin amb mi. Tenen molts pisos buits a Manresa. Necessito dos pisos i és urgent. Per favor, compartiu-ho i ajudeu-nos perquè no és just que hi hagi famílies amb nens que estiguin vivint aquesta situació tan angoixant. La seva angoixa és la meva angoixa i espero que sigui la de tots. Només si ho vivim en la nostra pròpia pell ens mobilitzarem".