La crisi provocada per la covid ha posat al descobert les dificultats d'un sector, el de les sales de concerts que, majoritàriament i per poder garantir la viabilitat econòmica, han de funcionar, també, com a locals d'oci nocturn. Com a discoteques. Dels locals d'oci nocturn ni se'n parla. I si les sales de concerts, que han estat tancades des del 14 de març, podran tornar a obrir a partir de dilluns és perquè podran funcionar per activitat (concerts) i no per llicència (discoteca). L'únic positiu de tot plegat, segons Dani Castellano, director de la Casa de la Música de Manresa, amb seu a la sala Stroika, és que, «finalment, estem considerats equipaments culturals, al costat de teatres, per exemple». Però la pregunta és: com es manté el vaixell després de 8 mesos tancats, sense ingressos, només amb despeses, i amb l'única possibilitat d'obrir amb la capacitat al 50 % en aquest primer tram?

La sala manresana, com explicava ahir Castellano a aquest diari, té sobre la taula la possibilitat de demanar una ampliació de llicència per poder funcionar, també, com a servei de bar resturant. Una idea incipient que han d'acabar d'estudiar però que consideren com una alternativa per «minimitzar el desastre econòmic» a què s'han vist abocats. Sempre, remarca Castellano, «si és compatible amb fer concerts», principal objectiu de la sala. El servei de restauració -«una cuina molt bàsica»- els permetria «ampliar horaris diürns».

Però, avisa Castellano, ara mateix ni el possible servei de bar ni els futurs concerts no són cap model «que asseguri la viabilitat per sobreviure. És una línia defensiva més per aguantar el que es pugui». És per això que Castellano, com tot el sector, reclama «un rescat. No pots tirar endavant un negoci sense contrapartides quan t'has vist obligat a tancar pel bé comú. Fins al 14 de març, la sala era un negoci viable». Després de vuit mesos de tancament, els responsables de la sala calculen que les pèrdues han sumat mensualment uns 14.000 euros, més de 100.000 euros fins avui.

La capacitat al 50 % de les sales de concerts, amb les separacions entre assistents previstes en la normativa -els concerts seran amb el públic assegut a cadires, igual que en els cinemes i teatres- fa que un recital a la Stroika permeti aplegar unes «250 persones» en aquest primer tram de la desescalada, segons els càlculs que han fet els responsables de la sala. La capacitat de la Stroika, que enguany celebrava la seva primera dècada, és de 800 espectadors. El servei de restauració en permetria encabir «una seixantena». En el segon tram, la capacitat a cinemes, teatres i sales de concerts s'amplia al 70 %. El 100 % arribaria en el quart tram (amb un màxim de 1.000 persones). Això, però, seria ja el gener i supeditat sempre a l'evolució de la pandèmia.

Abans del tancament del març, a la sala hi treballaven unes 34 persones; actualment, la Stroika és, exclusivament, un «centre de creació» on treballen les 4 persones que formen part de la Casa de la Música; la resta es mantenen en ERTO. Però, apunta Castellano, la prioritat és «tornar obrir. No ens rendirem». I el primer concert podria ser al desembre, com explicàvem ahir, amb una ajuda vehiculada a través de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC).