La depuradora de Manresa forma part d'una recerca iniciada el juliol a tot Catalunya per predir rebrots de covid. Com va avançar Regió7 al cap de mig any de començar la investigació -vegeu edició de l'1 de novembre-, s'ha comprovat que hi ha una correlació directa entre la presència del virus en les aigües residuals i els positius de covid detectats. A Manresa, la circulació del virus d'ençà que va començar la recerca ha estat sostinguda. Va ser a partir de l'agost que es va començar a notar un augment important.

Aquesta setmana (del 16 al 22) la circulació del virus és mitjana amb tendència estable, mentre que l'anterior també era mitjana però amb tendència a la baixa.

La de Manresa és una de les 56 estacions depuradores d'aigües residuals del territori català que participen en la recerca coordinada per l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). A banda de la capital del Bages, aquesta estació dona servei a Callús, Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa.

Segons la recerca, en aquesta depuradora la circulació del virus durant el juliol va ser baixa, fins que la primera setmana d'agost (del 3 al 9) va fer un salt a una circulació alta, i es va passar del color groc al vermell (vegeu el gràfic adjunt). La setmana següent, del 10 al 16 d'agost, va baixar una mica i es va mantenir amb una circulació mitjana (taronja) fins a la setmana del 28 de setembre al 4 d'octubre, en què va tornar a una circulació baixa (groc). No va durar. A partir del 5 d'octubre va tornar a ser alta (vermell) i, passada aquesta setmana, es va quedar en el color taronja actual (circulació mitjana).

Una circulació mitjana i estable

A banda de si la circulació del virus és indetectable, baixa, mitjana o alta -informació que s'extreu a partir de la concentració absoluta de la diana gènica més abundant (en unitats logarítmiques) i mitjançant una escala de color-, la recerca també mostra a cada estació depuradora la tendència de canvi (a l'alça, estable o a la baixa) de les concentracions de la setmana en curs en comparació amb la setmana anterior. Mentre que la setmana passada a Manresa aquesta tendència era a la baixa, aquesta setmana es manté estable.

Malgrat que s'hagi demostrat la correlació entre la presència del virus a les aigües residuals i els casos detectats, el fet que la covid no hagi desaparegut mai sinó que hi hagi hagut casos sense interrupció fa molt complicat avançar-se mitjançant la informació que ofereix la recerca. Per què es va disparar la setmana del 3 d'agost? Aquella setmana va marcar l'inici de les vacances per a una gran part de la població, la qual cosa podria suggerir que hi va haver més socialització i contagis. En realitat, no se sap. Pel que fa a l'altre pic, el de la setmana del 5 a l'11 d'octubre, va coincidir amb un increment, la setmana següent, dels malalts ingressats a l'àrea covid de la Fundació Althaia i de les defuncions, però també és una mera suposició. A banda, si es comparen les dues puntes de circulació del virus per les aigües residuals amb el risc de rebrot a Manresa segons els mapes elaborats per Salut, no hi ha una equivalència.

Com va explicar Neus Collado, investigadora de l'ICRA i coordinadora de la xarxa de vigilància del SARS-CoV2 en aigües residuals de Catalunya, «aquesta eina serà especialment útil quan no es puguin destinar tants recursos a fer PCR de diagnòstic més individualitzats perquè permetrà tornar a identificar on hi pot haver més risc de rebrot i fins i tot on han estat més eficients les mesures restrictives i veiem una disminuació de circulació en les aigües».

Tot i el que comentàvem abans quant a la dificultat d'establir paral·lelismes, si es mira el pic de menys circulació després de vuit setmanes seguides de circulació mitjana o alta, la setmana del 28 de setembre al 4 d'octubre, la d'abans era la divuitena amb una baixa afectació hospitalària del coronavirus a Manresa. En canvi, la següent, coincidint amb el color groc a la depuradora, Althaia va alertar d'una tendència lenta però progressiva a l'alça que es va notar en les aigües residuals la setmana següent, la del 5 a l'11 d'octubre, en què el groc de baixa circulació va saltar al vermell d'alta.