22 de novembre de 2020
22.11.2020
Regió7

«Si no es fa bé la desescalada de la segona onada de covid-19 n'hi haurà una tercera»

El director mèdic explica que Sant Andreu ha passat de quaranta treballadors infectats a cinc per l'experiència acumulada

21.11.2020 | 23:49
Cristòfol Ortega, director mèdic de l'Hospital de Sant Andreu

El centre sociosanitari tracta pacients fràgils per als quals l'epidèmia de covid és especialment perillosa. El doctor Ortega creu que els estaments públics s'han aprofitat de la vocació de servei dels sanitaris

Va viure l'epidèmia de la sida i no s'hauria imaginat que al llarg de la seva carrera s'hauria d'enfrontar a una d'una magnitud i mortalitat molt superior. Cristòfol Ortega, amb una trajectòria de més de dues dècades a la Fundació Sant Andreu Salut, explica en aquesta entrevista els moments més durs de la lluita contra la covid, l'aprenentatge que ha permès reduir l'afectació del virus i s'emociona amb el grau de compromís del personal. Adverteix que «si no es fa bé la desescalada de la segona onada n'hi haurà una tercera».

Hi ha una millor informació sobre l'epidèmia ara que durant la primera onada?

Depèn. Mèdicament sí, però, en general, hi ha un enorme soroll que pot distorsionar, confondre i marejar.

Per què ho diu?

Al setembre hi havia més gent que estava disposada a vacunar-se que no pas que no. Ara és a l'inrevés. La gent canvia d'opinió molt ràpidament.

Com afronta personalment aquesta segona onada? Fatigat?

La fatiga és més emocional que física. Durant la primera onada es patia l'angoixa de veure que no arribaves a tot, coneixies les notícies que als hospitals d'aguts les UCI estaven col·lapsades i no parava d'entrar gent a urgències. Ens vam haver d'adaptar a una situació plena d'incerteses, de situacions d'impotència i desconeixement. No tenies temps de pensar en tu mateix. A partir del mes de maig, quan va començar a baixar la corba de contagis, és quan vam tenir temps d'assimilar i ser conscients del que havíem passat.

Què va ser el més dur?

Els malalts que morien sols sense poder estar acompanyats de la família. Impactava moltíssim. Eren les infermeres i els metges els que estaven al seu costat.

Ara passa el mateix?

No, això ha canviat. Cap al final de la primera onada ja es va començar a permetre que la família fos al seu costat. Quan això passava, era tal el desconeixement i la incertesa, que tota protecció era poca.

Creu que s'haurien pogut fer més coses quant a prevenció perquè no s'hagués produït aquesta segona onada o hagués tingut menys intensitat?

Els experts pensen que la desescalada de la primera onada no va ser prou com havia de ser. En cap cas es podia llançar el missatge que s'havia vençut el virus perquè no és veritat. El confinament és molt dur i hi havia moltes ganes de sortir, però ara hi tornem a ser una altra vegada.

Està d'acord amb la reducció de restriccions anunciada per a dilluns pel Govern de la Generalitat?

Tota prudència és poca, i encara més tenint l'experiència del que ja ha passat. Si no es fa bé, hi haurà una tercera onada. El tarannà mediterrani de tot o res no serveix. També cal que els polítics emetin una informació uniforme.

S'està referint al cas de Madrid amb unes restriccions més laxes?

Vam tenir fa uns dies una videoconferència amb Bonaventura Clotet [cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol] i se li va fer la mateixa pregunta. I la resposta és que no tenim suficients dades. Astúries al principi d'octubre era l'exemple a l'Estat de les coses ben fetes amb una taxa baixíssima i, ara, és al capdamunt de tot.

Com afronta vostè des del punt de vista professional aquesta segona onada?

Amb més coneixement dels mecanismes de transmissió i del tractament, tenim l'antivíric Remdesivir i la Dexametasona, per a la insuficiència respiratòria, que ens ajuden. També tenim molt més clars els mecanismes de transmissió i de prevenció, i això fa que hi hagi menys afectació del personal. Una dada és que a la primera onada vam tenir més de quaranta companys afectats i en la segona no arribem a cinc. Les proves i testos faciliten prendre les mesures d'aïllament necessàries.

Quin és l'ambient entre els professionals ara?

Continua sent dur, però el personal sanitari té la qualitat d'estar disposat sempre a assumir la càr-rega de treball. Hi ha una cohesió a tots nivells entre metges, auxiliars, infermeres, fisioteràpia, equip de cuina, de bugaderia, de neteja... Tots absolutament s'han implicat. En moments crítics el personal es posa al límit però continua. Ens queixem però tirem endavant. És una característica de la professió sanitària. En certa manera crec que els estaments públics es van aprofitar la primera vegada d'aquesta vocació de servei dels sanitaris cap als pacients i la societat. Amb els aplaudiments es tocava la fibra, però no es destinaven més recursos ni més personal i sense obrir més llits.

A banda dels aplaudiments s'ha fet el que s'havia de fer?

Evidentment que no. Continuem amb el mateix personal. Estem superdotats de material, però el gran problema és el personal. Es pot fer un hospital en tres mesos, es poden comprar respiradors o obrir més llits d'UCI, però no es pot formar un metge, una infermera o un auxiliar en tres mesos.

Aquest problema ve de lluny i ara s'ha fet evident.

Sí, s'ha fet evident que la gran mancança no és de material sinó de personal. Ara hi ha una oferta de feina sanitària brutal. Pràcticament pots triar on anar a treballar. Els que estem a la perifèria, lògicament ho notem.

Què s'ha fet diferent a Sant Andreu aquesta segona onada de la primera?

A la primera onada vam haver d'inventar moltes coses. No hi havia protocols, es van haver de crear. Amb la segona onada estava tot ja protocol·litzat i s'ha anat aplicant un pla de contingència que guia la reconversió de les unitats. També s'ha canviat l'acompanyament al final de vida.

Quines particularitats té enfrontar-se a la covid des de l'Hospital de Sant Andreu?

Nosaltres som un centre sociosanitari que també se'n diu d'atenció intermèdia. La nostra feina és tenir cura de persones que estan malaltes, que en gran mesura són pacients crònics o discapacitats que reben atenció sanitària i social que, en definitiva, el que busca és potenciar l'autonomia de la persona. Pal·liem les seves limitacions i el seu patiment per reinserir-los en l'àmbit social. Fem cures pal·liatives i atenció a la gent gran fins i tot amb malalties avançades i terminals. Això vol dir que tractem pacients fràgils que si, a més, tenen una infecció per covid la seva fragilitat augmenta un mil per mil. Són pacients molt més susceptibles de poder morir. El que sí que podem dir és que els que es moren ho fan en pau i d'una forma digna.

I a banda d'aquesta superior mortalitat?

Nosaltres treballem moltíssim amb les famílies, i amb aquesta epidèmia no ho hem pogut fer. Tot eren videoconferències i trucades telefòniques. Jo he hagut de passar més estona trucant a famílies perquè tinguin informació que visitant malalts. Ens hem hagut d'adaptar. Einstein deia que en moments de crisi només la imaginació és mes important que el coneixement. Així que ens hem reinventat.

Sant Andreu va tenir en el pic màxim de la primera onada de covid 138 ingressats simultanis, ara a l'entorn de noranta. Com s'ha reorganitzat Sant Andreu i quin marge té?

S'ha fet aplicant les fases del pla de contingència, que en té sis. Ara passem per la quarta i encara tenim marge. Esperem que no calgui esgotar-lo perquè la segona onada ha d'anar de baixa. En el nostre cas, pel tipus de pacient que tenim. La recuperació és més costosa i requereix més temps. Després d'un estat d'immobilitat presenten una davallada funcional. La rehabilitació és un procés laboriós i llarg.

D'on els arriben la majoria de pacients?

La majoria de pacients que ens arriben provenen d'Althaia i en menor mesura de l'atenció primària o residències.

Quina creu que és l'afectació a llarg termini que tindrà aquesta epidèmia?

Yuval Noah Harari [historiador i analista] afirma que aquesta pandèmia passarà però canviarà les nostres vides. Ens canviarà.

En què?

En els hàbits, en l'àmbit social, en les relacions. Pel que fa a les institucions sanitàries també hi haurà canvis. Hem d'esperar i veure si les vacunes són efectives, si es pot vacunar tot el personal que vulgui fer-ho. Hem de repassar el que hem fet bé, el que hem fet malament, i replantejar el que calgui per poder millorar l'atenció que donem. La duresa de l'experiència ens ha de fer millorar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20