A les 8 del matí, Xavi Pallarès, del Frankfurt Cal Xavi de Manresa, ja començava a fer anar la planxa mentre es preparaven els primers cafès per al personal, a l'espera dels primers clients. Assegurava que arrencava «amb optimisme», perquè «és el que hi hem de posar». La terrassa ja estava a punt, tot i que encara buida, fins que a quarts de 9 del matí hi va arribar la primera clienta, Carme Cano, habitual de l'establiment. «Quan van reobrir després del confinament també vaig ser la primera», explicava Cano mentre obria el sucre del seu cafè amb llet i esperava l'arribada d'una amiga. «En tenia moltes ganes, la veritat», afirmava Cano.

A dins ho tenien tot apunt per complir amb els paràmetres d'aquesta fase. Taules disposades per a un aforament màxim del 30%, amb les distancies corresponent, i tant allà com a la barra ampolles de gel hidrològic. Pallarès explicava que, en relació a la fase de reobertura de la primavera passada, «no hem fet gaires coses diferents, més enllà d'ajustar-nos als paràmetres concrets que se'ns demanen ara», però sí que «ens hem establert i escrit uns paràmetres bàsics, que lliurarem als clients». Bàsicament, perquè considera que és «un tema de mentalitat» que «ningú no es relaxi». Sobretot, el que vol transmetre i demanar amb aquests paràmetres és «paciència» als seus clients. «Que entenguin que si una taula està preparada per a quatre és per a quatre. Que si està muntada per sis no és per a vuit», i que les taules «no es poden moure i ajuntar». O que «la sal i l'oli els hi durem nosaltres», detallava com a exemple. Xavi Pallarès subratllava que «la gent és conscient que és un moment complicat, que no estem en una situació de normalitat. Però se'ls ha de recordar, perquè no ens podem relaxar. Tots ens hi juguem molt». L'establiment obrirà de 7 del matí a 2/4 de 10 del vespre.

Ahir, però, al sector de les Bases era difícil trobar clients a les terrasses de Manresa a primera hora (entre quarts de 8 i les 9 del matí), ja que la temperatura, de zero graus i amb boira, no hi convidava gaire.

Una de les que sí que desafiava la fredor ambiental per prendre's el seu tallat i mini entrepà en una de les terrasses del sector de les Bases era l'Àuria Antúnez, que expressava que «ho he trobat molt a faltar, aquests dies». Treballa en unes oficines d'assegurances properes «i és un costum diari. Però, més que no pas per mi, aquests dies de tancament m'ha sabut greu per la gent que té els negocis. Son gent amb qui et relaciones molts dies, i han patit molt».

Antúnez deia que aquestes setmanes precedents «sovint he vingut a buscar el cafè i me l'he endut a l'oficina, ni que fos pel fet de donar-los un cop de mà. Però la veritat és que no és el mateix. El cafè pres assegut a la terrassa té un altre gust».

Un altre dels pocs que s'asseien en una terrassa a primera hora del matí per esmorzar era Toni Hernández, que explicava que «no és una cosa que fes pas cada dia, però si de tant en tant, i avui ho he fet amb tota la intenció, en solidaritat amb la gent del sector, que està patint molt». Tanmateix, Toni Hernández expressava que «si volem ajudar-los, precisament el que ens toca és fer-ho molt bé i ser el màxim de prudents. Hem de consumir, però fer-ho amb tota la cura del món. Perquè, sinó, seran els bars i restaurants els que hi tornaran a perdre. I amb ells, nosaltres».