Les xarxes socials i les noves tecnologies no queden al marge de la violència contra la dona. En aquest sentit, la sergent Mònica Rossell, sergent de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció Ciutadana dels Mossos d'Esquadra, explica que aquests mitjans acostumen a fer-los servir per una banda exparelles i per l'altra parelles en les quals no hi ha convivència.

La sergent afegeix que en els casos en què la violència s'exerceix a través de mitjans telemàtics, el més freqüent és que hi hagi insults, coaccions i també amenaces de fer públics fotografies i vídeos íntims. Una altra forma de violència, també a través de mitjans tecnològics, explica Rossell és el control de comunicacions i missatges, cosa que en aquest cas passa tant amb parelles que conviuen com les que no, i que tenen les claus d'accés a les pàgines i aplicacions.

Quan les amenaces, coaccions i altres tipus de violència es produeixen a través de les noves tecnologies, Rossell explica que s'intenta que la víctima no esborri les proves, com poden ser missatges o captures de pantalla, i que també es recullen en la denúncia.

En un altre ordre de les coses, i pel que fa a la situació generada per la pandèmia, Rossell explica que la situació actual, amb el toc de queda és molt diferent de la del primer confinament, quan es va considerar que hi podia haver situacions de «molta vulnerabilitat», pel que fet que les víctimes podien haver de passar moltes hores amb els agressors a casa i a més hi podia haver més dificultats per demanar ajuda, donada la limitació de relacions socials que hi va haver.

Per aquesta raó aleshores es va optar per valorar si calia reprendre o fer més seguiment de víctimes i també es va crear un correu que encara està actiu, mossos.atenciovictimes@gencat.cat per a persones que necessitin assessorament relacionat amb casos de violència de gènere però també de discriminació o odi, entre d'altres. Un servei, recorda Rossell, però que no substitueix el 112 per a les actuacions urgents. Rossell també recorda, que durant les hores del toc de queda, de les 10 de la nit a les sis del matí, les víctimes poden desplaçar-se fins a les comissaries dels Mossos d'Esquadra per posar denúncies.

Rossell recorda que habitualment el desencadenant d'una denúncia acostuma a ser una agressió física. Tot i això remarca que si hi ha agressió física és perquè abans ja n'hi ha hagut de psicològiques perquè «la violència sempre va a més». Un cop la víctima ha presentat la denúncia davant dels Mossos d'Esquadra, explica Rossell, se li fa un test per tal de valorar quin és el risc en el qual es troba aquesta persona i a partir d'aquí se li assigna una protecció. Aquesta protecció pot anar des de vigilància les 24 hores del dia en els casos més extrems fins a fer-li acompanyaments concrets o passar pel seu domicili en moments concrets.

La sergent també recorda, que el jutjat pot donar ordres de protecció o no apropament i que també, els mateixos Mossos d'Esquadra donen consells a les víctimes sobre com actuar davant de determinades rutines diàries o de la necessitat que informin al seu entorn de la situació, per tal d'estar més protegides i evitar riscos.