Tothom ha patit d'una manera o altra el confinament. Un confinament obligatori durant, com a mínim, dos mesos des del març. Un confinament domiciliari sense temps de reacció per ningú! La situació de confinament provocada per la covid-19 ha comportat molta incertesa durant aquest temps, ja que poden haver empitjorat les situacions de violència masclista en llars existents i/o desencadenar nous casos.

Perquè la violència de gènere no és un problema privat sinó una violació dels valors i dels drets humans. La violència de gènere domèstica engloba més d'un tipus de maltractament, com són: el maltractament psicològic, el verbal, el sexual, el físic i l'econòmic.

Us heu preguntat què ha passat o com ha viscut una persona, majoritàriament les dones, aquests dos mesos? Dos mesos semblen poc, però si comptem les hores és terrible, ja que viure més de 1.536 hores amb el seu agressor a casa és esgarrifós. Sense poder sortir, sense mobilitat, sense poder comunicar-se amb ningú, sense aquell moment o aquell espai que abans tenia quan podia marxar i viure.

Però, tot i aquesta situació de confinament i als estats d'alarma, amb les dificultats d'aïllament a les cases i amb el tancament de molts serveis, deixeu-me dir que hi ha hagut accions de prevenció i de resposta davant de la violència de gènere que encara funcionen, sobretot en situacions d'emergència.

L'augment de trucades ha estat d'un 80%, però, tot i així, les denúncies han baixat en picat. Les trucades s'han utilitzat per demanar consells per sobreviure, però no per denunciar. El que amaguen aquestes xifres és territori desconegut per molta gent, ja que tot el que ha passat o està passant darrere les portes és una realitat que desconeixem. Dit d'una altra manera: el que passa dins o fora de casa són coses diferents i cada casa és un món.

Aquestes dades no només no baixen sinó que van en augment i molt a l'alça. Segons dades dels Mossos d'Esquadra, han tingut 16.233 víctimes controlades i en seguiment des del març. Tot i així, varies han tornat amb el seu agressor i tornen a patir maltractaments.

A partir del moment que tornem a la monotonia del dia a dia, a la normalitat, espero que les dones decideixin la llibertat. Totes elles han tingut drets i valors negats durant el confinament. A les que ja patien la violència de gènere d'abans i a les que se n'han adonat ara, espero que s'empoderin per agafar força, ganes i la valentia suficient per dir: no, prou, fins aquí i pel seu propi bé i per la seva canalla, si en tenen, per denunciar!