Mentre hi hagi maltractaments estarem vivint en una societat desequilibrada que necessita ajuda psicològica urgentment.

Podem condemnar als maltractadors, els podem denunciar, assenyalar, castigar? Però, és suficient? Ja fa temps que les polítiques en defensa de les dones estan treballant de valent i destinant molts recursos. Ha estat un gran pas que celebrem. Tot i així, la història es repeteix. Com a societat necessitem fer un pas més: cal anar a l'inici del problema perquè si una persona ha viscut el maltractament des de petita, té molts punts que, a l'edat adulta, repeteixi el mateix patró.

És un problema molt profund que arrosseguem i, si no es fa un acompanyament psicològic i terapèutic d'aquest trauma, aquestes persones repetiran el que han après. Perquè el maltractador relaciona amor amb violència, ho ha gravat així en el seu inconscient, des de la infantesa. Aquest és un problema molt més greu del que ens pensem. I la dona també necessita un acompanyament per desaprendre aquestes conductes i alliberar-se. Si no ha après a posar límits des de petita, encara li costarà més quan sigui gran.

L'amor no és violència, no és propietat privada, no és control, no és limitar. L'amor és amor: és llibertat, amistat, respecte, gaudir.

Totes les persones hauríem de fer-nos aquestes preguntes i respondre-les de manera molt honesta: Com era la relació entre el meu pare i la meva mare? Com és la meva relació? És un amor sà? Si la resposta és que no, demana ajuda i transforma tot el que portes guardat al teu inconscient perquè deixi de condicionar-te a tu i a les properes generacions.

Una part del suport econòmic, psicològic i terapèutic seria bo que el fes l'administració pública. Destinar una part de la despesa social a combatre aquests traumes infantils per sanar a aquestes dones i homes. Amb l'objectiu de viure en una societat més sana, més autoresponsable dels seus traumes i amb les eines necessàries per poder canviar aquestes actituds que venen del dolor més profund i encara en generen més al seu entorn.

Tant de bo que algun dia no molt llunyà deixem de celebrar el 25-N i celebrem un altre dia: el dia de la transformació social.