Manresa s'ha embarbussat amb la Fàbrica Nova. Això és així perquè l'Ajuntament anuncia canvis que suposaran reformulacions de reformulacions anteriors que ja havien estat reformulades.
La Fàbrica Nova va tancar portes el 1989 deixant un fabulós cadàver industrial que ocupa 65.000 metres quadrats al nucli urbà.
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va sortir a punxar el globus (vegeu Regió7 del 10 d'octubre) de l'operació d'un gran centre comercial amb sales de cinema que, fins ara, estava previst que tingués la funció de quadrar econòmicament una intervenció mastodòntica amb pisos, parcs, places, pàrquing...
Els 15 anys transcorreguts sense que res d'això tiri endavant ha convertit en evidència que l'estratègia ha de ser un altra. D'altra banda, sembla oportú recordar que els canvis que es plantejaran ara s'han d'afegir a una llarga llista de modificacions que cal conèixer per posar en context el nou intent.
Cal recordar, per exemple, que en previsions urbanístiques anteriors s'havia contemplat que la meitat de la nau central fos pública.
La nau central de l'emblemàtic complex fabril havia de ser conservada i es va acabar acceptant que només es respectessin les façanes
Per fer atractiva l'operació per a Sacresa es va rebaixar des del 50% fins al 20% el percentatge de pisos protegits, cosa que equivalia a passar de 210 a 85 habitatges amb finalitats socials. Una altra renúncia va ser a la meitat de la gran nau que es conserva, perquè en comptes d'equipament públic esdevingués un centre comercial privat.
Pel que fa a la densitat d'edificació, la quantitat màxima de pisos per hectàrea que preveu l'operació és d'una vuitantena. El pla urbanístic preveia que el sòl públic fos del 80% (52.010 m2) i es va rebaixar fins al 70% (45.508 m2).
El sòl privat era el 20% (13.001 m2), però va ser del 30 % (19.503 m2).
Més canvis, dels 10.000 m2 de sòl comercial es va passar a 13.000 m2.
Les 900 places de pàrquing soterrades es van augmentar fins a 1.300.
El gran edifici previst a la banda de Bertrand i Serra es va canviar per dues torres.
Un altre canvi significatiu va ser que amb les càrregues d'urbanització s'havia de pagar un poliesportiu. En aquest cas, el govern municipal va considerar que era millor destinar els diners a realitzar obres d'urbanització a l'entorn de la Fàbrica Nova, unes obres que s'estan duent a terme tot i que l'operació en sí no arranca.
El pàrquing que ja s'havia modificat va tornar a ser modificat.
Va ser davant la perspectiva de tenir 65.000 m2 de sòl dintre del nucli urbà inactius sine die que es va acceptar que la meitat de la gran nau que es conserva en comptes de tenir com a destinació ser un equipament públic també pogués esdevenir espai comercial privat.
Sense el gran espai comercial amb multisales cinematogràfiques , sense pisos protegits ni privats de renda lliure, sense el gran pàrquing subterrani previst ni el conjunt de places previstes ni el parc central dibuixat, l'operació és als llimbs.
