Tot i l´emergència sanitària la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa ha mantingut la seva activitat. Si abans de la pandèmia es feia visible a les concentracions que cada dilluns al migdia protagonitzaven a la plaça Major, ara l´activitat que manté el nucli que coordina l´entitat és bàsicament via telemàtica «perquè som un sector vulnerable. Però no hem parat», ha assegurat un dels seus dirigents, Víctor Feliu.
La plataforma va néixer el maig del 2017 i es va formar a partir d´11 entitats que compartien inquietuds com el futur de les pensions públiques i les mancances del col·lectiu de la gent gran pel que fa a serveis i equipaments específics per aquesta etapa de la vida. A Manresa aquest col·lectiu representa més del 20% de la població.
Els serveis que ofereixen les entitats bancàries és un exemple de l´actuació de la plataforma, però també s´ha convertit en un interlocutor de l´Ajuntament de Manresa per analitzar i valorar les necessitats de la gent gran a la ciutat. Des de les necessitats de places de residència, fins a l´increment d´ajudes per la dependència o temes com els habitatges tutelats.
El febrer passat el govern i representants de la plataforma van signar un acord que entre altres mesures suposava l´increment de cent mil euros per oferir més atenció domiciliària i també més servei de telealarmes.
Així mateix l´acord establia que l´Ajuntament faria gestions davant la Generalitat per augmentar les places concertades a les residències, i que la nova que s´ha de construir al Xup en tindria en disposaria d´un mínim de 60.
El mes passat la Plataforma va fer públic un comunicat en el qual denunciava que no s´havien produït avenços significatius en tots els temes acordats. «Som conscients de la crisi de la pandèmia, però ens preocupen aquests retards», ha afirmat Feliu.
La Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets de la Gent Gran de Manresa no ha parat de rebre queixes pel funcionament de les entitats bancàries: cues, limitació d´horaris per atendre clients a finestreta, o bé que els deriven als caixers automàtics o fer les gestions a través d´Internet quan hi ha persones grans que no saben com va, considera la plataforma.
Ahir van fer públic un comunicat en el qual en el qual denuncien la «deshumanització» de l´atenció per part de les entitats bancàries, que «deixa desateses i abandonades les persones grans», i també les joves que pels motius que sigui no tenen les habilitats necessàries per fer gestions de forma autònoma en caixers automàtics o via telemàtica.
Un dels responsables de l´entitat, Víctor Feliu, ha explicat a Regió7 que la plataforma s´ha decidir posicionar-se sobre aquest tema a causa de les nombroses queixes que ha rebut.
Per una banda la plataforma accepta que la digitalització i la gestió telemàtica és positiva, però per l´altra considera que «els serveis bancaris són un dret necessari per poder viure en la societat que tothom ha de tenir seu abast» i que els clients haurien de quina manera «volen ser atesos en funció de les seves necessitats». Si aquests condicionant no es dona, la plataforma demanarà als poders públics que «regulin aquest dret i que, fins i tot, els ofereixin una banca pública». Així mateix reclama a l´Ajuntament de Manresa, com a administració més propera, que prengui consciència del problema i faci gestions per posar-hi remei.
Menys sucursals
Per a la gent gran el tancament de sucursals bancàries, sobretot als barris més allunyats del centre de Manresa, també és un problema, assegura Feliu, sobretot si la persona en qüestió té dificultats de mobilitat. Això obliga a fer desplaçaments que, lligats a les limitacions dels serveis d´atenció al públic, contribueixen a agreujar la problemàtica. Les fusions bancàries que hi ha hagut els darrers anys han accelerat el tancament d´oficines.
Segons el dirigent de la plataforma, a la comarca del Bages aquesta problemàtica s´accentua, ja que el tancament de sucursals ha provocat que hi hagi pobles que s´han quedat sense entitats bancàries. El Consell de la Gent Gran del Consell Comarcal del Bages ha posat aquest tema damunt la taula. Segons un informe del Banc d´Espanya, el 49,31% dels municipis catalans, 476 de 947, no disposen d´oficina.
Davant aquesta situació la plataforma exigeix als bancs que atenguin de forma personalitzada els clients mentre l´oficina estigui oberta al públic i que no es cobrin comissions per prestar aquests serveis. També que ofereixin productes financers transparents i entenedors, que les comissions es graduïn en funció de la capacitat econòmica de cadascú i que es faciliti l´obertura de comptes de pagaments bàsics per a persones vulnerables en risc d´exclusió financera.
