El pessebre vivent del Pont Llarg, a l´entrada de la zona del Poal de Manresa, no es representarà aquest any a causa de l´emergència sanitària. L´espectacle s´havia convertit els darrers anys en una cita pràcticament ineludible de la tarda de Sant Esteve. Els últims anys l´havien visitat més de 2.500 persones durant les tres hores que durava la representació. Els organitzadors s´han estimat més no córrer cap risc tenint en compte, també, que en l´organització hi ha implicades més de 250 persones.

«Hem optat pel risc zero», ha assegurat a Regió7 la coordinadora del pessebre, Àngels Serentill, que a més a més aquest any ha assumit la presidència de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. «Vam valorar la seva realització, però no ho vem veure viable per les característiques del pessebre i la incertesa de la situació sanitària». Segons Serentill «ens preciem de dir que és un pessebre intergeneracional» en el qual hi participen de forma voluntària famílies senceres, «i la salut de la nostra gent ens va fer decidir molt de pressa».

Ha ressaltat, també, que com tots els pessebres vivents «són esdeveniments de contacte social des del minut zero. En el moment que el comences a planificar fins que el desmuntes hi ha una interacció continua» en la qual, entremig, hi participa el públic.

Fa vuit anys que el pessebre vivent del Pont Llarg se celebrava en l´actual format i de seguida va agafar rellevància. Es duia a terme a eres i horts de cases de pagès de l´entrada del Poal, a tocar de l´aqüeducte de la Séquia de Manresa. Des del 1987 que es duia a terme als baixos de la parròquia de la Mion fins que es va decidir obrir-lo a la ciutat. No s´havia hagut d´ajornar mai. «Sap greu, però no ho podíem fer d´una altra manera. Esperem que la gent torni quan engeguem perquè les ganes hi són».

«De pessebres n´hi haurà», ha afirmat Serentill. També el del Pont Llarg, «però serà diferent. Amb eines digitals. El que farem serà portar els pessebres a les cases». És l´opció que ha impulsat la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya. Serentill és la primera dona que la presideix.

Agrupa 48 entitats, i d´entrada només 3 valoren la possibilitat de dur-lo a terme, però tot depdndrà si es van superant trams de la desescalada. Cap d´ells és a la comarca del Bages. Ha assumit el càrrec «en un temps complicat per a tothom i per al teixit associatiu, i les entitats que fem pessebres no en som una excepció».

Ha explicat que «ha costat molt d´articular perquè res ha estat normal ni igual que les altres vegades. És un Nadal totalment atípic». Segons Serentill, la incertesa «és tan gran que les coses canvien d´una setmana a l´altra i fer plans de futur és pràcticament impossible.

El pla de futur immediat que impulsa la Federació passa per les eines digitals perquè «volem mantenir viu l´esperit de Nadal i dels pessebres». La majoria d´entitats que n´organitzen han fet vídeos i muntatges audiovisuals que es podran veure a la web pessebresvivents.cat. Serentill ha opinat que es tracta d´una eina que «com en tots els àmbits de la vida actual, ha vingut per quedar-se, i els pessebres no se n´escapen. Aquest Nadal es podran veure asseguts al sofà de casa», però de cara a pròximes edicions es podria mantenir per aquella gent que no es pot traslladar.