12 de desembre de 2020
12.12.2020
Regió7
ENTREVISTA

«L'edifici del Govern a Manresa acompanyarà i fins i tot donarà més caràcter a la Seu»

Els tres arquitectes que signen l'equipament insígnia de la Generalitat a la Catalunya Central afirmen que han fet un vestit a mida per al lloc on va

12.12.2020 | 00:25
Eliana Crubellati, Humbert Costas i Carlos Durán amb plafons del projecte que els han fet guanyar un concurs on es van presentar 48 equips, dels quals en van quedar cinc finalistes

Autors del projecte de la nova seu de la Generalitat a Manresa. Treballen en dos despatxos d'arquitectura diferents però han participat plegats en més d'una vintena de concursos a Catalunya i a França. Admeten que el projecte que han fet per a la capital del Bages suma diversos elements que l'han convertit en un repte professional

Humbert Costas, Carlos Durán i Eliana Crubellati són els autors del projecte de la futura seu de la Generalitat a la Catalunya Central, del qual també en dirigiran les obres. Un edifici amb més de 7.000 m2 de superfície construïda i un cost de més de 12 milions d´euros que s´emplaçarà entre els carrers de Galceran Andreu, de la Codinella i la Baixada de la Seu ampliant els antics jutjats. Tot i ser de despatxos diferents (Costas i Durán van fundar CDB Arquitectura el 2016 i Crubellati és sòcia fundadora de RFArq Arquitectes des del 2011), col·laboren des del 2014 i han participat junts en més d´una vintena de concursos, majoritàriament a Catalunya i també a França. «Som un triangle amb tres bandes idèntiques, i quan som dos a un, guanyen els dos. És pràctic», diu Costas.

En la presentació de l'Edifici Generalitat a la Catalunya Central, el dia 3 passat, van explicar que el primer que van fer per desenvolupar-lo va ser visitar el solar on aniria. Què és el primer que els va venir al cap quan hi van arribar?

H: El lloc on l'has de situar sempre és una sorpresa, quan comences una obra. Quan hi arribes, és molt diferent del que has vist en plànols. En aquest cas va ser exagerat perquè vam veure que hi havia moltes coses a resoldre. Era un tros del nucli històric, hi havia un desnivell molt gran... Va ser una sorpresa per la dificultat del projecte, i això hi ha vegades que t'espanta, però a la vegada et fa valent, i ens va motivar molt.

La imatge gràfica amb què van simbolitzar el seu projecte és la d'una mà sostenint una altra mà. Expliquin-la.

H: La meitat de l'illa que ens tocava resoldre era una de les mans, l'edifici històric, i l'altra mà és el nou, que s'ajuntava amb l'antiga i entre les dues feien el complex. No m'agrada parlar d'edifici perquè no ho és. M'agrada parlar d'illa del Centre Històric formada per dues mans que s'ajunten i deixen un forat que és el que les acaba d'unir d'una manera més intel·lectual.

Per què van triar fer l'entrada general al carrer de la Codinella i no a la Baixada de la Seu?

C: És una illa complexa de desnivells i també s'han de tenir en compte els paràmetres que insinuava el programa funcional. Es parlava d'una entrada principal amb un cert component de seguretat i de control d'accessos; de l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) com aquella zona on accedeix el públic i que hauria de ser el més fàcil possible. Per això la situem a la cota més baixa i en connexió amb el pont que creua la riera i que hi arriba des del pàrquing [Centre Històric, a la Via de Sant Ignasi] perquè entenem que el major flux de gent hi pot arribar per allà. Però, el complex no és que tingui una entrada i una sortida. Té quatre entrades o quatre sortides. Quatre maneres de travessar-lo i de contacte amb les vies que el circumden: el carrer de la Codinella a baix, que també és Galceran Andreu perquè els dos es barregen mitjançant el porxo que creem d'accés. També hi ha el passatge que dona a la Baixada de la Seu, que és una manera més tècnica d'accedir-hi perquè arribes a la planta 1. Hi ha la boca que dona a la Seu i l'accés institucional des de la Baixada de la Seu. És una dels virtuts de poder perforar un edifici i que es relacionin les quatre cares.

H: De totes maneres, l'entrada que trobarà el president de la Generalitat quan visiti Manresa seguirà sent la de la Baixada de la Seu.

E: El carrer de la Codinella, que en aquests moments és estret, canviarà moltíssim amb el porxo que fem i amb l'amplada que donem al carrer. No serà una entrada per un carrer estret sinó un gran espai, una plaça amb l'accés a l'edifici pel porxo i amb l'escala que et porta al pati interior. Serà molt diferent.

Què dirien als manresans que pateixen per si la nova construcció taparà la Seu en excés?

H: És tot el contrari. L'edifici del Govern farà de base de la Seu, l'acompanyarà i fins i tot li donarà més caràcter perquè queda com una prolongació de la muralla.

L'alçada és la mateixa que la de la casa que hi ha ara i que ha d'anar a terra?

C: Sí. I una cosa important que cal afegir és que és un edifici neutre. No pretén cap mena de protagonisme ni de lluita amb el que hi ha. La façana és intencionadament neutra per passar el més desapercebuda possible i que sigui una continuïtat de la muralla.

E: I que materialment també s'integri. Per això fem una façana amb lames de pedra. La voluntat és que la gent de la ciutat senti que aquest edifici hi ha estat tota la vida.

H: On es recolza a terra, a la Codinella, sí que s'obre d'una manera espectacular a l'exterior amb un nivell i mig d'alçada al porxo, però tot el que contaminaria la relació amb la Seu està controladíssim.

Han optat per aixecar un edifici modern al costat d'una basílica gòtica i d'un palau barroc. En algun moment es van plantejar fer una construcció més clàssica?

E: En aquest cas, el que havia dit abans el Carlos, que és un edifici neutre, és important. La idea d'atemporalitat que pretenem que transmeti l'edifici d'alguna manera respondria aquesta pregunta. És un tipus de classicisme per la seva neutralitat o austeritat, tant formal com d'integració amb l'entorn.

Parlant de l'entorn, fins a quin punt l'han tingut en compte o, al contrari, és un projecte que podria anar a qualsevol lloc de Manresa i fins i tot a qualsevol ciutat de Catalunya.

E: La idea és que un edifici no és només una façana. Són totes les situacions que s'hi produeixen. Tal com ha dit l'Humbert abans, és un conjunt que és format per un edifici nou i dos d'antics que s'hi incorporen per uns buidats que fem [es foradarà una paret que permetrà accedir-hi des del pati al davant de la Seu]. Tot això constituteix una situació que és nova i que només és per a aquest lloc. És impossible traslladar-la a un altre.

Casar-lo amb un edifici existent, el pati interior, el sostre de vidre... Això el farà molt singular.

C: És un vestit fet a mida. Tot ell. Per la complexitat dels desnivells i la casuística de cadascun dels carrers on dona. Pel que fa a la seva complexitat, no ens hem enfrontat a cap altre edifici semblant. No hi ha cap altre projecte que es pugui travessar i que doni a la Seu de Manresa. No n'hi ha cap altre que tingui una OAC a la planta inferior i un passatge a mig nivell i un pati central que aglutina la part clàssica i la nova. Aquest edifici és un vestit a mida per a Manresa que el fa absolutament especial.

En l'aspecte funcional, reben directrius de la Generalitat perquè s'assembli als de Girona i Tortosa?

C: Coneixem l'edifici de Tortosa i el de Girona però més pel tema volumètric que per la part funcional. No hi ha referències en el programa funcional que hi remetin, però segurament hi ha similituds fortes en la manera de funcionar. No deixen de ser oficines, més o menys obertes. Ara la tendència és obrir-les i flexibilitzar-ho molt més.

Hi podran arribar a treballar 250 persones però només hi haurà 21 places d'aparcament. La nota de la Generalitat diu que es vol afavorir la mobilitat sostenible.

E: Aquest és un tema que ens venia donat i l'explicació que hem rebut és la mateixa que esmentes tu i, a més, com que en aquest cas tenim un altre aparcament públic a l'altre costat de la riera que està infrautilitzat, suposem que podria ser una raó per la qual han considerat que no era necessari.

Com i quan es faran les prospeccions arqueològiques?

C: S'estan fent actualment. Algunes a la part gòtica; d'altres, a la part de la Baixada de la Seu i també a [l'antic edifici de] Creu Roja de Galceran Andreu. Se'n fan a la paret i al terra. Amb aquests resultats tindrem més informació per relacionar uns edificis amb els altres i enfocar-nos millor en els enderrocs de cara al maig i al juny.

No hi faran excavacions, tenint en compte el sector de què parlem. El 2017, set historiadors i arqueòlegs consultats per aquest diari van dir que una bona excavació podria fer-hi aflorar des del primer assentament iber fins al nucli romà i el castell del rei, entre d'altres.

C: Després dels enderrocs, caldrà fer la part d'excavació arqueològica amb el control pertinent municipal i de la Generalitat, fins a arribar a la roca.

És un sector molt vell amb cases velles i l'accés no és fàcil per portar-hi la maquinària. Els amoïna especialment?

E: Sobretot pel tema d'enderrocs, que és la primera fase, ja hem estat amb empreses i gent especialitzada en enderrocs mirant el lloc per verificar per on es podria accedir. És una qüestió que ens preocupa des del començament.

Quant caldrà rebaixar el nivell per fer la part soterrada?

C: Estem parlant de dos nivells des de Galceran Andreu. El primer serà per a l'arxiu i serveis generals i el segon per a l'aparcament.

E: Hi ha hagut canvis respecte a la proposta de concurs. És normal.

Cert, perquè en la presentació van situar l'arxiu en una altra planta... Com a anècdota, en una piulada a Twitter d'Efemèrides d'arquitectura, l'autor comenta: «No sé si a Berenguer de Montagut [l'arquitecte de la Seu] li faria gràcia veure una rèplica d'un projecte típic de [l'arquitecte britànic] David Chipperfield just a sota de la seva Seu de Manresa. No té gaire sentit: Montagut projectà una fita visual dinàmica (pivot) i aquesta nova façana és totalment estàtica (pantalla)». Què li dirien?

H: Quan diu que la façana és estàtica, és el que hem pretès perquè qui s'ha de moure, ha de fer de pivot i de fita visual, no és el nostre edifici. Per tant, qui ha escrit això no ho té gaire clar...

C: Que ens comparin amb David Chipperfield és un elogi perquè és un dels arquitectes número u del món i les seves façanes són molt neutres i respectuoses.

En una frase, com definirien la construcció que faran a Manresa.

E: Que és un edifici amb el qual m'agradaria conviure.

H: Que és un edifici que ha estat allà tota la vida. Això és el que m'agradaria.

C: Que és un edifici que crec que aconseguirem -i tant de bo que passi- que sigui un exemple d'arquitectura respectuosa i integradora amb el lloc.

Dins de la seva trajectòria professional compartida, el titllarien de singular?

H: És absolutament singular i, a més a més, ha estat l'edifici, junts i, en el meu cas, per separat, més difícil que m'ha tocat fer en la meva trajectòria, i fa 40 anys i escaig que treballo.

E: Absolutament.

H: Em fa molta il·lusió veure'l aixecat perquè resol coses molt complexes, i quan passa això i trobes la solució, normalment arregles i millores molt la zona de com estava. És una zona que ara mateix està desordenada, amb dos edificis històrics que gairebé ni es toquen. No hi passa res i suposo que quan deixem l'illa tocada serà molt més atractiu anar-hi, passejar-hi. Crearem noves situacions, esperem que la gent que hi treballi hi estigui bé, que als que hi vagin els serveixi per a altres troballes perquè estaran dins d'un complex nou i se'l facin seu. Crec que serà fàcil d'aconseguir i que Manresa estarà molt contenta de tenir aquesta peça.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20