«Nosaltres sempre tenim la vista posada en el control de la pandèmia i fer-hi front, com no pot ser d'una altra manera». Imma Cervós és la responsable de l'Agència de Salut Pública a la Catalunya Central, l'organisme que d'una forma silent combat la covid. No visiten malalts de covid, però ho saben tot del virus. Cervós fa un prec: que tothom qui hagi de fer quarantena, la compleixi escrupulosament «sí o sí».

Per què a Manresa i en general a les comarques centrals les dades de la covid són superiors a la mitjana catalana?

A nivell de vigilància epidemiològica tenim vàries variables per saber com evoluciona la pandèmia de la covid-19. L'Rt, el risc de contagi en relació a una persona, és la dada que potser s'ha utilitzat per simplificar tot un conjunt de variables. Nosaltres també tenim en compte la incidència acumulada durant els darrers 14 dies, i l'índex de rebrot. Aquestes variables ens dona una situació d'una zona en concret. Es calcula sobre 100.000 habitants, i qualsevol increment de casos fa que es dispari la incidència o l'índex de rebrot. En una àrea metropolitana amb més d'un milió d'habitants els canvis que hi puguin haver no els afecten tant. Nosaltres, al tenir poca població, qualsevol variació de casos fa que ràpidament tinguem una R més elevada.

Això també explica les fluctuacions que hi ha?

Quan nosaltres tenim una incidència concreta, ens impacte molt. O quan fem un cribratge i trobem un número determinat de positius sobre la base de la població es dispara l'índex. Per això el que fem sempre és tenir en compte vàries variables. Ens demanem què està passant i anem a focalitzar si hi ha un brot en una residència, un brot laboral, familiar... I això ens permet saber el que tenim entre mans i a on posar el focus en cada moment.

Els cribratges massius que s'han fet a Manresa, han anat com s'esperaven? Es van fer 1.355 test d'antígens i es van trobar 12 positius...

Aquests cribratges són voluntaris, oberts a la població. La crida segurament arriba més a aquelles persones més sensibles amb aquesta visió global de prevenció i de solidaritat davant la pandèmia que potser altres col·lectius a qui el nostre missatge no acaba d'arribar o tenen una dificultat afegida per apropar-se a un punt de cribratge. Això passa a tot Catalunya.

Com definiria l'actual situació a les comarques centrals?

Estem esperant aquesta setmana a veure com evolucionen les dades. Venim d'un octubre i un novembre molt complicat. Vam notar que les restriccions feien davallar els casos i per tant teníem un control més clar de la pandèmia. Ara, amb el primer tram de reobertura, hem tornat a veure que n'hi ha més casos. És una situació de calma tensa. Calma en el sentit que som observadors i tenim eines per actuar, i tensa perquè si hi ha molta mobilitat sabem que això provoca, sí o sí, increment de casos. Per tan estem a l'expectativa de com ens hem comportat els darrers dies.

Però Salut Pública té eines per preveure què pot passar...

El que fem són models matemàtics en funció de les dades rellevants. Què vol dir això?. Que en el seu moment es va decidir no fer la reobertura sinó esperar uns dies més perquè aquest model predictiu ens estava indicant que podíem tenir un increment de casos i una complicació assistencial i d'ocupació d'UCI. En aquests moments tenim un confort assistencial perquè hem mantingut aquesta mobilitat reduïda.

El comportament a la Catalunya central és diferent del d'altres territoris?

A la Catalunya central hem vist que el gruix més important de brots que suposen un increment de casos abrupte és en l'àmbit familiar. El 80 o 90 % dels nostres brots són a l'entorn familiar. No a l'escolar, no a l'entorn laboral i sí que tenim algun brot en alguna residència. Però la realitat és que els darrers mesos l'increment de casos és a l'entorn familiar i també el social. Es dona d'una manera especial a tota Catalunya. També és veritat que en alguna zona tenim brots laborals importants, però aquí s'està fent una feina molt important des del servei de prevenció de riscos laborals i no tenim res especialment greu.

No fem tota la bondat que caldria, doncs?

Si en un entorn escolar hi ha casos però no tenim cap brot especial, i en un entorn laboral tampoc però sí en un entorn social, vol dir que els contagis es produeixen en un moment de relaxament, a la Catalunya central especialment. És en el retrobament de diferents bombolles on hi ha vàries branques familiars. Crec que és humà, però si hi ha un asimptomàtic, la persona que no pots controlar perquè no té cap mena de símptoma, i al costat tens una persona vulnerable tenim un contagi en l'àmbit familiar. També n'hi ha en l'entorn social, les trobades amb amics. Tothom en té moltíssims ganes però el virus aprofita per expandir-se.

Anem pel davant o pel darrera del virus?

Veníem d'una situació, el març passat, que estàvem lluitant contra un desconegut, no sabíem les mesures de prevenció bàsiques, no teníem eines ni de cribratge ni de protecció i tampoc no sabíem marcar circuits. N'hem après molt. Tenim capacitat d'acció quan detectem un brot, i especialistes sobre el terreny, especialment on hi ha població vulnerable. I sobretot la gran notícia que tenim la vacuna. En sis mesos haurem fet un avanç molt important amb l'aplicació d'aquesta vacuna a població sensible i al personal sanitari. Ens donarà confort en relació a la lluita. Això no vol dir que no haguem de continuar amb les mesures de prevenció i control perquè el virus estarà aquí i la transmissió continuarà. Però tindrem protegida una part de la població i amb tot això m'atreveixo a dir que podríem anar pel davant del virus.

A vostès, Salut Pública, la pandèmia els ha fet coneguts...

És veritat. Sempre hem pensat que som uns grans desconeguts perquè tenim una tasca molt silent que consisteix en protegir a la població en àmbits com per exemple la salut alimentària o ambiental i per tant actuem de manera preventiva. Sortim a la llum quan hi ha un problema. El tema de les vaques boges, les dioxines, una intoxicació per botulisme o un brot de legionel·losi. Això ens fa sortir a la premsa però dura molt poc perquè tenim una capacitat d'actuació ràpida. A la Catalunya central en el que va d'any, hem gestionat 54 alertes alimentàries. S'han fet actuacions diàries per protegir a la població. No som coneguts. És la contrapartida per mantenir la seguretat dels ciutadans del país.

El director de l'ICS i secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, diu de vostès que hi posen la intel·ligència i l'ICS l'executa...

Salut Pública vigila què està passant. Fem aquesta feina més d'investigació. I després hi ha la part assistencial de l'ICS que tracta a la persona. Són dos àmbits complementaris que tracten a la societat en conjunt, a la col·lectivitat i a l'individu en particular.