Per què no es realitzen avortaments quirúrgics a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa? Gemma Boix, presidenta del grup de regidors de Fem Manresa, ho té molt clar: «Perquè l'orde de Sant Joan de Déu no ho permet, i això ho sabem totes». Aquesta va ser l'acusació llançada durant el ple municipal de dijous. I ningú no la va negar. Tampoc no la va admetre ningú. Va quedar allà, surant, esperant potser un cop de vent que l'esvaís. És veritat o és mentida? No hi va haver resposta; el que més s'hi va apropar va ser una frase del socialista Felip González: «A l'hospital no es veuen sotanes voltant pels passadissos».

El Patronat d'Althaia, fundació titular del centre, «ha decidit engegar un procés de reflexió» sobre aquest tema després d'una hora de debat en la reunió ordinària del dia anterior, va informar l'alcalde Marc Aloy. Un debat que va arribar just després que el Telenotícies Migdia emetés un extens reportatge sobre aquesta qüestió, que ja havia estat denunciada fa uns anys sense conseqüències. Els temps han canviat i sortir per TV3 en termes negatius provoca tremolor de cames. Tothom vol aparèixer a «la teva», però només a fi de bé. Fem Manresa havia reclamat una reunió extraordinària monogràfica. Ja no cal, li van dir des de l'equip de govern en justificar l'esmena de tota la resta de grups (22 dels 25 regidors) que esborrava aquesta petició. Trampa!, va venir a dir Gemma Boix: l'esmena és anterior a la reunió que suposadament la justifica.

Però anem al tema: és l'orde religiós de Sant Joan de Déu el causant que a l'hospital del mateix nom no es practiquin avortaments? O no hi té res a veure? Fem Manresa volia que l'alcalde usés la seva autoritat com a president del patronat i posés els religiosos al seu lloc. La resta del consistori (22 de 25) va negociar una esmena per treballar la qüestió sense barallar-se amb ningú, explorant tots els «marges de millora» i enviant el problema a la Generalitat, que és qui paga. Per tant, qui mana, segons la dita popular. Ni la coalició governant ni els grups del PSC i Cs estaven a favor de tenir problemes amb la primera empresa de la ciutat en nombre de treballadors. ¿Qui prestaria tots els serveis que presten els seus hospitals, i els CAP que gestiona, si per un incompliment se'ls expulsés de la llista de proveïdors de la sanitat pública?, es va preguntar González.

Però la qüestió persisteix: és decisió de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, titular del centre fins que es va fusionar amb el de Sant Andreu, i després amb el Centre Hospitalari? Els religiosos tenen prou poder per imposar aquesta política? Qui mana?

L'hospital pertany a Althaia, que és una fundació. Les fundacions tenen patronats. I en el que ens ocupa, l'orde no hi té la majoria. Ni tampoc l'Ajuntament. Ara ho veurem.

En temps de l'alcalde Cornet es va crear la fundació Hospital General, per la unió dels hospitals de Sant Andreu i Sant Joan de Déu (que llavors era molt més petit). En temps de l'alcalde Valls aquesta fundació i la del Centre Hospitalari es van unir en la fundació Althaia. El seu patronat recollia els orígens respectius: Ajuntament i orde de Sant Joan de Déu, per una banda, i Mútua Manresana i Caixa Manresa per l'altra. Segons la web de la fundació, el patronat actual és format pels patrons següents: l'alcalde Marc Aloy, que n'és president. La regidora de Ciutat Saludable, Mercè Tarragó. El germà Santiago Ruiz, de l'orde. Enric Mangas, director del parc sanitari de l'orde. Mercè Piñot, Ricard Macià, Francesc Forrellat i Ignasi Serra, vinculats a Mútua Manresana. Ramon Llamas, que va presidir la fundació Centre Hospitalari. Valentí Roqueta, expresident de Caixa Manresa, entitat integrant de la fundació Centre Hospitalari. Valentí Martínez, director de la Fundació Universitària. I els metges Josep Lluís Irujo, president del comitè executiu, Fèlix Badia i Lluís Guerrero.

Però si l'orde no mana, com és que ni l'alcalde, ni la regidora de la Dona, Cristina Cruz, que va defensar la posició del govern, no van sortir a dir-ho clarament? Serà perquè mana el suficient amb menys de la meitat de la meitat dels patrons? O no hi ha cap relació? Haurem de demanar a Iker Jiménez que resolgui aquest misteri?

Quedi per a la història que el ple municipal de dijous va estrenar la «modificació Estiarte» aprovada el 2018 per donar el nom del gran waterpolista Manel Estiarte Duocastella a les piscines municipals. Fins al 2018 el «Reglament municipal d'honors i distincions» deia que només es podia batejar «una via pública, un complex urbà, un espai públic o una instal·lació municipal (...) a títol pòstum i després de transcorreguts almenys tres anys de la defunció». La modificació del 2018 afegia que, «amb caràcter excepcional, i només en casos de persones amb una trajectòria reconeguda», es podia homenatjar d'aquesta manera una persona viva. Dijous el ple va acordar l'excepcionalitat i la designació, i amb aquest acord unànime es crea un precedent que pot arribar a ser un maldecap per als governants municipals, que fins ara tenien una excusa fàcil quan algú reclamava honors per a personalitats del moment. Un monument a Jordi Pujol (abans del 2014)? No pot ser, és viu. Un carrer al rei Joan Carles, o al rei Felip? Haurà de fer tres anys de la seva defunció, que desitgem ben tardana. Aquesta excusa s'ha fos. Des d'ara, quan els diguin «és que l'Estiarte...» hauran de respondre amb un: «on vas a comparar!», que no sempre serà ben acollit.

Marc Aloy no és Valentí Junyent. Té més mal geni quan presideix els plens municipals. Dijous se les va tenir amb les regidores de Fem Manresa. Primer episodi: en l'informe mensual sobre el pla de resposta a la covid va renyar la regidora Roser Alegre pel que considerava «riures sarcàstics que disgusten». Quan Alegre va replicar, Aloy la va tallar: «Demani la paraula i la hi donaré». Després, quan la ciutadana intervinent Lila Corominas va criticar el que va denominar «esmena del govern» a la moció de Fem sobre l'avortament, l'alcalde va sentir la necessitat d'aclarir que l'esmena era de tots els grups excepte Fem. Gemma Boix va protestar: «Això li dius quan us toqui intervenir». Aloy va anar a tallar-la i Boix va enfadar-se: «Estic intervenint jo». «El president del ple té dret a intervenir en qualsevol moment», va replicar Aloy. «Aquesta no és la manera d'exercir-lo, quan jo estic intervenint», va insistir Boix. «Està intervenint per defensar la moció, no per dir-me si puc o no puc intervenir», va enfadar-se Aloy. I un cop va quedar clar el tarannà de cadascú, va començar el debat sobre el tema que seria sotmès a votació.

Que, per cert, es va resoldre per unanimitat. No calia que s'enganxessin.