Fer un grau a la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) costa entre 5.100 i 6.000 euros cada curs. Depèn dels crèdits que es facin. Multiplica per tres el preu d'una universitat pública. Això podria canviar si finalment la FUB-UManresa rep per primera vagada ajut públic del Govern català. Una part seria per rebaixar el preu de la matrícula. El mateix passaria amb la Facultat de Medicina. Els diners públics també es destinarien per fer recerca i hi hauria un capítol per a inversions, que fins ara la fundació pagava amb recursos propis.
Actualment la Universitat de Vic i el Govern negocien el contracte-programa per concretar l'aportació de la Generalitat a la universitat, que és privada però amb vocació pública. Fa dos anys que s'hauria d'haver renovat. Per primera vegada s'inclourien fons pel campus Manresa i la Facultat de Medicina. Almenys aquest és el rumb de la negociació. Fins ara el contracte-programa només atenyia a la Universitat de Vic i el seu campus.
A la presentació de les dades de matriculació d'aquest curs, el director general de la Fundació Universitària Balmes de Vic, Joan Turró, va explicar que «hem plantejat al Govern que el nou contracte-programa incorporés les altres dues fundacions del model federatiu, la Fundació Universitària del Bages i la d'Estudis de Ciències de la Salut», que és de qui depèn la Facultat de Medicina. Va assegurar que «hi ha bona sintonia» amb el Govern, «i entenem que es podrà aconseguir». En opinió de Turró, suposaria la consolidació de la federació universitària entre Manresa i Vic+.
El director general de la Fundació Universitària del Bages, Valentí Martínez, va opinar que «seria fantàstic» que el nou contracte-programa inclogués partides concretes per Manresa «perquè fins ara no hem tingut mai finançament públic». A la pràctica suposaria disposar de fons públics destinats a inversions i «el més significatiu seria ser capaços d'abaratir el preu de les matrícules. Equiparar-lo a l'oferta pública és pràcticament impossible, però sí que hi hagués un accés a la universitat a un preu més adequat».
Actualment estudiar al campus Manresa de la UVic-UCC costa 5.100 en el cas de Logopèdia; 5.300 els graus d'Administració i Direcció d'Empreses i Educació Infantil; i entorn dels 6.000 a Podologia, Infermeria i Fisioteràpia. «Tot el que sigui disminuir aquesta diferència és important pel campus i sobretot pels alumnes i les seves famílies».
En el cas de la facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, el curs costa 13.700 euros, 7 vegades més que en una pública. Abaratir la matrícula seria important va afirmar Marina Geli, directora general de la Fundació d'Estudis Superiors de Ciències de la Salut, entitat que gestiona aquests estudis.
Segons Turró, els «usuaris de la UVic-UCC tenen tan dret com els estudiants de l'àrea metropolitana a exigir compensacions en les seves matrícules». Va opinar que els recursos per abaratir la matrícula «no són per finançar la institució, sinó per beneficiar els estudiants». També va recordar que hi hauria un capítol per fer recerca, que és clau per a la universitat, i també per inversions. «Tots els campus universitaris catalans porten 20 anys amb plans d'inversions que han permès construir el campus nord, el de l'Autònoma o la Pompeu. El que seria lògic és que les institucions de la Catalunya central en disposessin per fer inversions a llarg termini».
La previsió de la UVic-UCC és que a finals de gener, abans per tant de les eleccions catalanes, el nou contracte-programa estigui com a mínim ja perfilat.
Equipaments universitaris finançats amb recursos propis
A Manresa la Fundació Universitària del Bages ha finançat amb recursos propis la construcció o el condicionament de tots els seus equipaments que ara formen part del campus Manresa de la UVic-UCC. Si prosperen les negociacions del contracte-programa entre la universitat i la Generalitat, podria disposar d'un capítol per fer inversions, com ha pogut dur a terme la Universitat de Vic a la capital d'Osona els últims anys.
La Fundació Universitària del Bages va estrenar el seu edifici mare, la seu central de la FUB, el curs 2002-2003 després d'un any i mig d'obres. Va costar 7 milions d'euros. Abans els estudis universitaris, llavors adscrits a la Universitat Autònoma de Barcelona, s'impartien en quatre centres diferents.
El 2012 es va inaugurar la Clínica Universitària, projecte que va suposar una inversió de 4,5 milions, i el 2015 es va condicionar l'edifici que fins llavors ocupava el Centre Tecnològic de Manresa, a la mateixa avinguda de les Bases, per ampliar espai. Es va convertir en la FUB2. Actualment s'hi concentren estudis de cicles de grau superior i també una part d'Educació Infantil. La remodelació va costar mig milió.
L'última gran obra que ha assumit la Fundació Universitària és la rehabilitació d'una nau de l'antic escorxador, que ha esdevingut la FUB3. Va entrar en funcionament a principis de l'any passat. En aquest cas el cost de l'obra va ser de 3 milions. Posteriorment va invertir un milió a la Clínica Universitària per ampliar l'àrea de simulacions clíniques per a alumnes i professionals de la salut. Més recentment ha adquirit un solar al carrer Ramon Iglésias, al costat de la FUB.
