L'Ajuntament de Manresa està subjecte al pla d'ajust signat el 2012 amb el govern central que no finalitzarà fins el 2023.
El pla d'ajust previst en el Reial Decret Llei 4/2012, de 24 de febrer, va ser aprovat pel Ple de la Corporació el dia 30 de març de 2012. El pla determina les obligacions d'informació i els procediments necessaris per establir un mecanisme de finançament pel pagament als proveïdors de les entitats locals.
El pla es va aprovar en un context en què es devien 2,2 milions d'euros a Dragados per l'obra que havia quedat a mitges a les Escodines, 743.000 euros a la Fundació Sociosanitària-Hospital de Sant Andreu, 642.000 euros a Fomento de Construcciones i Contratas, 467.000 euros a Unión Fenosa, 442.000 euros a Ampans i 380.000 euros a Construccions Cots i Claret, entre d'altres deutes pendents de pagament a empreses i proveïdors.
Per poder accedir als crèdits de l'Estat per pagar a proveïdors, l'Ajuntament va haver d'aprovar el pla d'ajust.
Això va suposar que les finances municipals van quedar intervingudes per part de l'Estat, per garantir el retorn dels milions que li demanava l'Ajuntament.
En aquell moment es va explicar que l'import total de les 845 factures corresponents a 284 proveïdors de l'Ajuntament i de les empreses municipals que es poden incloure en el pla estatal pujaven a 9.49.571 euros.
Factures pendents
D'aquest import, 6.907.659 euros corresponien a 260 proveïdors i 757 factures responsabilitat de l'Ajuntament, 2.315.219 euros de Forum, amb 19 proveïdors i 77 factures; i 26.692 euros de Manresana d'Equipaments Escènics.
Els 9,4 milions d'euros corresponien a una part de la morositat ja que les xifres fetes públiques sobre el total arribaven als 18 milions d'euros.
En aquell moment es va explicar que els 9,4 milions serien una «cataplasma» per a unes finances municipals que podien arribar a una situació d'ofec econòmic molt important
El pla d'ajust va ser modificat el setembre del 2013 i l'enviament al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va anar acompanyat de la relació de factures de proveïdors amb data anterior al 31 de maig d'aquell any pendents de pagament que complien les condicions exigides i que sumaven 4.988.654 euros.
Si el Ministeri acceptava la modificació del pla d'ajust i la relació de proveïdors, l'Ajuntament rebria un préstec de 2.770.900 euros de l'Estat per pagar a aquestes factures pendents, una quantitat que se sumava a l'endeutament municipal.
Els diners restants els aportava el govern de la Generalitat, a compte dels deutes pendents amb l'Ajuntament, amb els fons rebuts pel govern català també per fer front al pagament de proveïdors.
Més eines de control econòmic
El pla d'ajust no és l'única eina de control de les finances municipals. L'Ajuntament de Manresa també ha estat subjecte a un pla de sanejament iniciat el 2014 per a la reducció del deute, que va ser revisat el 2017 i que quedarà sense efecte un cop finalitzi el present exercici.
La regla d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera obliga l'Ajuntament a mantenir uns paràmetres econòmics que es troben normativitzats. Cal recordar que per l'incompliment dels límits de la regla de despesa fixats per la Llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, l'Ajuntament de Manresa s'ha vist obligat a aturar actuacions valorades en 674.000 euros per a la nova oficina de turisme, la futura planta de residus, l'accessibilitat de l'edifici del mercat de Puigmercadal i formació de personal.
Una conseqüència de l'infrafinançament a què han de fer front els ajuntaments
Per una banda, hi ha ajuts que provenen de l'Estat per ajudar els ajuntaments a fer front a atzucacs econòmics derivats de crisis sobre les què no tenen control, però l'altra cara d'aquesta mateixa situació és que aquests ajuts del l'Estat són el reconeixement del mal finançament estructural dels ens locals, que han d'oferir uns serveis als ciutadans per als quals no disposen de recursos suficients.
Així que mentre l'aprovació del pla d'ajust era una bona notícia per a l'Ajuntament de Manresa -i per a moltes altres corporacions locals- perquè significava que la corporació podia complir millor els compromisos de pagament amb les empreses i els autònoms que treballen amb l'Ajuntament, també és un recordatori constant de l'infrafinançament que pateixen les corporacions locals. Les més properes als ciutadans i les més allunyades dels recursos.
