La covid-19 ha tingut un impacte en tots els aspectes, sobretot en l'àmbit econòmic i laboral, en la salut i en especial en termes emocionals. Alhora s'ha constatat que els efectes difereixen segons els barris, l'activitat o la situació laboral durant els mesos de confinament. Són algunes de les conclusions de l'enquesta sobre l'impacte de la covid-19 que ha elaborat l'Ajuntament de Manresa.
L'estudi s'ha fet per poder fer seguiment i avaluacions futures de la situació generada per la pandèrmia i tenir ja una base, així com per formular polítiques públiques el màxim d'ajustades a la realitat de la ciutat.
L'enquesta es va realitzar de forma telemàtica i presencialment entre els dies 6 i 30 d'octubre, i va recollir 1.241 respostes, de les quals 1.222 formen part de la mostra final.
S'ha volgut ser el màxim fidel possible a les dades de població per barris del padró d'habitants. Per aquest motiu, a banda les enquestes en línia, es va dur a terme un treball de camp per tal d'arribar a tots els barris i sectors de població que s'anava detectant que quedaven infrarepresentats en les enquestes telemàtiques.
La informació recollida tracta diversos àmbits temàtics, entre els quals qüestions econòmiques, laborals, de salut i de caràcter personal, així com preguntes subjectives de percepció de la situació i de governança.
Impacte laboral
A 30 d'octubre de 2020, la major part de treballadors autònoms havia reduït la seva facturació malgrat que haguessin pogut continuar desenvolupant la seva activitat (39,7%) o haguessin fet una aturada temporal de l'activitat (32,8%). Un 5,1% havia tancat l'empresa i un 8,6% s'ho estava plantejant, mentre que un 13,8% no havia tingut cap afectació sobre el seu negoci.
Pel que fa als assalariats, un 22,8% dels enquestats es trobaven en ERTO i un 5,7% havien estat acomiadats o se'ls havia acabat el contracte. Un 69,5% va declarar que no havia vist afectat el seu contracte durant l'estat d'alarma.
Impacte econòmic
A 30 d'octubre de 2020, el 74,9% va manifestar que la seva situació econòmica s'havia mantingut igual i el 20,7% indicava que havia empitjorat.
De les persones que van indicar una pitjor situació econòmica, destaquen aquelles que treballen en activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (un 66,7% de les persones d'aquest sector havia empitjorat la seva situació econòmica) i aquelles que treballen en activitats de les llars i cures (un 50,0% de les persones d'aquest sector havia empitjorat la seva situació econòmica).
Mirant l'impacte econòmic per barris, s'observa que els que estaven tenint més impacte negatiu són el Barri Antic (31,8%) i Cal Gravat (29,6%).
Encara dins l'àmbit econòmic, el 9,3% de les persones enquestades van declarar haver hagut de retardar algun pagament. Els més recurrents van ser lloguers, subministraments, hipoteques, impostos o préstecs.
Per altra banda, l'1,7% de les persones participants va manifestar haver acudit a serveis socials i altres institucions com el Banc d'Aliments o Creu Roja per fer front a la situació derivada de la crisi sanitària.
Impacte en la salut
En termes de salut general, un 19,1% de les persones participants va declarar que el seu estat de salut havia empitjorat, mentre que el 75,6% que no manifesta canvis significatius. En aquest cas és rellevat posar de manifest que generalment les dones van manifestar un pitjor estat de salut que els homes.
Impacte sobre les emocions
Impacte sobre les emocions
L'enquesta també va demanar a les persones participants que valoressin fins a quin punt havien sentit diverses emocions o estats d'ànim els darrers mesos, en una escala de l'1 al 5 (1 gens; 5 molt).
Aquelles emocions que evoquen més preocupació o patiment envers la situació viscuda (por, incertesa, tristesa, angoixa, ira) mostra una valoració mitjana més alta en dones i persones no binàries. Aquesta tendència s'inverteix quant a l'avorriment i l'esperança, on els homes n'han sentit més de mitjana.
Les emocions que menys s'han manifestat entre el conjunt de participants són la ira (1,7), l'angoixa (2,1) i la por (2,1), amb les mencionades variacions entre gèneres.
A l'altra banda de l'escala se situa l'esperança, amb una valoració conjunta de 3,5 i sense notables diferències entre homes i dones. Seguidament, és destacable la incertesa (3,1), que s'enfila fins a 3,3 en dones i 3,6 en persones no binàries. La resta d'emocions se situen entorn d'un valor de 2, és a dir, que s'han sentit poc sovint.
Governança
També es va demanar a les persones enquestades que valoressin la gestió de la crisi sanitària en diversos nivells de governança — local, autonòmic, estatal i europeu—, en una escala de l'1 al 5 (1 molt malament; 5 molt bé). La població ho situa entre valors de 2 i 3.
Cal destacar que com més proper és el nivell de governança més ben valorat està. Així, el nivell que obté millor valoració és l'Ajuntament de Manresa (3,0), seguit de la Generalitat de Catalunya (2,9), el govern de l'Estat espanyol (2,3) i per últim la UE (2,2).
L'enquesta forma part del Pla de Reconstrucció Social i Econòmic de Manresa que van aprovar i impulsar tots els grups polítics amb representació municipal.
