L'investigador manresà Jordi Sardans ha participat en un estudi publicat a Science que alerta que si no es prenen mesures s'accelerarà encara més l'escalfament del planeta, perquè la capacitat de la Terra per frenar l'augment de Co2 s'acosta al seu límit.
Després de tres anys de buscar dades a escala planetària, l'estudi en el què ha participat l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Sardans evidencia que s'ha arribat a una situació límit.
La vegetació té un paper clau per mitigar el canvi climàtic perquè redueix l'excés de CO2 que emetem els humans a l'atmosfera. Igual que quan els esportistes es dopen amb oxigen, les plantes també treuen profit de les grans quantitats de CO2 que s'acumulen a l'atmosfera. Si hi ha més CO2 disponible, fan més fotosíntesi i creixen més, el que s'anomena l'efecte fertilitzant del CO2. Quan les plantes absorbeixen aquest gas per créixer, el retiren de l'atmosfera i queda segrestat a les seves branques, tronc o arrels. Però aquest efecte fertilitzant disminueix a tot el món.
La manca d'aigua i nutrients limita l'enverdiment observat els darrers anys i pot fer que augmentin ràpidament les temperatures i els nivells de CO2 a l'atmosfera i, com a conseqüència, hi hagi canvis climàtics cada vegada més greus. L'article publicat a Science posa en evidència que aquest efecte fertilitzant del CO2 està disminuint a tot el món, segons el text codirigit pel professor del Centre Superior d'Investigacions Científiques al CREAF Josep Peñuelas i els professors Songhan Wang (primer autor de l'article) i Yongguang Zhang de la Universitat de Nanjin, amb la participació dels investigadors del CREAF Jordi Sardans i Marcos Fernández.
Jordi Sardans ha explicat a Regió7 que la recerca és fruit «de 3 anys de buscar dades a escala planetària». L'estudi constata que la capacitat dels ecosistemes terrestres i marins per captar el CO2 «està minvant».
Sardans alerta que «si no es fa res i es continua emetent com fins ara, la pròpia Terra ens ajudarà menys a frenar l'augment de CO2, que es dispararà mes, i s'accelerarà l'escalfament del planeta».
Explica que del total de les emissions de CO2, la Terra cada any n'assimila al voltant d'un 50% mitjançant plantes, algues, etc. «En aquest estudi demostrem que sobretot en els últims 15 o 20 anys aquest percentatge està baixant». Per tant, «si continuem emetent al ritme actual, cada vegada pujarà més el CO2 a l'atmosfera perquè la Terra té menys capacitat d'agafar-lo».
Per què té límit la capacitat de la Terra de capturar cada cop més CO2? Doncs perquè per capturar-lo i emmagatzemar-lo en forma orgànica en les biomasses d'organismes i en el sòl i sediments fan falta nutrients (com el nitrogen i el fòsfor) i aigua, i cada vegada una major part dels ecosistemes terrestres estan limitats per l'aigua (les zones àrides i subàrides no han parat d'augmentar) i els nutrients, «con que també s'acumulen a la matèria orgànica, van esdevenint també limitants a més ecosistemes. Per tant, a plantes i algues cada vegades els hi costa més fer més i més fotosíntesis i, per tant, els hi costa més agafar CO2 de l'atmosfera i convertir-lo en matèria orgànica.
L'estudi, desenvolupat per un equip internacional, conclou que la reducció ha arribat al 50% des de 1982.
L'estudi publicat a Science s'ha dut a terme amb informació via satèl·lit, atmosfèrica, ecosistèmica i de modelització. Destaca l'ús de sensors que utilitzen l'infraroig proper i la fluorescència i que són capaços així de mesurar l'activitat de creixement de la vegetació.
Si disminueix la capacitat fertilitzant del CO2 hi haurà fortes conseqüències sobre el cicle del carboni i, per tant, sobre el clima.
Els boscos han rebut un autèntic extra de CO2 durant dècades que els ha permès segrestar tones de diòxid de carboni pe fer més fotosíntesi i créixer més.
De fet, aquesta major fixació ha aconseguit disminuir el CO2 acumulat en l'aire, però aquesta situació s'ha acabat.
«Aquests resultats inèdits assenyalen que l'absorció de carboni per part de la vegetació s'està començant a saturar. Això té implicacions climàtiques molt importants que s'han de tenir en compte en les possibles estratègies i polítiques de mitigació de canvi climàtic a nivell mundial. La naturalesa disminueix la seva capacitat de segrestar carboni i amb això augmenta la dependència de la societat de futures estratègies per frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle», alerta Josep Peñuelas.
Per arribar a aquesta conclusió, l'equip de treball s'ha basat en les dades obtingudes en centenars de boscos estudiats al llarg dels últims 40 anys.
