Manresa ha conegut com serà un dels projectes més importants que prendran vida a la ciutat en el termini de cinc anys. Es tracta de la seu del Govern, que no es farà en un lloc qualsevol sinó al rovell del Centre Històric. Al costat de la Seu. Entitats relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura han valorat per a Regió7 com veuen l'encaix. A totes els genera preocupació per motius diferents.

Tot i entendre que les noves edificacions «no es facin amb criteris antics», Maria Pilar Pla, presidenta dels Amics de la Seu, recorda que a Manresa «ja s'han fet bastants desastres, com la passarel·la, la plaça de Reforma, la casa de coloraines [de la Via de Sant Ignasi], els nous jutjats...». Dit això, confia que, en el cas de la futura seu del Govern, «donarà més vida al Centre Històric, dinamitzarà el sector i millorarà la imatge del torrent de Sant Ignasi, que ara és molt trista». Quant a la convivència amb la Seu, «com que l'alçada [del nou edifici] no augmenta, creiem que el que en veurem serà la mateixa vista que ara». Espera que «la mobilitat sigui amb mesures restringides, de manera que a la Baixada de la Seu no tinguem quantitats de cotxes circulant».

El president del Col·legi d'Arquitectes de la vegueria central, Enric Masana, posa èmfasi en el tema de l'aparcament. El nou edifici només preveu un pàrquing subterrani amb 21 places per afavorir la mobilitat sostenible, va argumentar la Generalitat quan es va presentar el projecte. Masana fa notar que la mobilitat que s'hi generarà serà molt important, no només pels treballadors -fins a 250- sinó també pels usuaris de tota la Catalunya Central que hi aniran. Per a ell, no tenir un pla clar per encabir-los seria «un error garrafal». L'aparcament del Centre Històric, a la Via de Sant Ignasi, apunta que té moltes places de pupil·latge i no de rotació, amb la qual cosa «de seguida pot arribar al col·lapse». Per tant, creu que cal fer entrar en joc el pàrquing de la Reforma i el transport públic, acostant-lo al Centre Històric amb els reptes que això implica en un sector amb carrers molt estrets i amb la futura seu damunt d'un penya-segat. Quant al projecte arquitectònic, valora que «l'encaix és molt complex però està molt ben resolt».

El president del Centre d'Estudis del Bages (CEB), Francesc Comas, confessa que «ens va sorprendre una mica l'estètica, que trenca amb la imatge del sector, amb un casal barroc, un mur medieval i la Seu», si bé «ja la trenca la passarel·la». Afegeix que, «tant al carrer de la Codinella com cap als Corrals, el mur que es veu és de les poques restes de la muralla medieval, i que al mig hi aparegui aquest bloc de vidre fa una mica de basarda». Altrament, agraeix que s'hagi pogut veure com quedarà. «En el cas del museu comarcal, no s'ha presentat mai».

Jaume Serra, de la Comissió de Defensa del Patrimoni del CEB, opina que hauria estat bé veure les altres opcions, no li sembla malament la convivència d'estils diferents i confia que ja que ha trigat tant, s'acabi fent.

Per a la presidenta de l'Associació de Veïns del Barri Antic, Anna Martínez, el problema no és la combinació de modern i antic sinó que no s'hagi aprofitat el projecte per esponjar el sector. «L'Ajuntament diu que cal esponjar el barri i aquesta era una oportunitat per fer-ho i donar més protagonisme a la Seu, però ha fet el contrari i el primer que trobarà la gent quan arribi és l'impacte d'aquest edifici», lamenta.

Hi ha preocupació perquè no es tingui prou en compte la part patrimonial

«D'entrada, hi ha una cosa que ens preocupa, que és que es faci una excavació arqueològica profunda i no per cobrir l'expedient». Per a Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages (CEB), més enllà de les qüestions estètiques, les presses per fer un edifici del qual fa anys que es parla i que no acabava d'arribar mai, poden ser molt contraproduents.

Com va explicar aquest diari, experts en història i arqueologia situen la zona on anirà la nova seu de la Generalitat a la Catalunya Central com especialment interessant per les troballes que es poden fer en les prospeccions prèvies a l'aixecament de l'edifici. Des dels orígens de la ciutat, tot: el primer assentament iber, el nucli romà, el castell del rei, la trama urbana medieval, cases cremades en l'incendi del 1713...

Un altre aspecte que preocupa a les entitats consultades té a veure amb l'edifici on hi havia hagut Creu Roja Manresa, al carrer de Galceran Andreu 6, que ha d'anar a terra per ocupar el solar resultant amb el nou edifici annex als antics jutjats. És una construcció que data del 1803. També han d'anar a terra els números 10 i 12 del mateix vial, que en aquest cas daten dels anys 1849 i 1859, respectivament, segons el cadastre.

Maria Pilar Pla, dels Amics de l'Art Romànic, explica que fa molts anys, quan era procuradora, a la casa noble on hi havia hagut la seu de Creu Roja hi havia un bar on anava la gent que treballava als antics jutjats i «hi havia elements arquitectònics que valien la pena i que es podrien haver guardat».

Jaume Serra, membre de la Comissió de Defensa del Patrimoni del CEB, coincideix amb Pla que «caldria vetllar» que en l'ensorrament dels edificis es respecti si hi ha elements valuosos. Totes són cases antiquíssimes i no sé si poden contenir elements amagats; la demolició s'ha de fer amb cura. Abans de tirar a terra, avaluar si val la pena conservar-ho». Recorda que als jutjats «van conservar una part de la muralla».

Quan Regió7 va entrevistar els arquitectes del projecte (vegeu edició del 12 de desembre) ja havien començat els sondejos.