El tercer i penúltim dia del campament dels Reis al pati del Casino de Manresa, que ha rellevat la cavalcada per culpa de la covid, Regió7 els va poder entrevistar una estona abans que comencés. Entre dissabte i ahir hi havien passat 686 grups familiars, amb una mitjana de quatre persones per cada grup. Els tres Reis d'Orient d'enguany a Manresa s'assemblen a Joan Juberó González, en el cas del Rei Blanc; Josep Mollar Galobart, el Ros, i a Luis Alfredo Batica Ferreira, el Negre. Tots tres relacionats amb entitats culturals de la ciutat. Ses Majestats van comentar com es presenta la nit de dimarts, quan aniran per les cases a repartir els regals entre els infants, i van lamentar la situació generada per la pandèmia i que no es pugui fer la cavalcada.

Com cada any, els Reis d'Orient visiten l'Ajuntament de Manresa per rebre la clau màgica que els permetrà obrir les llars de tota la ciutat per poder portar els regals a tots els infants. Aquest any ha sigut la primera vegada que Marc Aloy, ha rebut a ses majestats com a alcalde de Manresa.

L'Ajuntament de Manresa entrega la clau màgica als Reis d'Orient

Com estan vivint aquest Nadal tan atípic?

(Melcior) Atípicament, perquè pensàvem arribar aquí i fer una cavalcada amb tots els nens junts i ho hem hagut de fer estàticament. Els nens venen, ens saluden, s'apropen, però sempre amb les mesures de seguretat.

Els agrada l'alternativa del campament, tot i que la cavalcada és el més tradicional?

(Gaspar) Sí, és una experiència diferent a la dels altres anys, però crec que de cara a la ciutat es pot plantejar fer-la cada any.

De fet, alguns infants que hi han passat han demanat mantenir-la. Creu que és possible?

(Gaspar) Jo crec que sí. Les persones i entitats que se'n cuiden crec que s'ho haurien de plantejar, que quan nosaltres arribem d'Orient puguem estar aquí uns quants dies abans de fer la cavalcada.

Què els diuen els nens quan els veuen? Quina cara fan?

(Baltasar) Normalment fan cara d'alegria però aquest any és totalment diferent a d'altres anys. Per als nens jo crec que és fantàstic perquè ens veuen més a prop i ens poden saludar. Això els agrada molt. És una experiència impressionant.

I tinc entès que es poden fotografiar amb el Rei blanc.

(Melcior) Sí, venen i jo em poso a peu pla i, a distància, podem interactuar. Sempre tens algun nen que et porta algun dibuix...

Els expressen algun desig, ells o els seus pares?

(Melcior) Sí, i tant. Que els portem regals. I els seus pares, que es portin més bé... Que marxi la pandèmia.

Els en parlen molt?

(Melcior) No massa. Quan entren al campament els nens se n'obliden. Tot i que ens vegin amb mascareta, com que és habitual, no ho troben estrany. No fan cara d'estranyesa. Nosaltres els intentem ajudar, acompanyar i que se sentin el més bé possible.

Què els demanen més, pel que fa a les joguines?

(Gaspar) Com que estem a certa distància, poden parlar poquet. Amb els ulls sí que et fan molts petons, especialment els més petits.

N'hi ha que es deuen preguntar per què, si són màgics, han de dur mascareta, tot i que siguin molt maques.

(Baltasar) Els Reis Mags ho sabem tot i fem màgia però els nens han d'entendre que hem de portar-la pel tema de la covid.

Perquè en prenguin exemple...

(Baltasar) Sí, s'ha de portar.

(Melcior) La màgia hi és però no es pot posar per davant de la salut.

Guarden alguna anècdota d'aquests primers dies que puguin explicar? Algun moment especial del campament?

(Melcior) La cara dels nens quan apareixen. El típic nen que no vol venir i que per casualitat saps el seu nom, li dius i li canvia la cara; s'apropa i potser ja no marxaria. És poca estona, la que estan amb nosaltres i mentre van marxant et van mirant i van dient adéu, però no ens podem entretenir perquè ha de venir el següent grup.

Com se suporta el fred?

(Baltasar) Bé. Podem aguantar. I els nens que no puguin venir per deixar la carta, tranquils perquè els deixarem regals igualment.

Van preparats...

(Melcior) Sempre ens informem dels llocs a on anem. Anem a molts.

Per què creuen que perviu aquesta tradició a tantes llars?

(Melcior) Perquè som innocents per naturalesa i això fa que la història continuï.

(Gaspar) Sí, i que duri anys, aquesta experiència. Hi ha vegades que veus que els pares són més petits que els seus fills i això és molt bonic.

(Baltasar) És una experiència fantàstica que ha de viure tothom. Tant els nens com els grans.