No tenir res i poder donar molt. La crisi sanitària ha portat molta gent a quedar-se sense quasi res. Però la creació dels grups de suport mutu permet la segona acció. A Manresa se n'han consolidat dos, però durant la primera onada de la pandèmia n'hi va arribar a haver set. Els que han aconseguit sobreviure han estat el del Barri Vell i el de Valldaura. A aquest darrer se li ha sumat el grup del barri de la Plaça Catalunya.
I què és un grup de suport mutu? Eulàlia Torras-Oliveras, membre del grup del Barri Vell, explica que el suport mutu no és una iniciativa en què uns donen i els altres reben: «El nostre objectiu és crear un espai d'autogestió i autoorganització, és a dir, que les persones que formen part de l'organització i el procés de recollida i classificació d'aliments, per exemple, també siguin els que tinguin la necessitat d'endur-se a casa seva aquests aliments».
Ambdós grups tenen un nombre fix de persones que reben i alhora donen ajut. Alba Rojas, membre del grup de Valldaura-Plaça Catalunya, calcula que s'ajuda unes 28 famílies i 25 persones joves setmanalment, tot i que sovint hi arriben altres usuaris que, tot i no participar-hi de manera fixa, també n'han format part. Pel que fa al grup del Barri Vell, es van arribar a atendre, entre el juny i l'agost, unes 170 persones, que viuen soles o amb la família. En total, els dos grups han arribat al voltant d'unes 300 persones.
Néixer per necessitat
Marina Casas, una altra membre del grup del Barri Vell, explica que aquesta iniciativa neix davant la necessitat, encara més gran després de l'esclat de la pandèmia, dels seus veïns i veïnes de rebre menjar, roba i altres elements bàsics. «La iniciativa comença a través del mètode del boca-orella», explica Casas. «Si un veí o veïna em deia que la persona de tal casa necessitava menjar calent, ens organitzàvem entre una colla per cuinar i dur-li els àpats a casa». Però les peticions eren cada cop més freqüents i, «de cop, passem d'atendre entre dues i quatre famílies a trobar-nos amb una vintena de famílies en un lapse de no més de tres setmanes».
Pel que fa al grup de Valldaura-Plaça Catalunya, arran de la iniciativa del Barri Vell van fer un grup de WhatsApp de veïns per conèixer quines eren les seves necessitats. «Tot va començar com a repartiment de menjar i elements bàsics al garatge de casa meva, però en veure la creixent demanda vam organitzar-nos com a grup», diu Rojas.
Les iniciatives
El grup del Barri Vell s'organitza en quatre seccions: la xarxa d'aliments, on recullen, classifiquen i reparteixen menjar a les persones que setmanalment ho sol·liciten; el banc de recursos, on es recull roba, joguines i altres objectes ; la tresoreria, on gestionen els diners en cas que es facin donacions econòmiques i, finalment, els serveis socials.
El grup de Valldaura-Plaça Catalunya no té estructurades comissions, de moment. El que fan és reunir-se un cop per setmana i els veïns i veïnes donen alhora que reben roba, joguines i menjar i, a més, es fan companyia.
Rojas lamenta que «si disposéssim de local propi, les possibilitats d'actuació serien molt més ambi- cioses». Algun malentès entre ells i l'associació de veïns del barri no va fer possible que poguessin tenir un local per a ells, com passa al Barri Vell. Tot i que declari que «tenim més ganes de fer coses que la possibilitat de fer-les», se sent orgullosa per haver trencat «molts prejudicis. Tot i no compartir tot el que m'expliquen, entenc moltes més coses de la situació de persones que viuen envoltades d'estigmes». A més, assegura reconèixer, ara, molts veïns que abans no sabia ni qui eren i això fa que se senti més segura.
Tant Rojas com Torras-Oliveras coincideixen en el fet que els grups de suport, més enllà de donar un ajut a persones que ho necessiten, existeixen per tal de crear una comunitat on tothom es conegui i es creïn vincles i comunitat en una situació en què es tendeix, cada cop més, a l'aïllament.
Els ajuts
A banda dels diversos establiments manresans que ajuden els grups, com per exemple la botiga Veritas, el forn Jorba i el forn Codina, la pastisseria Cal Cucurella i el supermercat Condis, entre altres, hi ha hagut altres iniciatives que també hi han donat suport. Per exemple, a l'estiu, es van recollir vora de 70 kg de menjar al sopar del tomàquet, i els beneficis de les entrades del sopar també es van destinar a l'ajut d'aquests dos grups de Manresa.
Durant l'època de Nadal, algunes escoles van dedicar la recaptació anual al suport veïnal. A més, grà-cies a les donacions de les famílies de l'escola Bages, el grup de suport mutu del Barri Vell va poder organitzar una activitat infantil que va permetre a una cinquantena d'infants poder fer cagar el tió i endur-se un paquet de regals, amb una joguina, un llibre, una bossa de roba feta a mà i una pilota.
