La visita de la neu a Catalunya i, en concret a les comarques centrals, va generar unes expectatives entre molts manresans que van veure frustrades en descobrir que la nevada havia passat pràcticament de llarg de la capital del Bages, on només va deixar una lleu capa a la matinada que la pluja que va caure de seguida es va encarregar de fondre.

A les xarxes, especialment a Twitter des d'ahir hi sovintegen els comentaris de decepció, molts dels quals amb molt sentit de l'humor. És el cas del de la Neus, que afirma: "Quina caca de nevada a Manresa. Em conformaré mirant les nevades d'altres pobles/ciutats". Gus Carraco penja una fotografia de la plaça Roja de Moscou amb el comentari "Preciosa la Seu de Manresa nevada". Marc Piqué diu: "Ser manresà i veure totes les fotos de Catalunya nevada és un pes que hem de suportar ".

La usuària amb el nom CapelitoIvette fa una enquesta on demana als altres usuaris quina creuen que ha de ser la capital de la Catalunya Central, Manresa o Vic. Arnau Manresa respon: "Ep, amb això no podem perdre que ja estem prou tocats amb lo de la nevada". N'hi ha més. La Marina comenta: "No sé per què em vaig emocionar ahir si a Manresa som uns 'pringats' i no ens cardarà una bona nevada en la vida".

L'internauta Docents heviates va penjar un vídeo on es veu la mini nevada a la seva terrassa amb el comentari: "Què passa quan el petit Kai es desperta en plena nit i et desvetlla? Doncs, et permet veure la primera nevadeta de l'any en directe. Esperem aguanti i agafi més". No va ser així i quan es van despertar l'endemà segurament el que van veure per la finestra els va decebre una mica, tot i que al comentari hi afegia: "Ara a gaudir de la nevada amb un bon llibre i una bona manta".

Seguint la idea de l'usuari que publica una foto de la plaça Roja, un altre amb un nom molt complicat en publica una amb quatre imatges de fauna diversa a la neu -com ossos polars i un tigre siberià- i hi posa: "Aquí la fauna autòctona pasturant pel Passeig Pere III amb la gran nevada a Manresa".

Ja que no va nevar, que no manqui el bon humor...