Manresa se situa al capdavant de les ciutats on s'ha efectuat l'estudi Ofercat el 2019 sobre els usos lingüístics al sector del comerç, que impulsen la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que en fa el desplegament territorial.

La capital del Bages és la que presenta els valors més alts en llengua d'adequació oral (88 punts) i retolació informativa (86 punts). Pel que fa a retolació identificativa, se situa un punt per sota de Sant Vicenç dels Horts (81) i presenta un índex lleugerament inferior en l'índex de llengua d'inici d'atenció al públic (79), malgrat que es manté al capdavant de les ciutats analitzades.

L'índex de la retolació informativa ha tingut una evolució positiva. Així, per exemple, al 2001 tenia un índex de 78 punts i ara n'obté un de 86. En el cas de la retolació identificativa, per contra, s'ha produït un retrocés, ja que passa de 86 punts, al 2001, a 80. Aquest fenomen, que també es produeix en altres ciutats, és degut a l'increment en els darrers anys de les marques i franquícies on no hi ha genèrics en el rètol i sovint el nom d'aquestes marques és en altres llengües.

El català és la llengua amb més presència en la retolació comercial de Manresa (57,4%). Els rètols ambivalents, que es poden llegir tant en català com en castellà, i els que no tenen contingut lingüístic representen el 28,2%. Els rètols en altres llengües destaquen amb el 7,8% enfront dels que utilitzen el castellà, que se situen en el 5,3%. D'altra banda, més del 95% del rètols informatius s'ajusten a la Llei de política lingüística.

Pel que fa a la llengua oral d'adequació, es passa del 96% el 2001 al 86 el 2007 i al 88% en el darrer estudi. Quant a la primera llengua de salutació, al comerç de Manresa continua predominant el català, amb 79 punts, tot i que les dades revelen un retrocés respecte al 2001 (92) i 2007 (81). Aquesta tendència a la baixa pot atribuir-se a l'augment d'establiments regentats per població estrangera, on la presència del català oral és realment escassa, segons les dades de l'estudi.

L'estudi Ofercat també analitza la presència virtual dels establiments: a Manresa, només el 53,3% tenen presència a Internet. D'entre els que tenen pàgina web o alguna xarxa social (Facebook), el 56,8% utilitzen el castellà com a llengua d'inici enfront del 42,4% que ho fa en català i el 0,8% en anglès. Pel que fa a les llengües disponibles al web dels comerços analitzats, destaca el castellà amb el 78,2%, seguit del català (52,7%) i d'altres llengües estrangeres, com l'anglès i l'alemany, amb índexs remarcablement més baixos. Per pal·liar aquesta mancança, el pla Ofercat preveu col·laborar amb la Fundació Punt.cat per oferir suport en la creació de webs de negocis que no disposen de presència a la xarxa.

Un cop analitzats els resultats de l'estudi, el CNL Montserrat elabora un pla que pretén contribuir a millorar la presència del català en el sector comercial de Manresa i trobar suports en els agents comercials del territori.

Les accions previstes compten amb la implicació de l'Ajuntament de Manresa i el suport de la UBIC. Des de la regidoria de Comerç i Indústria, la seva responsable, Núria Masgrau, destaca que «el comerç local és un bon punt de trobada, d'interacció social i d'aprenentatge de la llengua. Hem d'aprofitar totes les ocasions per ensenyar-la i aprendre-la». En la mateixa línia, Anna Crespo, regidora de Cultura i Festes, remarca que «cal posar èmfasi allà on es detecten debilitats i cal no oblidar la nostra part de responsabilitat per tal de contribuir a fer que el català sigui una eina imprescindible en la societat d'acollida».

A partir d'aquest any, es preveu distribuir material de sensibilització lingüística adaptat a la realitat comercial de Manresa i continuar vetllant per tal que els comerços de nova obertura rebin informació actualitzada sobre la Llei de política lingüística. Pel que fa a la formació, s'han previst sessions destinades a emprenedors i comerciants i un curs de català bàsic per a treballadors de la restauració, el sector que presenta els índexs més baixos, sobretot pel que fa a l'ús oral. El pla també pretén augmentar la xarxa d'establiments col·laboradors que faciliten la pràctica oral als nouvinguts, així com difondre el joc en català a través d'establiments adherits al programa «I tu, jugues en català?».

Paral·lelament, es preveu incidir en l'atenció als establiments regentats per persones d'origen estranger per dotar-los de les eines necessàries per fer atenció al públic en català i oferir les comunicacions escrites en llengua catalana.

(*) Alba Llobet és la coordinadora de Dinamització i Assessorament Lingüístic del CNL Montserrat