La Taula de Territori i Sostenibilitat, que lidera la Cambra de Comerç de Manresa i integren sis col·legis professionals i tres gremis, ha expressat el seu «rebuig» a la solució anunciada per l'Ajuntament (vegeu edició del 16 de desembre passat) per integrar millor els FGC a la xarxa urbana. Rebutja la proposta «tant per motius tècnics com formals». Alhora, retreu al consistori que no hagi buscat el «consens general».
El 16 de desembre l'Ajuntament va explicar que la complexa relació dels FGC amb la xarxa urbana de Manresa tenia solució, després de molts anys parlant-ne i fruit d'un protocol signat el 2017 amb la Generalitat i FGC.
La proposta presentada passa per soterrar la línia a partir de l'estació Manresa Alta, enderrocar l'estació Manresa Baixador, la qual cosa permetrà eliminar el coll d'ampolla del carrer de Camps i Fabrés, i fer aquesta estació subterrània a la plaça d'Espanya o a a vora. El cost de tot plegat, entre 40 i 60 milions d'euros.
L'endemà de l'avançament, FGC va treure a licitació l'estudi informatiu per decidir el millor recorregut des del carrer del Primer de maig: o seguir l'antic traçat del carrilet per Carrasco i Formiguera i fer l'estació a la plaça de les Oques, o desviar-lo per la plaça de Simeó Selga i fer-la a la plaça Espanya. Enguany s'ha de fer l'estudi informatiu i el projecte constructiu per anar avançant; el 2022, la licitació de les obres, i entre el 2023 i el 2025, l'execució.
La Taula de Territori i Sostenibilitat retreu que «s'ha obviat cap mena de debat i d'estudi en profunditat de les alternatives ferroviàries que han de servir per construir el futur de la ciutat i la comarca. Creiem que s'ha actuat amb lleugeresa i manca de rigor en prescindir d'estudis objectius amb comparatives de totes les solucions alternatives, per valorar-les i explicar-les públicament buscant el consens general». Considera «molt equivocada la postura paternalista de l'Ajuntament que no cal estudiar el que la ciutat i el territori necessiten perquè uns quants ja prenen aquestes decisions per nosaltres». Al seu entendre, «aquest camí no ens porta enlloc. No podem condicionar el futur del territori a propostes unilaterals», remarca.
A banda de retreure a l'Ajuntament una política de fets consumats, també critica que no hagi explicat quina solució proposa per, com va assegurar, connectar en un futur els Catalans amb la Renfe. Afirma que cada opció per fer aquesta unió «comporta efectes col·laterals i no és just prendre decisions sense explicar aquesta part de la història als ciutadans».
El manifest fet públic ahir l'acompanya un annex dels antecedents relacionats amb el tren. Conclou que «el tema ferroviari a la comarca del Bages és un tema encara pendent, complex, llargament ajornat i que obliga a fer un estudi seriós i aprofundit de totes les alternatives possibles, amb consens i visió comarcal, analitzant els pros i contres de cadascuna de les opcions, amb debats oberts i participació de les entitats ciutadanes i la societat civil».
Reivindica, alhora, «la necessitat de l'Eix Ferroviari Transversal», que considera una «infraestructura irrenunciable».
La Taula de Territori i Sostenibilitat liderada per la Cambra de Comerç de Manresa la integren els col·legis d'Arquitectes de Catalunya, d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, d'Enginyers Industrials de la Catalunya Central, d'Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, d'Agents de la Propietat Immobiliària, els gremis d'Industries de la Fusta, d'Instal·ladors del Bages i el Berguedà i de constructors d'Obres de Manresa i comarca, i l'I·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa.
