La nostra cultura mediterrània ens ha portat els últims anys a malbaratar de forma vergonyosa bona part del nostre patrimoni comercial i industrial.
Als qui ens agrada la història local i, per afició, intentem localitzar i conservar part del nostre patrimoni històric, ens desagrada enormement veure com propietaris de botigues i d'indústries del nostre país abandonen la seva història en mans de drapaires i brocanters, que disgreguen la història que hi ha darrere d'aquests negocis amb un objectiu purament comercial o bé per deixadesa. Molts altres, malauradament, van directament a la deixalleria.
Si repassem la història de la nostra ciutat, en l'àmbit comercial podríem explicar aquesta trista situació: l'antic edifici que albergava can Jorba a la plaça de Sant Domènec, transformat ara en un edifici mediocre i sense cap categoria arquitectònica.
Qui no recorda la botiga de cal Jaume a la Plana de l'Om, els magatzems Gras a la plaça Major, l'adrogueria Ferrer a la mateixa plaça, les ferreteries Armengou i Sol, la cereria Miravitlles, cal Casarramona, i moltes altres.
La nostra història industrial és darrere de tallers com la fusteria Perramon, la serralleria Llanes, de llarga història; de la fusteria de ca l'Andreu, on la roda de fusta va ser salvada en el moment del seu enderroc per alguns manresans amants de la nostra història i que es conserva a les instal·lacions d'Aigües de Manresa a Can Font.
Les fàbriques de licors, com Selga Torras i altres, la fàbrica de galetes La Polar, diverses fàbriques de pasta de sopa, les alcoholeres Manresana i Mariano Cura, de la qual en conservem únicament la xemeneia. Les fàbriques de cinteria, que eren motiu d'orgull de la nostra ciutat. Per sort nostra, un bon grup de manresans, de forma altruista i voluntària, han fet possible guardar-ne la memòria en el poc conegut Museu de la Cinteria situat als Dipòsits Vells.
La reconeguda fàbrica de vidre La Manresana, els Mobles Pich, la nostrada Caixa de Manresa, abandonada llastimosament en estranyes circumstàncies i que ara lamentem, i que només alguns manresans van defensar en el moment de la seva desaparició.
Ens queden, encara, alguns petits records, com la llibreria Roca, successora d'una antiga impremta; la farmàcia Esteve a la Plana de l'Om, la Lionesa, la bacallaneria i l'herboristeria del carrer de Sant Miquel, mosaics Martí, i poques botigues més.
Ara ens és més fàcil anar a comprar a grans magatzems impersonals, sense una història al darrere que faci ciutat, que marqui la diferència. Com la que van generar els nostres avantpassats, que van crear la riquesa que ara ens toca gaudir i recordar.
(*) Xavier Jovés és arquitecte tècnic i membre de Gest!
Un museu que permeti preservar el que resta del patrimoni
Fem ara un repàs de la nostra història fabril: en primer lloc, cal esmentar l'antiga fàbrica dels Panyos, salvada in extremis, però que per la seva història hauria de ser un edifici ple de vida. La Fàbrica Nova o de Bertrand i Serra, on van treballar molts dels nostres avantpassats i que ha viscut innombrables vicissituds i que encara som a temps de convertir en un viu record del seu passat. La Pirelli, que va ser un gran motor del creixement de la nostra ciutat. Algú ha procurat que el seu passat no quedi oblidat? Vam salvar, també, l'edifici de la fàbrica Balcells, tot i que la maquinària i documentació han desaparegut. Hem vist desaparèixer la fàbrica Carreras, la fàbrica del Pont Vell, la Roca, la Carné, i tantes altres enderrocades després del seu passat esplendorós. Si és trist veure desaparèixer edificis emblemàtics per noves infraestructures urbanístiques o especulatives, encara ho és més perdre'n la història. Un altre exemple d'aquesta manca de cura és la situació de la farinera La Favorita o de les Obagues, a l'antiga carretera de Barcelona. Queda el bon fer de la propietat de la farinera Albareda del Passeig del Riu i la salvaguarda de l'edifici de la Florinda, recuperat pel nostre Ajuntament, però amb la pèrdua quasi total de les seves instal·lacions.
En altres països es veu com es conserven antics oficis i edificis transformats, lògicament, en altres activitats, però conservant un passat gloriós en tots els àmbits.
Caldria una campanya per salvaguardar aquest patrimoni industrial i comercial, tot i que ja se n'ha perdut una bona part. No vull pas desmerèixer la situació actual de la indústria i del comerç de la nostra comarca, però no podem oblidar d'on venim a cada ciutat.
Una altra mostra és el nostre passat miner i vinícola. No seria hora de preservar el poc que en queda i aconseguir un gran museu històric que expliqui la transformació d'aquestes activitats i de moltes altres, com el tèxtil, que han format i transformat els pobles i ciutats del Bages? És coneguda la situació actual de pocs recursos de les administracions, però si fóssim capaços d'unir l'activitat pública i la privada per salvar el poc que queda del nostre patrimoni podríem deixar als nostres fills un recorregut físic i documentat del que va ser, i és, Manresa i el Bages.
