La construcció de l'Edifici Generalitat Catalunya Central a Manresa no és sinònim de considerar aquesta ciutat la capital de la Catalunya Central en l'etern debat de si ho ha de ser el municipi bagenc sol o bé juntament amb Vic. Alba Camps, delegada del govern a la Catalunya Central, ha manifestat a Regió7 que concretar aquesta capitalitat «no és prioritari» ni «és un problema» i que el nou edifici «és una aposta de la Generalitat per la Catalunya Central» i no pas únicament per Manresa, malgrat el que suposarà d'impuls per la presència del Govern català a la ciutat.
Camps remarca que, tot i que es faci la seu governamental a Manresa, que aglutinarà els serveis territorials que ara hi ha repartits per diverses seus de la ciutat i els que es puguin desplegar en un futur a nivell de territori, «els serveis territorials de Vic no es mouran». Posa com a exemple que a les Terres de l'Ebre, a pesar que també es va fer una seu del Govern a Tortosa, hi ha altres serveis territorials ubicats a Amposta. Insisteix que el principal objectiu és «millorar l'atenció» i que per això la futura seu de Manresa tindrà una finestreta única a través de la qual els ciutadans podran resoldre tots els temes relacionats amb els serveis de la Generalitat.
Quan es va presentar el projecte (vegeu edició del 4 de desembre), un dels temes que van posar sobre la taula de manera implícita Camps; l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el secretari general de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda, Albert Castellanos, va ser l'aposta de la Generalitat per la divisió territorial a base de vegueries i, de manera explícita, per la vegueria de la Catalunya Central. El tema de la capitalitat de Manresa, però, no hi va sortir en cap moment. O potser és que tothom el va donar per entès. Segons el que diu ara Camps, no és així.
La berguedana anuncia que la hipotètica capitalitat de Manresa «ni tan sols s'ha discutit», alhora que remarca que «Manresa i Vic són dues ciutats molt potents» i que del que es tracta és de «millorar els serveis intentant repartir-los» i «no de reforçar una ciutat en concret sinó d'equilibrar la força dels municipis». Sí que reconeix «les implicacions positives» que tindrà per a la capital del Bages potenciar-hi la presència del Govern i el moviment que generarà al seu Centre Històric l'edifici que es construirà annex als antics jutjats, a l'illa de cases entre la Baixada de la Seu, el carrer de la Codinella i el de Galceran Andreu, on podran arribar a treballar 250 persones. Més enllà d'això, afirma que del que es tracta és d'una «aposta per la Catalunya Central» i «no només per Manresa».
Camps no creu que no concretar aquest tema sigui «defugir» un debat que fa anys que dura. Considera que l'important és «fer bé la feina» i «millorar el servei» i que, oi més «en la situació que estem vivint», decidir la capital de la Catalunya Central «no és una prioritat». De moment, queda òrfena.
Més de deu anys de la llei
La Llei de vegueries de Catalunya, aprovada pel Parlament del 27 de juliol de 2010, estableix les bases de l'organització en vegueries de Catalunya, que entronca amb les institucions històriques del país, atès que recupera la divisió política i administrativa vigent fins als decrets de Nova Planta.
El seu objectiu és determinar la divisió territorial de Catalunya en vegueries i establir el règim jurídic dels consells de vegueria i la transició de les diputacions provincials als nous consells de vegueria. La Llei estableix que la vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l'agrupació de municipis, i que constitueix l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Des de l'any 2011 hi ha una moratòria en l'aplicació de la Llei, que estableix vuit vegueries (el 2017 s'hi va afegir la del Penedès), una de les quals és la vegueria central, integrada per les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès.
Un indecisió que ve de lluny
El 2003, quan es va iniciar tot el procés, el tema de la capitalitat de la vegueria de la Catalunya Central va esdevenir una font de conflicte. Aprovada la Llei, l'aleshores alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, va deixar clara la seva aposta per una cocapitalitat compartida entre Manresa i Vic, malgrat que tot indicava que el govern català era més partidari d'una sola capital i que fos Manresa. Ho tenia més clar llavors que ara.
