David Traus Bondia (Manresa, 28 de gener del 1977) fa set anys que forma part de la colla castellera Tirallongues de Manresa, que presideix des del novembre passat. Tècnic metal·lúrgic de professió, Traus se situa d'agulla i lateral en la pinya i de segon i terç en el tronc dels castells. El que més li agrada del món casteller és «l'esperit de superació constant i l'esperit de sacrifici i de treball en equip des del més xic fins al més gran; la integració i la cohesió social». Justament això és el que creu que té la colla manresana i que «el volum de colla permet crear un ambient molt familiar».
Què esta representant per a la colla la llarguíssima parada imposada per la pandèmia?
En general, ha creat un estat de desànim, resignació, frustració? entre els castellers, i és normal. Gairebé d'un dia per l'altre ens varen comunicar que havíem de deixar de fer el que més ens agrada i a més sense data de retorn. Un dels aspectes mes importants en els quals ens afectarà és en l'apartat de la canalla. Evidentment, la canalla creix i es desenvolupa d'una temporada a una altra, i si aquest any tampoc no hi ha castells, d'aquí a un any s'haurà de començar de zero per formar acotxadors i enxanetes, i amb l'afegit que no haurem pogut incorporar canalla nova. També ens afecta en el vessant econòmic. Aquesta temporada no hi ha hagut ingressos per actuacions, subvencions, espònsors, patrocinis... Per tant, gairebé zero ingressos i amb un seguit de despeses fixes. Tot i l'esforç dels socis en l'abonament anual de la quota, s'ha tancat l'exercici amb pèrdues. Cal dir, però, que a dia d'avui la dels Tirallongues és mostra com una entitat totalment sanejada, i aquest és un aspecte molt important per al futur de la colla.
Precisament els ha agafat en un dels cicles més dolços, que va començar el 2016, quan va signar la millor actuació dels seus 28 anys d'història.
És cert. Veníem d'unes temporades extraordinàries en què ens havíem consolidat com a colla de 8 pisos i, a més a més, exhibint un molt bon nivell. Per tant, afrontàvem una temporada amb reptes molt ambiciosos. Està clar que costarà recuperar-se, però ens ho agafarem com una oportunitat per seguir progressant.
Recorda quan i a on es va fer la darrera actuació?
Sí, va ser el dia 21 de febrer en l'actuació del tradicional pilar de pujada i baixada de les escales del Carme per la Festa de la Llum 2020. De fet , vàrem ser de les poques colles castelleres que van poder actuar aquesta temporada abans que ens confinessin.
Per la festa major no van actuar, tot i que van fer un acte simbòlic a la Plana de l'Om. Era el primer cop en la seva història?
Exacte, la primera vegada que no hem actuat a la Festa Major de Manresa en els 28 anys de la fundació de la nostra entitat.
Quina activitat porten a terme, actualment?
Està clar que com a activitat castellera, cap. S'intenten fer activitats extracastelleres però, degut a les restriccions per la pandèmia, també és complicat plantejar segons quines activitats.
En general, a nivell de colles de Catalunya, com pot afectar aquesta aturada tan llarga?
Com dèiem el principi, el problema comú de totes les colles castelleres serà la manca de canalla per fer els castells. Penso que les que tinguin aquest aspecte més solucionat seran les primeres que se'n sortiran. També hi ha colles petites que tindran problemes per sobreviure; colles amb poca tradició i amb una base social petita. En aquest sentit, les grans tenen més base social per parar el cop, si bé també poden perdre efectius. Econòmicament, també és un cop molt dur per a algunes perquè s'han reduït dràsticament els ingressos. N'hi ha que tenen la seu social i l'espai d'assaig en espais públics, però n'hi ha d'altres que paguen hipoteques o lloguers de locals. De totes maneres, torno a ser optimista i penso que, tot i les dificultats que puguem trobar, el món casteller gaudeix de molt bona salut i més tard o més d'hora es podrà refer. Estem parlant d'una activitat bicentenària amb una tradició cultural molt arrelada i patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Quins objectius té com a president dels Tirallongues?
El principal és fer créixer la colla i la seva massa social. Ara mateix, amb l'estat actual de pandèmia, aquest objectiu es converteix en un repte molt important. Augmentar les fonts d'ingressos i treballar molt la promoció.
Creu que hauran d'acabar actuant amb mascareta?
Si ha de ser una condició indispensable per a la pràctica dels castells suposo que el col·lectiu casteller ens haurem de reinventar i adaptar-nos-hi.
Ho veu factible?
Sí i no. En la part del tronc i el pom de dalt ho veig més factible perquè hi ha més distància entre castellers, però en la part de la pinya i, sobretot, en el nucli interior ho veig més complicat perquè els castellers estan molt més estrets. Em costa imaginar una crossa [una de les figures de la pinya] amb mascareta perquè és una posició on en condicions normals sovint ja tenen dificultats per respirar, i també un baix [una altra figura de la pinya], per exemple.
Hi ha alguna previsió de quan podran tornar a assajar?
No. Ara mateix estem en una via morta. Ara toca estar pendents de l'evolució de la pandèmia i a la espera de noves notícies per part del Departament de Salut i la coordinadora de castells.
