Natàlia Pelegrí Orduña (Barcelona, el 18 de febrer del 1990) manresana d'adopció des de petita, fa sis anys que treballa a Colòmbia com a voluntària de l'ONG catalana Acció Internacional per la Pau (International Action for Peace, IAP). Fa dos anys que n'és la coordinadora allà. IAP fa l'acompanyament de líders socials amenaçats. Hi va arribar fent un postgrau en Cultura de Pau a l'UAB havent cursat Ciències Polítiques. Després d'un any i mig sense tornar a Catalunya, hi ha pogut passar poc més d'un mes. Demà se'n torna cap a Colòmbia. Regió7 la va entrevistar ahir després que oferís una xerrada a la Casa Flors Cirera a alumnes del CF d'Integració Social de l'Institut Guillem Catà.

Quina és la situació actual a Colòmbia, després de l'acord de pau del 2016?

El conflicte com a tal no ha acabat; al contrari, continua molt vigent. L'acord de pau el que fa és obrir un ventall de possibilitats per començar a solucionar les causes estructurals que van comportar el conflicte armat.

Hi ha morts?

Les morts en combat han disminuït molt perquè ja no hi ha combats oberts entre les FARC i el govern, però n'hi ha amb altres grups. Des del 2016 el més significatiu és que han augmentat les morts cap a lideratges socials i defensores de drets humans.

I aquí és on entra IAP.

Nosaltres el que fem és acompanyament internacional a través d'un mecanisme de protecció de les organitzacions socials a les quals acompanyem, que és l'observació internacional.

Quin tipus d'associacions?

Associacions que són defensores dels drets humans, camperoles i que treballen i lluiten pacíficament per aconseguir unes condicions de vida dignes a les regions.

IAP acompanya aquestes entitats, però, qui acompanya IAP?

Les organitzacions. És una relació bidireccional. Sense aquesta relació de confiança prèvia no es podria entrar a les regions.

Amb quines situacions s'han trobat allà?

Normalment, tot és bastant tranquil. Nosaltres treballem a partir de la dissuasió. El fet que estem presencialment a la regió, només acompanyant les activitats que fa l'organització, comporta que la matriu de riscos de les organitzacions i dels seus lideratges disminueixi. Ens identifiquem com una eina de protecció pròpia de les organitzacions socials. No al revés. Són elles les que ens diuen com hem d'entrar. Sempre hi entrem amb elles, mai soles, perquè són elles les que ens garanteixen la seguretat. La protecció va en les dues vies.

A nivell internacional, les ajuden, però, a nivell local, són elles les que ajuden IAP.

Exacte.

Posi'm un exemple.

Són organitzacions que busquen garantir que hi hagi els serveis i drets bàsics fonamentals en aquests territoris que, malauradament, no hi són perquè han estat molt tocats pel conflicte armat i on encara a dia d'avui hi ha pugna territorial entre grups armats per aconseguir el control. Aconseguir control és aconseguir poder directament. Treballem, sobretot, amb la ruralitat, amb organitzacions camperoles que treballen el camp i reivindiquen el treball i l'economia camperola.

En algun moment han acompanyat algú de qui en perillés la vida i,de retruc, la seva?

La nostra, mai. Si no està clar, l'organització no hi entra i, si ella no entra a la regió, nosaltres tampoc. És clar que hi ha hagut episodis complicats, però no és el més habitual. No som escortes ni guardaespatlles sinó un mecanisme de protecció de les organitzacions d'allà a través de la nostra dissuasió pel fet de ser-hi. No som garantia que no passi res perquè no és la nostra feina. La nostra feina és intentar donar suport als processos de resistència pacífica.

Basant-se en la seva experiència allà, creu que s'assolirà la pau?

És complicat perquè des de l'estat colombià i el govern actual no s'està implementant l'acord de pau. A Colòmbia hi ha una campanya per estigmatitzar l'acord de pau.

Grups interessats en què no funcioni.

I partits polítics.

Obligat demanar-ho: com s'està vivint la pandèmia per la covid?

Del març al setembre vam estar en un confinament total. És un país on l'estat no té control de tot el territori i, per tant, és molt difícil tenir un cens real de la població. A les zones més tocades pel conflicte no tenen accés a un servei de salut òptim. A banda, la salut està molt privatitzada. La gent s'està morint de covid però no s'està reportant perquè no hi ha a on fer-ho.