Ara fa uns 40 milions d'anys el paisatge del Bages era similar als dels països tropicals de l'actual sud est asiàtic i d'Amèrica central i del sud. Manglars d'ambient pantanós amb arbres i una espesa vegetació en un aiguabarreig d'aigua dolça i salada amb pujades i baixades de la maror i una gran diversitat biològica. És una mostra que al llarg del temps geològic hi ha hagut canvis climàtics.

D'aquest paisatge n'han quedat restes en forma de fòssils que es poden veure al Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa, a la Universitat Politècnica. Amb motiu dels seus 40 anys , el museu ha inaugurat una vitrina, «Fòssils i canvi climàtic» per contribuir al coneixement del canvi climàtic des del punt de vista geològic i com a causa natural. L'ha ideat i impulsat l'enginyer Josep Biosca, que remarca que «de canvis climàtics n'hi ha hagut durant tota la història de la terra i aquí en tenim la prova», assenyalant la vitrina. «Des del punt de vista geològic, però, els canvis són extremadament lents. Si ara s'ha accelerat d'una forma alarmant és perquè hi som nosaltres», els humans, assegura.

Segons Biosca, la col·lecció està dirigida a totes aquelles persones «interessades en saber-ne més sobre el fenomen del canvi climàtic i que desitgi apropar-se d'una forma activa a resoldre un dels grans reptes que afronta la humanitat».

La vitrina té quatre cares. En una d'elles es poden observar fòssils de quan la Catalunya central era un manglar i espècies que actualment viuen al sud esat asiàtic, que és cap «on van emigrar a causa del canvi climàtic». En una altra hi ha una abundant registre fòssil de la palmera Nypa, que actualment també es troba als manglars del sud est asiàtic.

Una gran fulla de palmera fossilitzada és a la cara sud de la vitrina. A Catalunya hi ha registres de fa 60 milions d'anys, i al museu es detallen totes les comarques on se n'han trobat. Actualment només queda una palmera autòctona a Catalunya. La Margalló, que és al Garraf. A la darrera cara de la vitrina es pot veure un exemplar actual d'una fulla de palmera de manglar amb un fòssil de fa 37 milions d'anys. No hi ha diferències. «La majoria de palmeres no han experimentat canvis notables des de fa 120 milions d'anys», comenta Biosca. Es van desplaçar cap a països tropicals però ara tornen i se n'han trobat a Europa Central «perquè estem alterant el clima».

Segons un dels membres del Museu de Geologia, Joaquím Sanz, la vitrina és com una publicació científica, però visual.

La pandèmia de la covid ha aigualit la celebració dels 40 anys del Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa, un dels més complets de Catalunya del seu àmbit. S'havia de celebrar entre el 2020 i el 2021. El Museu és a la Universitat Politècnica.

Es va fundar el 1980 a iniciativa del doctor en geologia manresà Valentí Masachs, que va ser el seu primer director. Hi va aportar la seva col·lecció de fòssils i minerals.

Sí que s'han dut a terme algunes activitats com l'exposició «Dona i mineria», i xerrades que s'han hagut de celebrar via telemàtica. També és previst l'edició d'un llibre i altres actes, «però anem molt més lents a causa de la situació», segons la directora del Museu, Pura Alfonso. L'exposició «Fòssils i canvi climàtic» forma part de la programació dels 40 anys. «S'havia de celebrar l'aniversari i una bona forma de fer-ho és amb un tema tan important avui en dia com és el canvi climàtic. Ens il·lustra sobre l'evolució del clima amb una base científica».

El museu obre de dilluns a divendres per visites concertades de grups, i diumenges al matí.