El valor del parc immobiliari de Manresa és un dels més baixos de les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya tant si es mira per valor total com si es pondera pel nombre d'habitants.

Si es té en compte el nombre d'habitants i el valor total de les propietats, la capital del Bages només tindria per sota Reus, Lleida i Cerdanyola del Vallès.

Si es pren com indicador el valor total del conjunt de propietats, a les de Manresa se'ls atribueix un valor de 4.748 milions d'euros i només presenten una valoració inferior Mollet del Vallès, amb 3.743 i Cerdanyola, 2.671.

Així que es miri com es miri la pràctica totalitat de les ciutats amb què s'emmiralla Manresa presenten valors immobiliaris superiors, segons les dades que ofereix el portal immobiliari Idealista.

Això no impedeix que, si algú vol comprar tots, absolutament tots, els pisos i cases de Manresa, haurà de gratar-se molt la butxaca. Concretament, haurà de desembutxacar 4.748 milions d'euros, segons els càlculs publicats pel portal Idealista en base a les dades oficials del cadastre. Aquest és el preu que té el parc immobiliari de la capital del Bages.

És un valor inferior a Girona (10.271 milions), Tarragona (8.885 ?milions) i Lleida (7.548 milions), per exemple.

De fet per sobre de Manresa hi ha, en valor absolut i per ordre: Barcelona, l'Hospitalet, Sabadell, Badalona, Terrassa, Sant Cugat, Girona, Mataró, Castelldefels, Tarragona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Vilanova i la Geltrú, Reus, Rubí, Sant Boi, Viladecans, el Prat de Llobregat i Granollers.

Per posar un exemple, el valor immobiliari de Manresa és similar al de Roses (4.700 milions).

Altres dades d'interès és que el valor de Vic és de 3.438 milions d'euros i el d'Igualada de 2.473 milions.

A Catalunya hi ha més valor

En el conjunt de l'estat,la ciutat amb un valor immobiliari més elevat és Madrid que arriba als 430.000 milions, seguit per Barcelona (250.000 milions) i València (72.000 milions).

En quarta posició hi ha Sevilla (58.000 milions) i tot seguit la ciutat de Màlaga (51.300 milions). Palma ocupa la sisena posició amb 51.100 milions, seguida per Saragossa (51.000 milions), Bilbao (43.000 milions), Vitòria (42.000 milions) i Sant Sebastià (33.000 milions).

Entre els mercats que no són capitals de província destaca Marbella, on s'assoleixen els 38.000 milions d'euros, seguit per Vigo (25.000 milions), Gijón (22.000 milions), Hospitalet de Llobregat (18.000 milions), Sabadell (17.600 milions), Badalona (17.500 milions) i Pozuelo d'Alarcón (16.500 milions).

El parc d'habitatges de Catalunya és el que té el major valor, superant els 791.000 milions d'euros. Després hi ha Madrid, on el parc immobiliari té un valor de gairebé 719.000 milions. Segueixen Andalusia, amb 619.000 milions, el País Valencià, amb 419.000 milions, el País Basc, amb 258.000 milions, i Galícia, que reuneix 208.000 milions.

D'altra banda, el parc immobiliari de les Balears i Canàries superen els 100.000 milions, amb 173.000 milions i 160.000 milions, respectivament. En canvi, Aragó està per sota d'aquesta xifra, ja que el seu parc d'habitatges té un valor de 94.000 milions. Així mateix, Múrcia i Astúries tampoc superen els 100.000 milions, ja que la primera acumula 91.000 milions i la segona 73.000 milions.

Els parcs d'habitatges amb valoracions no tan altres són a La Rioja, 24.000 milions; Navarra, amb 53.000 milions, i Cantàbria, amb 55.500 milions.

L'Ajuntament de Manresa condueix el timó de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per aigües intermèdies, amb tendència a reduir la pressió fiscal d'aquest tribut més que no pas a incrementar-la.

Segons la comparativa de dades de la direcció general del Cadastre que porta a terme aquest diari, la recaptació augmenta, però una altra cosa és la situació en què es posiciona la ciutat en relació amb la resta de ciutats mitjanes i Barcelona.

Del 2011 al 2019 la popular contribució va passar de 21,8 milions d'euros a 25,2. Això va suposar un 16% més de recaptació en relació amb 8 anys enrere. Un 16% és un percentatge significatiu que en el cas de Manresa suposa 3,4 milions més tributats que en fa vuit. Al mateix temps, però, aquest augment s'ha fet sense pujar posicions al rànquing de pressió fiscal, sinó baixant-ne unes quantes.

Així, si el 2011 Manresa ocupava l'onzena posició de les ciutats de més de 50.000 habitants en relació amb la quota mitjana de l'IBI, amb 381 euros, l'any 2019t va baixar fins a la catorzena amb una quota mitjana de 416 euros. Això vol dir que s'augmenta la recaptació però en menor mesura que en altres ciutats com Sant Cugat, Barcelona, Viladecans, Cerdanyola, Rubí, el Prat o Tarragona, entre d'altres.