El 2017 Ricard Font i Hereu (La Seu d'Urgell, 25 d'octubre del 1971) era el secretari d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Font, que és advocat, va signar un protocol a tres bandes amb FGC i l'Ajuntament de Manresa segons el qual al cap de 18 mesos posarien damunt la taula les solucions per millorar la integració de la línia dels Catalans amb la trama urbana de Manresa. No han trigat un any i mig sinó més aviat el doble però, finalment, el 17 de desembre passat va sortir a licitació l'estudi informatiu per fer realitat el projecte (vegeu L'Apunt). L'endemà, també va sortir a licitació l'estudi informatiu per suprimir el pas a nivell de la línia a Igualada, un projecte encara més antic que el manresà.

A manca d'encara no dos mesos per a les eleccions, si és que s'acaben celebrant, s'anuncia el primer pas per fer realitat el soterrament de la línia dels FGC a Manresa i a Igualada. És fàcil que hi hagi qui en faci una interpretació electoralista.

Les noves actuacions que ha de fer FGC a partir del 2022 i fins al 2026 s'inclouen en el proper contracte programa amb la Generalitat, que es negociarà el 2021. Per tant, tot el que es farà els propers quatre anys ha d'estar definit el 2021. El que hem encarregat és l'estudi informatiu i l'estudi constructiu per saber les xifres exactes del que costarà una obra i l'altra perquè puguin estar dins del contracte de programa i es pugui negociar tot el 2021 per, a partir del 2022, començar a fer l'execució. Ha coincidit amb un moment preelectoral, sí, però també és veritat una cosa: no vam anunciar la mesura, que teníem tancada amb l'Ajuntament [de Manresa] des del mes de juliol fins que no hi haguessin els estudis informatius tancats.

Ens els dos casos ho hem volgut fer d'acord amb l'Ajuntament sabent que, a Igualada, fins que no vegin obres, entenc perfectament que no es creguin res perquè ja ens ho han vingut a dir moltes vegades. I en el cas de Manresa hi ha una petita diferència: ens hem posat d'acord amb el que havíem de fer perquè feia anys que no estàvem d'acord.

Quan l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, va explicar el projecte va insistir que els arguments urbanístics de l'Ajuntament per defensar-lo havien convençut FGC. També va parlar d'aquest acord que vostè ha esmentat que, abans, interpreto que no hi havia.

El 2017, llavors jo era secretari d'Infraestructures, es va posar sobre la taula un nou pla urbanístic que definís una mica com arribava Ferrocarrils a Manresa i aquest era un repte que teníem tots plegats i als qual havíem de donar una resposta. Hi havia dues opcions: mirar el curt i el llarg termini. En el curt, hi havia uns elements que calia resoldre, que era una part d'integració urbana i una de captació de més demanda, i aquí Ajuntament i FGC compartíem el criteri. Soterrar la línia millora l'urbanisme i la captació de viatgers a Manresa. Vam veure l'oportunitat que integràvem urbanament i perllongàvem un petit tram de la línia que ens permetia penetrar més a Manresa i això ens possibilitava captar més demanda. Per tant, tots hi sortim guanyant.

L'argument va convèncer.

Sí. Hi ha vegades que el que passa és que els ajuntaments diuen «volem treure el tren perquè fa soroll, perquè molesta». En cap moment l'Ajuntament de Manresa va tenir aquest plantejament sinó que era: anem a veure com ho podem integrar urbanament millor i com podem penetrar millor per poder captar més demanda, i això coincideix perfectament amb el plantejament que fem. Quan Manresa o el Bages fan un plantejament de futur, coincidim que com més captació real de demanda puguem fer, millor. Hem de mirar si tenim una demanda real a captar.

Com se sap això?

Juntament amb l'estudi informatiu i amb el constructiu, es farà un estudi de demanda, lògicament, per convèncer-nos a tots que estem anant pel bon camí. Al final es tracta d'això. Igual que si en un futur hi ha altres tipus de creixement que l'Ajuntament vulgui plantejar, sempre ens hi trobarà, sempre i quan hi hagi una demanda real a cobrir. Sinó, no serà prioritària.

Abans del 2017, què fallava perquè no hi hagués consens

Hi ha vegades que els astres fan que les idees coincideixin i hi ha vegades que no passa però, per posar un exemple, els equips de Ferrocarrils no han canviat. Aquell dia que vam signar l'acord el 2017 hi era jo i hi havia l'Enric Ticó com a president de FGC i estic convençut que tant l'Enric com jo teníem la mateixa predisposició per fer-ho. També hi va haver un canvi des del punt de vista d'algun període en què hi va haver les eleccions, i això va fer que d'alguna manera no poguéssim parlar en determinats moments perquè ho has de fer amb governs consolidats. Jo he recollit una mica la feina que havia fet l'Enric amb el govern i l'hem acabat de consolidar. Potser en algun moment hi havia un plantejament més macro i hem dit que primer farem això i després ja anirem per la resta. El pastís ens el menjarem a trossos. Si te'l vols menjar tot alhora agafes una indigestió.

Parlem d'entre 40 i 60 milions. A Manresa és la inversió més important en dècades quant a infraestructures. Hi ha qui considera que, per moure l'estació uns quants metres, seria millor destinar els diners a altres temes més urgents. Com ho defensaria?

Jo crec que nosaltres tenim una funció bàsica: el transport públic. Fa només deu o quinze anys, quan es plantejaven les infraestructures de mobilitat, sobretot les ferroviàries, la gent sempre parlava de fer les estacions fora del municipi, un gran park&ride [aparcament dissuasori] i que la gent hi anés a agafar el transport públic. Això s'ha vist que és un fracàs. La gent el que vol és tenir el transport públic molt a prop. L'estació més rendible perquè té més usuaris en funció dels serveis que té de l'estat espanyol és la de Girona i no diríem mai per què. Perquè s'ha fet al centre, i en el projecte inicial es feia a fora. La gent ho té més fàcil per anar-hi i abans es deia: «no, perquè la gent no hi anirà». És de les que té més usuaris de l'estat, comparativament.

La dècada passada ha estat la dècada de resoldre molts aspectes del Vallès. A aquesta dècada li toca resoldre molts aspectes de la línia Llobregat-Anoia, i vol dir fer l'L-8 [la prolongació entre plaça Espanya i Gràcia], fer el nou centre de comandament, millorar els temps de viatge amb Manresa i amb Igualada i millorar les capçaleres, que també tenien uns reptes pendents. No són d'ara, són antics però ara els hem de resoldre. Algú pot dir, per què no ho han fet abans? Doncs perquè vam decidir fer primer el Vallès, que porta 70 milions de passatgers a l'any i la del Llobregat-Anoia en porta 24. Ara toca que el protagonisme en els propers nou-deu anys la tingui la línia del Llobregat. Perquè ens entenguin: la dècada passada va ser la línia del Vallès i a la propera li toca la del Llobregat tota la capacitat d'inversió que puguem, sabent allò que hem dit sempre: que li demanarem a la Generalitat el mateix esforç inversor que ha fet fins ara; no demanarem més diners.

Tot i que es fa l'estudi informatiu per decidir si la nova estació subterrània que rellevarà el Baixador es fa a la plaça de la Font de les Oques o a la d'Espanya, sembla que és un pur tràmit i que l'opció serà la de plaça Espanya.

Els estudis informatius tenen per obligació constar de dues alternatives perquè les administracions triïn, i la solució final serà consensuada entre FGC i l'Ajuntament.

La plaça de la Font de les Oques s'ha dit perquè és per on passava l'antiga línia però sembla que, tant pel que va dir l'Ajuntament com pel que va dir FGC, l'opció preferida és la plaça Espanya.

Ens agrada més, però la Llei diu que hi ha d'haver dues alternatives i que les hem de posar sobre la taula perquè ves a saber si després... Però, vaja, ja dic que la solució serà consensuada i, en tot cas, ens agrada més la que li agrada a l'Ajuntament.

Per què és més cèntric?

Sí. Per una qüestió de demanda. Però ho decidirem junts. Alhora, estarem fent el projecte constructiu enfocat a què la solució que ens agrada més a tots és la possible.

Fins i tot és més ambiciosa perquè l'andana és més ample. Tindrà set metres d'amplada i 120 de longitud i la de la Font de les Oques, quatre metres d'amplada i 120 de longitud.

L'opció nostra, ho és, però n'hem de fer dues. Això ho triem nosaltres però no en triarem una en contra de l'Ajuntament.

S'acosta l'estació al centre i es guanyen viatgers però estem parlant que anar a Barcelona amb FGC requereix hora i mitja fins a plaça Espanya.

El proper pas és millorar els temps de viatge, les freqüències i la comoditat, i això ho plantejarem amb el nou Govern perquè creiem que necessita un consens ampli. En la nostra programació d'aquests moments tocava tirar endavant la millora d'infraestructura, que l'hem fet. En segon lloc, consensuar-ho amb Manresa -la solució d'Igualada ho estava des del 2010 o 2011- i, a partir d'aquí, hem de consensuar una proposta per guanyar temps de viatge i freqüències sabent que la línia és la que és i que té solucions difícils però que les hem de poder parlar amb tothom.

Com podem guanyar temps?

Això, si em permet, deixi-m'ho explicar a partir de les eleccions. Ho tenim estudiat, però ho hem de poder explicar primer al nou Govern de la Generalitat, si li sembla bé. Acabar-ho d'afinar, parlar-ne amb els ajuntaments i un cop els tinguem, fer el que hem fet amb Manresa. Quan tinguem consensuada la proposta, sortir a explicar-la.

Podem parlar d'una millora important?

Deixi'm que no aixequi falses expectatives.

Un cop fet el projecte de soterrament, quedarà pendent el tram de Manresa Alta cap a Viladordis. L'alcalde també parlava de fer arribar la línia a Santpedor i altres municipis de la comarca.

La primera fase és fer el projecte informatiu constructiu. La segona fase, tancar el contracte programa 22-26 que garanteixi aquesta inversió, i el compromís de FGC amb l'Ajuntament és que, immediatament després que tinguem això resolt i que puguem venir a Manresa a dir que ho tenim aprovat i com ho farem, continuar estudiant amb Manresa i amb el Consell Comarcal del Bages i el conjunt del territori com anar millorant la connectivitat a nord i a sud, que és el que està pendent, però seria després de tenir això tancat i de tenir millorat el temps de viatge perquè si anem a nord o anem a sud però no millorem el tram central...

Abans deia que això no és un bolet però si quan quedi fet tenim deficitària la resta de la línia i ens hem d'esperar quaranta anys més a solucionar-ho...

Els pastissos complicats ens els hem de menjar a poc a poc. Nosaltres no podíem afrontar els trams intermitjos de la línia si no teníem les capçaleres resoltes perquè són inversions que també venien de lluny. Hem d'anar pas a pas. Si la gent no veu coses no es creu que en puguin passar més.

Ho entenc, però, en el seu cap, o en el dels FGC, ja hi ha alguna idea de com s'ha de relligar tot aquest territori.

Hi ha un esquema que el tenim al cap i que el té al cap el Bages i l'hem d'anar fent realitat en funció, també, de quina és la realitat pròpia de la comarca, i aquí hem de canviar les tornes. El Bages, conjuntament amb Ferrocarrils, té una feina per estudiar-ho -em sap greu pels mitjans de comunicació- d'una manera discreta. Hem d'anar pensant i veient on hi ha la demanda. Fer uns serveis que tinguin sentit des del punt de vista de la demanda i de millorar les connectivitats i, quan ho tinguem madur, és quan ho hem d'explicar. Les reserves urbanístiques les podem començar a treballar però, per parlar de realitats, s'han d'anar complint altres coses abans.

Què en pot dir del tren de Lleida a Manresa.

El Govern ens ha encarregat la gestió de rodalies de Lleida, que és Lleida-Cervera i Cervera-Manresa. A principi d'any començarà la licitació dels trens que han de fer aquest servei. És la línia de la Renfe que ja existeix.