L'exalcalde de Manresa Jordi Valls, actual director general de Mercabarna, va obrir ahir al vespre una nova edició del cicle Pessics de Vida. Entrevistat pel periodista Xavier Domènech, director adjunt d'aquest diari durant anys, Valls va repassar la seva intensa trajectòria professional, que l'ha portat a viure al Regne Unit, Santiago de Xile i Mèxic. Tot i que la seva intenció era treballar a l'estranger quinze anys, la pandèmia i l'oportunitat de dirigir Mercabarna han avançat el seu retorn a casa. Valls és el viu exemple d'allò de «roda el món i torna al Born».

L'acte es va fer a l'auditori de La Plana, on el van seguir més de mig centenar de persones, i es va retransmetre en directe pel canal YouTube de l'Ajuntament, que l'organitzava juntament amb la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L'hora i quart de conversa va oferir als presents l'oportunitat de conèixer més el Valls fill d'un pare que era peixater; que va estudiar a la Badia Solé (actual Joviat) i que, demanat sobre quina creia que és la seva professió, va respondre que «crec que soc bo ordenant coses, lligant projectes i persones». Va confessar que la feina «més maca» de la seva vida ha estat la d'alcalde, però, per a decepció dels qui encara ara el votarien, va afirmar que «és la que no repetiria» perquè «és maca i divertida» però, també, «molt dura, intensa» i conté dosis d'«impotència» perquè «no pots arreglar tots els problemes», malgrat que «n'estàs solucionant constantment».

A la política, va concretar, hi va arribar de la mà de Jordi Marsal i Joan Cornet, qui també va ser alcalde de Manresa, i amb «Pasqual Maragall» com la seva referència política en aquells moments. El 1987 es va afiliar al PSC i l'any següent ja va entrar a l'Ajuntament, on va estar 18 anys, 11 dels quals com a alcalde; és el que ha estat més anys en el càrrec fins ara. Fent un exercici d'humilitat, i de realisme, va admetre que li va tocar manar «en una època en què l'Ajuntament tenia una capacitat econòmica que no ha tornat a tenir mai més». Sobre el govern tripartit amb Ramon Fontdevila (ERC) i Josep Ramon Mora (ICV) va dir que el va fer possible la «bona relació», el nivell de «respecte» que sempre van aconseguir malgrat les discrepàncies que poguessin sorgir i creure en el projecte de ciutat compartit. Va defensar que «hi ha grans servidors públics», i en va esmentar un en concret, el desaparegut Quico Mestres, que va treballar a l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament.

Del seu pas com a conseller de Treball i Indústria no en va dir res. Segurament per la brevetat del càrrec, «222 dies», i encara menys com a diputat, ocupació que va deixar per presidir l'Autoritat Portuària de Barcelona (2007-2011). D'aquesta etapa en va rememorar una important avaria que van poder resoldre i que, si no ho haguessin fet, hauria estat un entrebanc per al procés d'internacionalització del port. Treballar a Bristol com a responsable d'Agbar a la Gran Bretanya (2011-2013) va ser la resposta a la «necessitat de marxar i posar distància després d'estar massa temps en exposició pública». Després, vindrien Santiago de Xile i Mèxic, com a director general del Grupo Suez a Llatinoamèrica, fins al 2020, en què va decidir tornar. Actualment, viu entre Manresa i Vilanova i la Geltrú.