L'aprovació inicial per part de l'Ajuntament de Manresa d'un projecte per, entre d'altres, dotar d'un ascensor la Casa de la Natura de la Culla va encendre les alarmes dels historiadors locals. Aprofitant l'exposició pública, el Centre d'Estudis del Bages (CEB) hi va presentar al·legacions en considerar que el dany de la intervenció a la Culla, que té més de mil anys d'història i que és un Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), seria «irreparable». El projecte va arribar a les mans de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que ha acordat suspendre'l fins a rebre un estudi històric i de paraments de l'edifici que ha d'encarregar la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, que gestiona la casa de la Culla, de propietat municipal.
El projecte d'intervenció a la casa de la Culla té per objectiu resoldre l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda amb la construcció d'una rampa a l'entrada de l'edifici i d'un nucli de comunicacions a l'interior, amb un ascensor i escales, que afectaria la volta catalana que es conserva on hi havia hagut l'antiga cuina. També dotaria la casa d'una zona d'aparcament a l'interior de la finca que permetria descongestionar el carrer de la Culla, que passaria a ser un vial sense cotxes. Tot plegat ha quedat aturat. Mentrestant, de manera provisional, s'està construint una rampa a la banda dels horts que els connecta amb la casa pensant en les persones amb mobilitat reduïda i s'ha adaptat un dels dos lavabos exteriors amb aquesta mateixa finalitat.
«Un dany irreparable»
L'aprovació inicial del Projecte executiu de les actuacions per a l'adaptació a l'accessibilitat, les instal·lacions i les mesures de protecció contra incendis de la finca i Casa de Natura de la Culla va generar la reacció dels historiadors locals. El CEB en concret hi va presentar el 27 de juliol una sèrie d'al·legacions on remarcava que «la construcció del nucli de comunicacions format per l'ascensor i l'escala suposarien un dany irreparable a un BCIN, atès que com està plantejat implica necessàriament la destrucció completa i irreversible de l'espai que ha ocupat històricament la cuina del mas». Esmentava, també, que «aquesta destrucció implicaria alhora una desfiguració irrecuperable de la planta baixa de la casa, l'espai amb més interès històric i patrimonial, juntament amb les fortificacions exteriors». Demanava construir el nou nucli de comunicacions per l'exterior de l'edifici.
A banda d'aquestes consideracions, en les denúncies dels historiadors hi havia una aspecte tant o més determinant. El CEB apuntava que la Llei estipula que «qualsevol projecte d'intervenció en un BCIN ha d'incloure un informe sobre els seus valors històrics, artístics i arqueològics i sobre el seu estat actual, i també d'avaluació de l'impacte de la intervenció que es proposa» cosa que al seu entendre no incloïa el projecte executiu que s'havia posat a exposició pública.
Suspès el tràmit
El projecte promogut per la Fundació Aigües-Junta de la Sèquia, obra de l'arquitecte Pere Santamaria i amb un cost que superava els 300.000 euros, es va enviar per ser informat a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que, ha explicat l'Ajuntament, «va acordar suspendre'n el tràmit fins que no s'aportés un estudi històric i de paraments de l'edifici». Segons la mateixa font, «en aquests moments Aigües de Manresa està tramitant l'encàrrec de l'estudi històric i de paraments requerit» i, «un cop redactat, es podrà tramitar de nou el projecte (amb els canvis que es puguin derivar de l'estudi) a la Comissió de Patrimoni».
Aigües de Manresa va informar ahir a aquest diari que encara no ha encarregat l'estudi.
