El ple municipal va aprovar la modificació dels estatuts del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) a causa d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L'Ajuntament de Manresa té integrat dintre de la seva estructura aquest ens d'empreses públiques d'aigües.
El que ha passat és que la secció cinquena del TSJ de Catalunya, el 21 de setembre de 2020, va estimar el recurs de cassació interposat per l'empresa Sorea contra l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Collbató de 21 de març de 2016 i va declarar nul l'acord sobre la forma de gestió directa del servei de subministrament d'aigua potable en aquest municipi i l'encàrrec de gestió a l'empresa GIACSA.
Segons el govern municipal, la sentència del TSJC fa referència a un supòsit molt concret que ha perdut el seu objecte, ja que l'Ajuntament va revocar el maig de 2019 els acords qüestionats.
El consorci d'empreses públiques d'aigua amb seu a Manresa ja tenia una funcionament adaptat al seu objecte i finalitat, però aquest funcionament no quedava reflectit als seus estatuts, tal com deia el TSJC en la seva sentència.
Per aquest motiu es canvien els estatuts, per adaptar el text al funcionament que, de fet, ja s'estava aplicant.
El consorci té l'empresa pública Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (GIACSA) orientada a donar servei a tot el cicle integral d'aigües en règim de gestió directa mancomunada per a tots els municipis catalans que així ho desitgin.
Col·labora amb els ajuntaments per tal de millorar la qualitat, l'eficiència tècnica i donar resposta als nous reptes mediambientals i de serveis a la ciutadania en els àmbits de la potabilització, les xarxes d'abastament, clavegueram i en la depuració.
Consorci amb seu a Manresa
El consorci tenia la seu a Barcelona i estava domiciliat a Reus fins que la Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LARSAL) va marcar la necessitat que ens com aquests fossin formalment adscrits a un ajuntament.
Manresa va aprofitar el nou escenari per oferir una ubicació adient i el paraigua institucional necessari, i es va canviar la seu.
L'Ajuntament va revocar el maig de 2019 els acords qüestionats, però considera que és necessari, per raons de prudència, esvair qualsevol dubte sobre el model organitzatiu del Consorci.
En aquest sentit, i com que la sentència analitza alguns dels preceptes dels estatuts del Consorci s'ha fet «una revisió dels aspectes relatius a l'objecte, funcions, règim d'organització i dels acords per dotar de major seguretat aquest instrument associatiu».
Segons el dictamen aprovat, «amb la modificació proposada es pretén positivitzar aquesta intenció, substituint la redacció anterior que contenia un redactat massa obert i que podia conduir a la interpretació errònia segons la qual uns ajuntaments pretenien prestar serveis a uns altres».
Canvis en les votacions
Una altra modificació fa referència al règim dels acords dels òrgans col·legiats, doncs a la sentència es qüestiona el règim del vot ponderat en funció de la població de dret dels municipis adherits amb l'argument que amb aquest vot ponderat els municipis de major població sempre controlen les decisions de la Junta Rectora i, per tant, s'imposen sempre als petits.
Segons l'Ajuntament, tot i que és una afirmació, des del punt de vista numèric, irrefutable, el cert és que els acords sempre s'han adoptat per unanimitat i per tant no ha existit mai una pretesa majoria de control. No obstant, es proposa suprimir aquest vot ponderat i establir la regla d'un vot per membre i a la vegada reduir el quòrum necessari per a la constitució i la validesa dels acords.
El dictamen aprovat per l'Ajuntament de Manresa afirma que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet una interpretació «errònia» en la seva sentència.
L'argumentació que queda reflectida en el dictamen és que el tribunal ha indicat que el Consorci és una entitat destinada a la prestació del servei públic de subministrament d'aigua, «manifestació que obvia una realitat molt més àmplia que consisteix a reconèixer el Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) com una associació de municipis que cooperen en la defensa d'un model de gestió pública, posant en comú experiències, representant al conjunt dels operadors públics davant les institucions, facilitant formació i coneixement als empleats dels diversos ens consorciats, entre d'altres aspectes».
Un ens d'interès comú
Així que amb la modificació proposada i aprovada pel ple municipal es pretén plasmar totes aquestes funcions d'interès comú a tots els membres adherits, «que com es pot veure, és molt més àmplia que la declarada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya».
Una altra modificació s'emmarca en la necessitat d'esvair els dubtes interpretatius sobre la realitat organitzativa dels subjectes que participen en el Consorci. Així es vol assegurar que estatutàriament ja s'estableix que, en el supòsit que un municipi adherit pretengui que el Consorci gestioni el servei municipal, serà precís una delegació específica d'aquesta competència, la qual s'exercirà pel Consorci de conformitat amb les previsions contingudes en la normativa de règim local quan regula les formes de gestió dels serveis.
Tot i que aquesta fórmula a la pràctica és la que s'està aplicant, el cert és que al no estar expressament prevista als Estatuts podia generar alguna confusió i per això es considera necessari la seva expressa incorporació.
