Com una gran capsa de sabates de cartró. Així són els taüts que ofereix la funerària Eternam de Manresa a les famílies. El seu responsable, Aureli Sánchez, presumeix que és «la primera funerària de tot l'Estat espanyol» que ha apostat per aquest producte. El mes passat van començar a comercialitzar-lo.

Eternam compra els taüts a RestGreen, una empresa amb seu a Madrid que va fundar Javier Ferrándiz, l'inventor del producte, que també el va patentar. A ell, els hi fabrica una empresa del cartró.

Eternam Funerària Barcelona SL, que pertany al Grup Eternam, té una nau llogada al polígon de Bufalvent de Manresa. Fins ara, només es dedicaven a portar cementiris, com el de Castellbell i el Vilar i, anteriorment, el de Sant Fruitós de Bages. Ara, hi han afegit el servei funerari. A la nau de Bufalvent és on munten els taüts, que els arriben totalment desplegats, com si fossin una gran làmina de cartró. Malgrat que l'homologació del producte per part del Ministeri de Sanitat i de l'Agència de Salut Pública de Catalunya data del 2013, informa Sánchez, «cap funerària no ha volgut comprar el fèretre». Fins ara.

Surt a meitat de preu

El taüt de cartró és més ecològic que el de fusta tradicional. És biodegradable; en el cas d'incineració, necessita la meitat de temps -«els de fusta tarden dues hores; en canvi, amb el de cartró, que té tres capes, és una hora o una hora i quart. Estem estalviant combustible i emissions a l'atmosfera»-, i el cost de la compra representa un estalvi per a la família de la meitat del preu habitual, destaca Sánchez com a avantatges del fèretre de cartró en relació amb el de fusta típic. Pesa deu quilos i en pot suportar fins a 125. A banda d'aquest taüt, que serveix tant per inhumar com per incinerar, n'ofereixen dos més: un de fusta reciclada per incinerar i un de fusta com els més tradicionals per inhumar.

El servei bàsic funerari

Amb fèretre de cartró, el preu que ofereixen és de 1.525 euros (IVA inclòs) pel que fa al servei bàsic funerari; sense tanatori, ni flors, ni recordatori, ni cerimònia de comiat. És el servei «que marca la llei catalana de serveis funeraris», que inclou informar la família del difunt de tots els tràmits legals que cal fer; la recollida del cadàver al lloc de la defunció i fer-li el tractament higiènic (no l'estètic), que és obligat; la venda del fèretre que tria la família i posar-hi el cos del difunt -el taüt va folrat per dins amb una tela blanca-, guardar el cadàver al refrigerador i traslladar-lo l'endemà on digui la família (el que s'anomena «destí final»), ja sigui al cementiri o bé al crematori, i fer els tràmits legals al Registre Civil i l'Ajuntament, si és una inhumació, o bé al crematori, si es tracta d'una incineració.

Incineracions a fora

Si el «destí final» és al cementiri de Manresa i la família disposa de nínxol, cal afegir-hi 150 euros més, i si és una cremació, 756. En el cas d'Eternam, explica Sánchez, les incineracions són a Igualada o a Terrassa (per tant, cal sumar-hi el desplaçament de la família que assisteixi a la cremació). No les fa a Manresa, apunta, perquè , «segons informacions d'altres funeràries, els gestors del crematori de Mémora a Manresa no accepten la contractació solament del servei d'incineració, és a dir, condicionen la incineració a la contractació de tot el servei funerari per ells. És per aquest condicionant que utilitzarem altres crematoris». Retreu que «aquesta posició xoca plenament amb la lliure competència i es converteix en un servei monopolista i, per part nostra, pròximament estudiarem les accions legals que corresponguin».

Sánchez presideix la patronal de petites funeràries Esfune, que va néixer amb l'objectiu d'aconseguir la liberalització real dels serveis funeraris, el suport i l'assessorament als seus usuaris i la dignificació de la professió funerària.

Ja hi ha demanda

Tot i que encara no han fet cap servei amb el nou producte, explica que «ja tenim demanda» i que «notem que hi ha una acceptació per part del públic en general». Cita el cas d'«una senyora del barri de Gràcia de Barcelona que ha donat el seu cos a la ciència i que ens va trucar i ens va dir que li havien dit que si es moria de covid no li agafarien el cos i que volia un fèretre de cartró, i ens va demanar que li féssim el pressupost. Hi ha tot un moviment social de gent que veu que és una alternativa diferent». El preu de cost del fèretre de cartró és de 112,53 euros la unitat, i s'hi ha d'afegir 36 euros del transport, el cost laboral del muntatge, l'entapissat interior i el coixí, que donen un preu final de 152 euros amb l'IVA inclòs. El preu de venda «no arriba als 400 euros».

Javier Ferrándiz, un enginyer informàtic de Madrid, va inventar el taüt que ven la funerària manresana i també el va patentar. Per llançar-lo al mercat va crear l'empresa RestGreen. Per a Sánchez, el monopoli i els abusos al voltant del negoci de la mort són la principal raó que el producte que ofereixen no hagi arribat al mercat fins ara. De moment, tot just han començat a oferir-lo, però és optimista i creu que a mesura que la gent el vagi coneixent anirà augmentant la demanda. Recalca que parteix «d'una mentalitat dels seus impulsors que va enfocada cap al preu just i el quart sector de l'economia, on no es vol especular, si no, senzillament, fer un preu ajustat i donar una alternativa als fèretres de fusta, que és aquest fèretre de cartró, que està homologat per la Generalitat i el Ministeri de Sanitat». Insisteix que, actualment, «som l'única funerària de l'·stat espanyol que l'ofereix».