La jornada electoral és llarga per als qui es passen el dia en els col·legis electorals. Després d'un dia de mesures excepcionals i desinfeccions, tots tenien la mirada fixada en les 7 de la tarda. Era l'hora establerta perquè els infectats de covid i els casos sospitosos poguessin sortir excepcionalment de casa per anar a votar. «Les mesures que es prenen ara s'haurien d'haver adoptat tot el dia», explicava Carla Vilarasau, una manresana de 28 anys que aquest diumenge controlava el procés de votació en una de les meses a l'institut Lluís de Peguera. A part, hi havia altres membres de meses que consideraven les mesures de darrera hora exagerades.

Les converses dels membres de la mesa es van convertir, ja abans de les 7 de la tarda, en un silenci incòmode quan tots es van col·locar els tratges, els guants i els ulleres dels EPI per extremar les precaucions. Era l'hora en què s'esperava que l'enemic invisible pogués fer acte de presència amb l'arribada dels positius. L'hora més incòmode i la que hi va haver menys moviment. Si al llarg de la tarda els electors entraven en comptagotes, a partir de les 7 gairebé no s'hi va presentar ningú. I els pocs que ho van fer asseguraven no tenir el virus i haver anat a darrera hora per problemes d'agenda. A les meses anaven en molt de compte, tot i atendre als pocs votants amb el mateix respecte que havien mostrat al llarg del dia. Fins a les 8 de la tarda, tots es miraven estranyats, com si visquessin en pròpia pell una escena surrealista d'una pel·lícula de ciència ficció.

«Jo em vaig fer una PCR per saber del cert que sóc negativa, i venir a la mesa amb la garantia que no puc contagiar ningú. Crec que després d'un dia amb tan contacte amb la gent, als membres de les meses se'ns hauria de fer un test. Quan acabi el recompte he d'anar a casa dels pares, amb el risc que comporta», afegia Vilarasau mentre es col·locava el tratge d'EPI. A la mateixa taula hi havia l'Àleix Martínez, de 25 anys, que no les tenia totes i opinava que «tot i els vestits que semblen de la NASA, el risc de contagi encara hi és», i veia arriscat formar part del procés electoral perquè «potser a altres hores han vingut persones asímptomàtiques».

Votants que se senten estranys

Una família amb nen, un jove, una dona de mitjana edat... Ningú sabia si els pocs electors que van entrar en el punt de votació de l'institut Lluís de Peguera a les 7 de la tarda tenien el virus, però aquests votants també semblaven sentir-se estranys al ser atesos per persones totalment tapades amb tratges blancs sanitaris, com els que es veuen en les unitats amb més risc de contagi dels hospitals.

Iris Vila, una jove manresana de 24 anys, afirmava haver arribat al matí amb neguit, però a les 7 de la tarda se sentia, malgrat tot, més tranquil·la. «He vist que les mesures que s'han pres són correctes i, fins i tot, ara crec que és exagerat posar-nos els tratges», explicava. «Tot i el neguit del principi, crec que és el meu deure i és millor que vingui jo, que sóc jove, que una persona gran, que té més riscos», afegia. La seva companya de mesa, Rosa Pina, assegurava no sentir-se nerviosa.

Josep Maria Monferrer, responsable de seguretat al col·legi electoral, va indicar abans de les 7 que era l'hora d'extremar precaucions i posar-se la protecció que cobria tot el cos. En els primers minuts va ajudar els membres de les meses que tenien dubtes a l'hora de posar-se els tratges. «Vam rebre una formació sobre quines són les mesures de seguretat i com es col·loquen tots els element de protecció», explicava.

En el pavelló esportiu del Pujolet, a la capital del Bages, hi havia el mateix silenci, gairebé sepulcral i incòmode. Sensació d'irrealitat i ganes que el rellotge marqués les 8 del vespre. «Encara que sigui l'hora en què poden venir els infectats, el cert és que ara, amb el tratge i les ulleres, és el moment que em sento més protegida. I si abans han vingut asimptomàtics?», es preguntava, Anna Casampera, membre d'una de les meses. «Ara, amb tota aquesta protecció, tinc certa sensació de claustrofòbia», afegia per altra banda Marta Hurtado, que opinava: «Hauríem d'haver tingut mampares que ens protegissin més al llarg de la jornada, com en altres municipis», puntualitzava.

El darrer votant del Pujolet, quan faltaven deu minuts per a les 8 del vespre, deia no estar contagiat, però sí nerviós per anar a última hora. Tant, que en el moment de dipositar el vot s'havia descuidat la papereta i la va haver d'anar a buscar entre les que hi havia en una taula.

A les 8, per fi, es van poder treure el tratge. Havia passat l'hora més temuda. En el recompte, però, tots utilitzaven guants i alguns, fins i tot, no es van voler treure la protecció de l'EPI. El temor pel virus es va percebia clarament.