Els barris de la Balconada, Sant Pau i la Guia, la Torre de Santa Caterina i, al bell mig, les muntanyes de Montserrat. És la panoràmica que ofereix el finestral que protagonitza l'oratori que ha fet construir la Companyia de Jesús als jardins del santuari de la Cova de Manresa. Un espai, semisubterrani i insonoritzat, destinat a l'oració que vol oferir les vistes que tenia sant Ignasi de Loiola quan anava a resar a la cova que després es va convertir en santuari. No està tancat a cap religió ni tampoc no és d 'ús exclusiu per als estadants al santuari.
La inauguració de l'oratori, que la Cova ha incorporat a les instal·lacions pensant en la commemoració, l'any vinent, dels 500 anys de l'arribada de sant Ignasi a Manresa, tindrà lloc el dia del sant, el 31 de juliol, a càrrec del Superior General de la Companyia de Jesús, el veneçolà Arturo Sosa. Quan no hi hagi pandèmia, s'hi farà una jornada de portes obertes a tota la ciutadania.
El superior de la Cova de Manresa, el pare Lluís Magriñà, explica que la gènesi ve de lluny, de quan es va reformar la Coveta i en van treure els medallons, que es van traslladar a una petita exposició abans de l'avantcova, on llueixen molt més.
A la coveta hi va quedar la pedra despullada per reproduir amb la màxima fidelitat possible l'espai on resava sant Ignasi. La idea inicial dels jesuïtes era practicar una obertura en una paret per poder mirar cap a Montserrat com feia el fundador de la Companyia de Jesús quan pregava a l'indret. Com recull l'historiador Antoni Borràs i Feliu, era «una cueva situada en medio de un ribasso a manera de bóveda cavada en un peñasco, tosca, llena de desigualdades y picos, que sobresalian en el techo y paredes, muy estrecha más a propósito para sepultura que para habitación, a la parte de Montserrate tenía una ventana formada naturalmente de la habertura de las peñas, por donde el santo mirava assí a las casas de la Virgen de Ntra. Sra. de Montserrate, de Ntra Sra de la Guia ...». Com que va ser impossible fer la finestra, Magriñà, inspirat per un mirador que va descobrir al País Basc, va tenir la idea de fer l'oratori al jardí. La panoràmica que emmarca el gran finestral que dona a Montserrat és espectacular.
La construcció ha costat poc més de 150.000 euros i, tal com ja va explicar aquest diari (vegeu edició del dia 26 de març del 2020), ha estat possible gràcies als donatius de dos particulars; un de l'estranger i l'altre de Barcelona. Finalment, ha costat menys dels 200.000 euros previstos perquè s'han aconseguit altres aportacions en espècies per fer realitat el projecte, que signa l'arquitecte Lluís Barreiro, que ha executat les obres arquitectòniques al santuari manresà dels últims anys.
D'entrada, es volia fer l'oratori totalment subterrani, però la roca del subsol de Manresa va obligar a desestimar la idea, explica Magriñà.
A diari, a 2/4 de 8 del matí, s'hi celebra l'eucaristia que habitualment es fa a l'església de la cova, ara tancada per la pandèmia i perquè aviat acollirà la instal·lació dels mosaics que en decoraran les vuit capelles laterals creats per l'artista eslovè i també jesuïta Marko Rupnik.
Els fidels que assisteixen a l'eucaristia a l'oratori hi arriben pel carrer Nou de Santa Clara, on hi ha l'entrada als jardins des del carrer. Si s'hi accedeix des de l'interior del santuari, superades les escales, hi haurà un caminet empedrat amb gespa entre les lloses, i arbres a banda i banda, que encara s'han de plantar -la previsió és fer-ho aviat perquè el juliol ja hi siguin. S'hi alternaran les espècies Acer pseudoplatanus i Ginkgo biloba. També en posaran rere la porteria del jardí, ara força pelat. Entre les pedres del terraplè que hi ha al camí d'entrada a l'oratori hi haurà plantes aromàtiques.
Ferro envellit i formigó
El ferro envellit, el terra de fusta i el formigó (que té com a peculiaritat que a cada llistó s'hi ha marcat el perfil rugós de l'escorça d'un arbre) són els materials que predominen en la construcció, que corona un mirador que també ofereix unes vistes espectaculars. A l'interior de l'oratori -que inclou un petit magatzem al'entrada- el fet que les vistes estiguin emmarcades per la finestra les fa més especials. Davant la construcció hi ha un tram de pedra que es netejarà perquè quedi pelada i al terraplè del costat també hi plantaran plantes aromàtiques. Una figura de la Verge de Montserrat presideix un espai auster i de silenci.
Una transformació que va començar fa més de deu anys
El 17 de desembre del 2010, pensant en el compte enrere fins al 2022, es va crear la Fundació Cova Sant Ignasi Manresa amb l'objectiu de promoure la Cova de Sant Ignasi i la Manresa ignasiana arreu i d'aconseguir els recursos econòmics necessaris per conservar els edificis històrics del santuari i de la casa. El 2012 van començar les obres a l'aleshores Casa d'Exercicis, actual Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana (CIEI), que, entre d'altres, van incloure la millora de les golfes, de la terrassa i de la recepció, i l'ampliació de les habitacions. El 2015 es va actuar a la Coveta i a l'avant-Cova i es va crear un nou espai d'acollida, que inclou la porta d'entrada a la coveta del 1625 al 1917, que els fidels van poder traspassar en el primer any jubileu ignasià. El 2017, la Cova va estrenar dues sales museïtzades i una botiga a la planta baixa. El 2017 va augmentar en 32 llits els 137 que ja tenia entre el Casal Lluís Espinal (32), el CIEI (95) i els 10 de les habitacions dels jesuïtes que formen la comunitat ignasiana.
