El portaveu del grup municipal d'ERC, Pol Huguet, va sorprendre la resta de regidors i al propi alcalde de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy, quan al darrer ple municipal va llegir un rap escrit per ell en defensa de Pablo Hasél.

Sense cantar, però entonant Huguet va llegir el "Rap Hasél", que deia "som en un país on pots insultar qualsevol persona,/ i rebentar caps de votants a cops de porra,/ però no se t'acudís cremar una bandera espanyola;/ fotre't amb qualsevol Borbó amb corona,/ o acabaràs a la garjola en ben poca estona".

El polític republicà va continuar: "Un Estat que condemna músics per cantar,/ és un Estat que fa venir ganes de vomitar,/ per això és normal que molts en vulguem marxar,/ desitjant viure en una República com les de nord enllà".

I va acabar dient: "Un país on l'insult, la crítica i la discrepància,/ siguin rebatuts amb arguments i democràcia,/ però on ningú, mai més, hagi de viure amb por,/ per ser poeta, raper, polític o cantautor./ Visca la Llibertat d'expressió!".

La seva intervenció va ser aplaudida pels regidors de Fem Manresa, que eren els proponents de la moció, i també pels representants dels grups municipals que hi van votar a favor, ERC i Junts per Manresa.

Rap Hasél

No acostumo a ser gaire mal parlat,

Així que avui perdoneu-me aquest doble homenatge que he preparat:

al poeta Joan Margarit, i a Pablo Hasél, un autor de Rap;

però és que n'estic fart de tenir un president de la Generalitat

que és un lladre, o un alcalde que és un desgraciat,

o del portaveu del nostre grup municipal,

que és l'hereu de Franco i el pare d'Abascal;

vull cremar-ho tot, també senyeres i estelades,

i fotos de la moreneta aquella dalt les muntanyes;

"Ep, para,"deveu haver pensat, "però què diu aquest flipat?

Que s'ha cardat un cop al cap?"

Doncs no, som en un país on pots insultar qualsevol persona,

i rebentar caps de votants a cops de porra,

però no se t'acudís cremar una bandera espanyola;

fotre't amb qualsevol Borbó amb corona,

o acabaràs a la garjola en ben poca estona.

Un Estat que condemna músics per cantar,

és un Estat que fa venir ganes de vomitar,

per això és normal que molts en vulguem marxar,

desitjant viure en una República com les de nord enllà.

Un país on l'insult, la crítica i la discrepància,

siguin rebatuts amb arguments i democràcia,

però on ningú, mai més, hagi de viure amb por,

per ser poeta, raper, polític o cantautor.

Visca la Llibertat d'expressió!