Francesc Comas coneix el nom de la majoria de les cases i de les famílies de Manresa amb una mica d'història. Per això, el seu passeig per teatres i cinemes de la ciutat és, també, una immersió en la societat que hi va conviure. Dijous va fer el primer passeig, que repetirà avui (12 h) i dilluns (12 i 18 h), a la Plana. Cal fer la reserva prèvia al Kursaal. A proposta d'El Galliner, l'historiador hi repassa setze espais encara dempeus o desapareguts.

El Cinematògraf Principal, al primer tram del Passeig, conegut com Cal Abadal, que va ser el primer cinema fix de la ciutat. El Teatre Nou, «de fusta i pre-ciós per dins». El teatre Kursaal, amb una arquitectura que «recorda un temple grec» i una entrada -el pati- pensada per «anar a veure i a ser vist». El Catalunya, el «primer que va tenir butaques encoixinades» i que va fer pel·lícules en cinemascop. L'Atlàntida, que es va estrenar amb Tiburón. L'Olympia, que es venia com «el cine de las familias distinguidas» i que va ser el primer amb aire condicionat. El Salón Apolo, «el local de los grandes éxitos». S'hi va estrenar Helga, el milagro de la vida, on es veia un naixement. Quan es projectava, al carrer hi havia una ambulància per si es desmaiava algú.

El Local del Joc de la Pilota, on la Lliga Regional de Manresa va rebre els delegats de la Unió Catalanista que van anar a la capital del Bages per aprovar-hi les Bases. El cinema Goya, conegut com el teatre Gayarre i, més popularment, com Cal Niño. S'hi va projectar la primera pel·lícula sonora, El cantor de jazz. Més endavant, va funcionar com a cinema Muralla.

Una altra parada del recorregut, que es va acompanyar amb la projecció de fotografies i programes de mà de cada equipament, va ser la Sala Loiola, que les congregacions marianes van construir amb un any i van fer per subscripció popular amb bons de 500 i 1.000 pessetes. Va acollir una de les poques representacions de la polèmica La Torna d'Els Joglars. Per la Sala Loiola, després Sala Ciutat, «hi hem passat tots els manresans», va constatar Comas. Els Carlins, on «es va fer la primera obra de teatre en català des del final de la guerra». Va recordar que, molt a prop, a la placeta de l'Escloper, «on la gent fa cua al forn Montlló», hi ha un monument de la ciutat al teatre. «Diria que és l'únic a Catalunya».

El Coro Sant Josep, on «es van fer les tres primeres Innocentades». L'Ateneu, que va tenir molts noms: Saló Euterpe, Teatre Breton, Salón Calau, Las Dos Bellezas... El teatre del carrer de la Mel, que va acollir els primers cinefòrums de Manresa. L'Avenida, que feia corba, de manera que en alguns llocs no es veia sencera la pantalla. El teatre Conservatori, un dels pocs de ferradura que queden a Catalunya, i el teatre Nostra Llar del Poble Nou. Sense tant detall, també en va citar d'altres. Va lamentar que avui en dia només funcionin uns multicines que ni tan sols estan al nucli urbà.