20 de febrer de 2021
20.02.2021
Regió7

Valentí Oviedo defensa en el pregó de la Llum el valor de fer accessible la cultura

El manresà, director general del Liceu des del 2018, declara la seva admiració per la feina d'El Galliner aquests 25 anys

19.02.2021 | 23:41
Pregó Institucional de la Festa de la Misteriosa Llum 2021 - A càrrec de Valentí Oviedo Cornejo
Valentí Oviedo defensa en el pregó de la Llum el valor de fer accessible la cultura

«Estimo Manresa amb bogeria, he tingut la sort de redescobrir-la arran del confinament. Sortir a córrer pel parc del Cardener, el Suanya, el gorg Blau, Collbaix, o els camins de Viladordis és dels regals més bonics que vaig rebre el 2020», va confessar, ahir, Oviedo. No va ser l'única revelació que va fer. També va dir que no es podria «ni tan sols plantejar una vida sense cultura». En va culpar, entre d'altres, els seus anys al conservatori de Música, on els seus pares el van apuntar quan tenia 7 anys. «És de les coses que més els he agraït». «La meva professora, la Lluïsa Vinyes, sempre ha dit que no era gaire bon pianista. El cert és que quan ella sortia de l'aula, deixava de tocar la Patètica de Bee-thoven i em posava a tocar temes de Michael Nyman, Philip Glass, Albert Guinovart o Andrew Lloyd Webber».

Un apassionat de la cultura i de Manresa. Valentí Oviedo Cornejo (Manresa, 1977), director general des del 2018 del Gran Teatre del Liceu i, abans, gerent de l'empresa que gestiona els teatres Kursaal i Conservatori de Manresa; del Consorci de l'Auditori i l'Orquestra OBC, i de l'Institut de Cultura de Barcelona, va protagonitzar ahir al vespre el pregó institucional de la Festa de la Llum de Manresa en un teatre Conservatori tan ple com va permetre la pandèmia. Els més de 200 assistents el van premiar amb un sonor aplaudiment, dempeus.

Amb un discurs amè, agut i ple de referències teatrals, musicals i cinèfiles, Oviedo va defensar la importància de fer accessible la cultura a tothom i va destacar la feina generosa i innovadora que ha fet durant 25 anys amb aquest fi l'Associació Cultural El Galliner, administradors de la festa d'enguany, que el van triar com a pregoner.

 

El perquè del ´cuyeró'

 

«Fa alguns mesos em van preguntar què és el que més m'agradava de la meva feina. Vaig respondre que allò que em fa més feliç és veure com algú s'emociona o queda impactat en veure la seva primera òpera, concert o obra de teatre. Descobrir quins són els estímuls que empenyen algú a passar de la indiferència a quedar atrapat pel fet artístic és meravellós». Justament per això va defensar que El Galliner «programés en multitud d'ocasions La extraña pareja o Rubianes solamente» perquè «aquell espectador que, inicialment, només tenia la intenció de riure amb el famós cuyeró del Joan Pera i el Paco Morán, o amb el Vamos a trabajar, la, la, la, la del Pepe Rubianes, acabés transitant per les pàgines més apassionants de la dramatúrgia universal».

Va recordar que, «fruit d'aquest aprenentatge, en arribar a l'Auditori com a gerent vam introduir a la programació de l'OSB els programes de bandes sonores –la projecció d'una pel·lícula amb la música interpretada en directe. La primera va ser El senyor dels anells. Amb aquesta programació teníem dos objectius: explicar que l'Orquestra i l'Auditori no es reservava a uns quants, sinó que totes aquelles persones interessades en la música simfònica eren benvingudes. I fer un treball posterior amb tot aquest nou públic, i explicar-los que si els agradava la música de Howard Shore, no es podrien resistir al Tità de Mahler; que si s'havien emocionat amb la música de La Llista de Schindler, res no era comparable amb el concert de violí de Txai- kovski; que si de manera recurrent els passava pel cap la melodia de Star Wars, ja trigaven a descobrir les simfonies de Xostakóvitx».

Un model innovador

A banda d'agrair a El Galliner els seus «25 anys apropant la cultura a la gent; 25 anys desprenent generositat sense esperar res a canvi, més enllà de treballar perquè la felicitat i cultura esdevinguessin una sola cosa», els va declarar la seva admiració posant en relleu que el seu «model de gestió és per a mi un dels més innovadors. I és que l'any 1996 l'Ajuntament de la ciutat va decidir apoderar la ciutadania i cedir-los la responsabilitat de portar a terme la programació estable de teatre de Manresa. Aquest concepte de gestió ciutadana, de cogovernança, és dels pocs que en l'àmbit pròpiament cultural apareixen durant els anys noranta. De fet, no serà fins pràcticament el 2013 que aquesta idea apareixerà amb força i de manera generalitzada a tot el país, i amb especial intensitat a Barcelona», va posar en relleu.

L'acte d'ahir, que va canviar el limitat saló de sessions de l'Ajuntament pel Conservatori per culpa de la pandèmia, va començar amb una original reinterpretació dels Goigs de la Misteriosa Llum de Jo Jet i Maria Ribot, i va acabar amb aquesta peça interpretada per la Capella de Música de la Seu i el públic. Per l'escenari, a banda del pregoner, hi van passar la regidora de Cultura, Anna Crespo, que va celebrar que, malgrat tot, s'hagi mantingut la festa; Cristina González, d'El Galliner, que va presentar Oviedo, a qui va definir com un «treballador incansable» i una enciclopèdia dels musicals, i l'alcalde Marc Aloy, que va lliurar-li una reproducció de la Ben Plantada.

El primer pregó com a alcalde

Aloy, en el seu primer pregó com a alcalde, va afirmar que «la llibertat és tenir accés a la cultura» i va destacar la feina d'El Galliner en aquest sentit. Va recordar amb emoció que, fa un any, el seu pare va morir mentre a l'Ajuntament es feia el pregó. Va afirmar que segur que estaria d'acord amb ell que ningú no pot anar a la presó per les seves idees. Tot seguit va demanar la llibertat per a Pablo Hasél i per als presos polítics.


El pianista que preferia tocar temes de Glass, Nyman i Guinovart a la 'Patètica' de Beethoven


«Estimo Manresa amb bogeria, he tingut la sort de redescobrir-la arran del confinament. Sortir a córrer pel parc del Cardener, el Suanya, el gorg Blau, Collbaix, o els camins de Viladordis és dels regals més bonics que vaig rebre el 2020», va confessar, ahir, Oviedo. No va ser l'única revelació que va fer. També va dir que no es podria «ni tan sols plantejar una vida sense cultura». En va culpar, entre d'altres, els seus anys al conservatori de Música, on els seus pares el van apuntar quan tenia 7 anys. «És de les coses que més els he agraït». «La meva professora, la Lluïsa Vinyes, sempre ha dit que no era gaire bon pianista. El cert és que quan ella sortia de l'aula, deixava de tocar la Patètica de Bee-thoven i em posava a tocar temes de Michael Nyman, Philip Glass, Albert Guinovart o Andrew Lloyd Webber».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya