Estudiants d'Infermeria ja treballen a la regió central atesa la falta de personal

Un total de 44 alumnes de quart del grau d'Infermeria de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) ja ho han fet. Tot i lamentar la greu situació que es viu en els centres sanitaris, els estudiants valoren que l'experiència laboral els està preparant molt millor per afrontar la feina, un cop obtinguin el títol, que les pràctiques. «He sortit de la bombolla d'estudiant i ara em puc fer més càrrec dels malalts, tot i no ser-ne la primera responsable», afirma Ariadna Garcia, que cursa quart d'Infermeria a la FUB i treballa a l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Assegura sentir molt més la responsabilitat a l'hora de fer-se cura dels pacients, ja que ha de llegir els seus informes al detall, saber més exhaustivament quina medicació els pertoca i participar a més tasques assistencials.

Els estudiants, i ara també treballadors, són personal de reforç i, per tant, han de fer la feina sota la supervisió d'una infermera, però guanyen en autonomia. «Quan dubto tinc clar que la infermera m'ajudarà, i és vital comunicar-se, encara que et facis pesat, perquè està en joc la salut i la vida dels pacients. Ho tinc molt clar», afegeix Garcia, de 21 anys i veïna de Navàs.

Va signar el seu contracte d'auxili sanitari el novembre, però la seva experiència laboral evidencia el problema que ha travessat l'Hospital de Berga, com la resta de centres sanitaris del país, per la falta de personal. Si abans de la pandèmia des de l'hospital comarcal ja li trucaven perquè hi fes tasques d'auxiliar d'infermeria els festius i els caps de setmana, amb l'arribada del virus la van contractar, també com a auxiliar en no disposar encara del títol, perquè les baixes laborals eren constants. Ara, amb la nova modalitat de contracte, té més autonomia. Actualment porta a terme la feina a la planta per als pacients de covid. Ha viscut de ple, des de les instal·lacions sanitàries, la pandèmia i els episodis dramàtics que s'hi han viscut.

Contracte d'un any

Montserrat Suriñach i Montserrat Vila coordinen les pràctiques d'Infermeria a la FUB i constantment pregunten als alumnes com els va la feina. «Ens diuen que estan aprenent més que a les pràctiques perquè tenen més autonomia i això els fa guanyar en seguretat», comenten. El contracte d'auxili sanitari pot tenir una durada màxima d'un any i convalida el 75% de les pràctiques que s'han de fer durant la carrera universitària, i han de percebre un sou equivalent al d'un resident de primer any de formació. Un cop obtinguin el títol, però, han de ser contractats com a infermers.

«Amb les pràctiques, teníem la jaqueta de la FUB, i els pacients no posaven tan bona cara com ara que portem la bata d'Althaia. No ens identifiquen com a estudiants de pràctiques», explica Ayelén Saavedra, també en el darrer curs de la universitat, i assegura que això la fa «guanyar en seguretat». Aquesta jove de 24 anys està a la unitat de covid de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, i assegura que amb aquesta experiència laboral té «molt més rodatge» que amb les pràctiques.

Hi ha vuit estudiants al Sant Joan de Déu amb aquest contracte, que els dona un rang que es troba entre el d'infermer i el d'auxiliar, i dos a l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Però en hospitals grans de l'àrea metropolitana se n'han arribat a contractar més de cinquanta de diferents universitats, i les responsables de la FUB asseguren que tenen estudiants a centres sanitaris de la Catalunya Central i altres comarques. El mateix Departament de Salut es va posar en contacte amb el centre universitari de Manresa per saber de quants alumnes disposaven de quart curs i els mateixos hospitals i residències els han trucat.

Núria Graus és una altra alumna que està a l'àrea de cirurgia del Sant Joan de Déu i detalla que ara poden fer un ingrés, preparar la medicació i material per als pacients. «Sempre ens ho supervisen, però tenim més autonomia. Amb les pràctiques ho podem arribar a fer, però sempre tenim la mateixa infermera amb nosaltres, i d'aquesta manera ajudem el personal, general, sempre que es requereix el nostre ajut», destaca.

Tot i que la feina supleix bona part de les pràctiques, els estudiants han de fer-ne obligatòriament a les àrees de crítics (a les UCI i a Urgències), perquè, un cop acabin l'etapa universitària, tinguin totes les competències curriculars necessàries. Els alumnes entren en una borsa de treball i resten en espera que els truquin, tot i que les estudiants consultades ja tenien un contracte previ amb l'hospital on han acabat treballant.

Amb la crisi sanitària també els ha tocat viure situacions dures. «Jo també he estat a l'àrea de covid i emocionalment també s'ha de gestionar. Els pacients no poden veure els seus familiars i hem hagut de posar-los en contacte amb videotrucades», afegeix Grau. Una realitat a la que s'han de sobreposar.

«Hi ha molta mancança de personal d'infermeria. Els estudiants i aquesta nova modalitat de contracte no soluciona el problema, però ens ajuda», explica a Regió7 Joana Rodríguez, cap d'Infermeria de l'Hospital Sant Bernabé de Berga. A més, remarca que a molts hospitals els manca recursos perquè se'n van cap a l'Atenció Primària, ja que hi falten encara més professionals, sobretot per la campanya de vacunació de la covid i també del grip.

El de Berga és un hospital comarcal i el problema de falta d'efectius encara es nota més que als grans hospitals, segons Rodríguez. «El Sant Bernabé sempre accepta estudiants d'infermeria, de fisioteràpia, rehabilitació, radiologia, medicina... I és que volem captar talent», afegeix.

D'altra banda, la directora d'Infermeria de la Fundació Althaia, Assumpta Prat, explica que «no supleix la tasca que fa la infermera, però sí que ens està ajudant molt la feina que fan, ja que s'han incrementat notablement les necessitats de cures que tenen els nostres pacients, i més tenint en compte que no poden estar acompanyats». Prat també destaca que «el seu paper és de suport i és diferent del que tenen quan són estudiants en pràctiques, quan el seu rol està associat a la formació».