La sallentina Maribel Sabaté, mare de l'exdirigent de la CUP Anna Gabriel, viu l'exili de la seva filla a Ginebra com un engranatge més de la lluita política. Com a mare té inquietuds per saber quan Gabriel podrà tornar a Catalunya amb garanties legals, però assegura que està bé residint a Suïssa. Sabaté va participar ahir, a Manresa, en l'acte per a l'amnistia que va organitzar Òmnium.

Com es troba l'Anna Gabriel?

Està bé. Aquesta setmana ha fet tres anys que és a Ginebra. Té la sort de treballar i de tenir bons companys a la feina, i també té la sort de continuar la lluita, tot i que, com diu ella mateixa, treballant no pot estar atenta a tot. Allà també s'ha involucrat en la causa dels kurds, a la qual ja hi donava suport abans, i és que a Suïssa hi ha una comunitat molt important provinent del Kurdistan.

Quina és la seva activitat a Suïssa?

Està treballant en un sindicat i em diu que és el més d'esquerres, tot i que allà les esquerres no són com aquí. Va tenir la sort que hi havia una convocatòria i hi va accedir, i li van donar una de les places. Tot i que Suïssa és un país que s'hi està molt bé, també hi ha gent amb mancances.A Ginebra, una de les ciutats importants de la part francòfona, per qualsevol cosa es fa un referèndum i la gent decideix.

Pensa a tornar a Catalunya?

Malgrat que els seus advocats van demanar de passar el seu cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, des de Madrid no ho han acceptat. Ella diu que vol tornar, però amb seguretat jurídica. Mentrestant, ella creu que la lluita la pot dur millor des de Suïssa que no pas des d'aquí, ja que se la podria tancar a la presó. Jo ja soc gran, i a vegades li dic que m'agradaria que pogués tornar i viure lliurement. El que em dol és que estigui represaliada, i jo també me'n sento.

Com ho viu com a mare?

Des del primer dia ens ho vam agafar, tal com diu ella, com una lluita. La meva filla fa molts anys que està involucrada en política, i des dels 18 anys ja era independentista. I aquesta lluita l'ha portada a viatjar a molts llocs i s'ha mogut molt. Va començar de molt jove i després de l'1-O, quan em va dir que volia marxar perquè sabia que seria perseguida, ho vam entomar d'aquesta manera. Des de la família li vam donar suport en tot moment, és clar.

Ella voldria estar a la primera línia política?

No ho sé. Han passat tres anys, i no sé si quan ella torni serà necessària. En política tot va molt ràpid i en els darrers tanys han passat moltes coses, amb causes legals obertes i represaliats.

Què li diu de la situació polític actual?

L'atabalo bastant quan la vaig a veure, uns tres cops l'any. M'agradaria que m'expliqués més coses. Com veu la situació política actual? Com tots, està pendent. Ella manté contactes a través de videoconferències i està al cas de tot, i manté aquestes relacions.