Lluny d'apagar-se, la Festa de la Llum de Manresa va ser ahir un bon reclam per sortir de casa en ple confinament. Així va quedar demostrat en la setena edició de Jardins de Llum, la mostra d'art efímer i un dels puntals de la celebració, que enguany veia reduïda la quantitat de propostes exposades a causa de la covid, però que igualment va atraure centenars de veïns, disposats a fer cues d'entre 10 i 15 minuts en alguns casos per poder accedir als espais de la mostra. Les expectatives eren incertes «i, al final, morirem d'èxit», apuntava en acabar la directora artística del certamen, Roser Oduber, satisfeta per la resposta obtinguda en un context de pandèmia.

La mostra, que avui es podrà tornar a visitar entre 2/4 de 7 i 2/4 de 10 de la nit, enguany inclou tretze propostes d'autor i quatre d'entitats, exposades en un format readaptat per la covid. S'ha suprimit l'habitual itinerari de carrer davant el risc de possibles aglomeracions difícils de controlar, i s'ha optat per concentrar les instal·lacions en pocs espais, bàsicament a l'Anònima, però també al carrer del Balç, la sala gòtica de la Seu, i la zona del riu. De fet, s'ha aprofitat aquesta remodelació forçada «per dotar la mostra d'una mirada diferent i obrir-la al riu», apunta Oduber, considerant que dona una amplitud d'espai «i ens permet mantenir la part més atmosfèrica de la mostra», combinada «amb una part més controlada a l'Anònima», on es concentren més de la meitat de les instal·lacions.

Aquesta reducció d'espais i els controls d'accés en grups bombolla i limitats en nombre que es feien en cada un van fer que es formessin llargues cues, especialment a les entrades de la sala gòtica i el carrer del Balç, però també a l'espectacle que es feia a l'interior de la nau de l'Anònima, fins al punt que en alguns casos es va optar per desistir de fer cues i mirar de provar sort aquesta tarda. «Tornarem demà», apuntava Lourdes Sobrevias, que no va poder veure algunes de les propostes del certamen.

Varietat, reciclatge i enginy

Més enllà de reinventar els itineraris, l'edició d'enguany de Jardins de Llum ha fet minvar per la covid la quantitat d'artistes participants. I és que «portar determinades instal·lacions de carrer a l'Anònima hauria suposat desvestir-les del seu contingut estètic, perquè en molts casos hi ha una estreta relació entre allò que es mostra i el lloc que l'acull», apuntava Oduber.

Tanmateix, la mostra s'ha pogut completar amb prop d'una vintena de propostes que han destacat per la seva varietat tant en continguts com en posada en escena, i amb la llum i l'aigua com a matèria prima.

Fora d'això, s'ha optat per utilitzar material reciclat, des d'ampolles d'aigua fins al paper, cartró i la canya. I és que la reivindicació pel respecte al medi natural ha estat una de les temàtiques presents, amb la simulació d'una torre elèctrica feta de canyes.

La reproducció del món subaquàtic amb «Llums al mar», del manresà Oriol Beas i l'eivissenc Àlex Fuertes amb un joc de colors i sons que simulen la vida en un oceà; les gàbies dels osonencs David López i Adrià Baulenas inspirades en la covid «com a senyal d'esperança malgrat el confinament»; els jocs de llums i ombres de Massimiliano Moro a l'entrada de l'Anònima; o els 25 metres d'escultura circular a base de tubs que recorden un carilló de vent sota un dels arcs del Pont Vell, són alguns dels dissenys que han omplert de contingut els Jardins de Llum d'enguany.

Uns treballs «que costen molt de fer i que valdria la pena d'exposar més sovint», apuntava Oduber, que no descarta, a partir de l'experiència d'enguany, de combinar propostes efímeres amb altres propostes més permanents en properes edicions.