23 de febrer de 2021
23.02.2021
Regió7

L'astrofísic manresà Ignasi Ribas enlaira Catalunya cap a l'espai

El 20 de març el Govern català llançarà el primer nanosatèl·lit, projecte que comanda l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, que dirigeix Ribas

22.02.2021 | 22:44
L'astrofísic manresà Ignasi Ribas

Del cosmòdrom rus de Baikonur es va enlairar l'any 1957 el primer satèl·lit de la història, el mític Sputnik. També la nau que va transportar el primer home a l'espai el 1961, el rus Iuri Gagarin. Actualment es una de les principals bases d'operacions de l'Estació Espacial Internacional. I el pròxim 20 de març, de Baikonur s'enlairarà la nau que transportarà el primer nanosatèl·lit que la Generalitat enviarà a l'espai.

Un dels ideòlegs del projecte que ha de fer que Catalunya accedeixi a l'espai és l'astrofísic manresà Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L'IEEC comanda la iniciativa i ha ajudat a definir l'estratègia que impulsa el departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat. A finals d'aquest any o a principis del vinent, és previst que s'enlairi un segon nanosatèl·lit.

«El meu rol aquí com a director de l'IEEC és fer que el projecte tiri endavant», ha explicat a Regió7 el propi Ribas. Catalunya mira a l'espai perquè és estratègic, assegura. «L'objectiu és aprofitar una oportunitat que s'està obrint, una nova manera d'accedir a l'espai que és el que se'n diu NewSpace». El desenvolupament de satèl·lits més petits, barats i accessibles, els nanosatèl·lits, que permeten oferir tota una sèrie de serveis ha democratitzat, per dir-ho d'alguna manera, l'espai. Ja no és a mans exclusivament de grans corporacions, països o exèrcits com fins ara. Aquesta escletxa cal aprofitar-la, insisteix.

Dades de l'espai

Els dos nanosatèl·lits han d'aportar dades. «Estem parlant, sobretot, de l'internet de les coses, de connectivitat en zones remotes que no tinguin cobertura, de productes per observar la terra que serveixin, sobretot a l'administració, per fer gestió del territori», comenta Ribas. «Estem parlant, insisteix, de tenir informació sobre cursos d'aigua, de masses forestals, de sequeres, de prevenció d'incendis, de lluitar contra el canvi climàtic... De productes i serveis que han d'ajudar que la societat vagi millor i tinguem una vida millor».

Recreacions de nanosatèl·lits a l'espai
L'espai també és negoci

I al mateix temps fer negoci, comenta. «Som en un món on actualment les dades són tan preuades com els productes tangibles. Com fa negoci Google o altres plataformes digitals que aparentment no cobren res i et donen un servei? Com s'ho cobren?», demana. «Doncs fent comerç amb les dades. Nosaltres no estem parlant de fer un Google, sinó de recollir dades i comercialitzar-les».

Ribas posa exemples concrets. Un ramader que vol controlar el seu ramat a la muntanya podria contractar el servei per fer-ne seguiment via satèl·lit. L'Agència Catalana de l'Aigua podria posar sensors als cursos alts dels rius per preveure i evitar riuades en un moment determinat. O una gran ciutat com Barcelona podria decidir poder disposar de dades per saber com estan els seus jardins i regar només aquells que tenen estrès hídrics i no pas aquells que ja estiguin prou humits. Més. Una empresa de contenidors de deixalles podria instal·lar-hi sensors per saber quan estan plens per programar el seu buidatge d'una forma més acurada i estalviar-se viatges a aquells altres que no estan plens. «I podria anar dient», afirma Ribas. La llista seria inacabable. El més interessant, però, és que «probablement d'aquí a uns anys hi haurà moltes més utilitats que ara mateix ni tan sols ens imaginem».

D'entrada, 2,5 milions

D'entrada l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, institució que forma part de l'Adminitstració, disposa de 2,5 milions d'euros per envolar els dos primers nanosatèl·lits, desenvolupar noves tecnologies per incorporar-les als aparells i per establir una estació de comunicacions per seguir els nanosatèl·lits des de terra que s'establirà a l'observatori del Montsec, al Pallars Jussà, i que és de l'IEEC. L'institut és qui gestiona tota aquesta infraestructura. «Per tant, és un rol troncal i essencial. No som els únics», però sí que «ara mateix l'IEEC és qui ha concentrat l'empenta per fer aquest esforç».

En un primer moment seran els departaments de la Generalitat qui faran ús de les dades que aportin els dos nanosatèl·lits, i més endavant es posaran a disposició d'universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses.

Indústria qualificada

El projecte NewSpace Catalunya no tan sols fixa la mirada a l'espai. També toca de peus a terra. Impulsar la indústria aeroespacial també suposa generar llocs de treball altament qualificats. «Aquesta inversió de diners va per capacitar una industria que generarà llocs de treball altament qualificats». Ribas explica que Catalunya forma enginyers aeroespacials, però «en produïm més dels que podem absorbir. Per tant, gent altament qualificada ha de marxar a altres àrees o a l'estranger» i es perd talent.

A més a més «com sempre i en tot, ser productor de coses és molt millor que no pas ser-ne només consumidor», opina Ribas. «I la idea és que Catalunya es converteixi en proveïdor de l'espai i no en un consumidor només de dades de l'espai. Per tant, que tingui un rol en el panorama internacional. Això és el que intentem fer».

El departament de Polítiques Digitals i Administracions Públiques de la Generalitat calcula que d'aquí fins el 2025 el desenvolupament d'aquesta economia d'alt valor afegit generarà 1.200 nous llocs de treball i una facturació de gairebé 300 milions d'euros.

 

Doblement estratègic

En aquesta mateixa línia Ribas opina que per Catalunya el projecte NewSpace és doblement estratègic «perquè tenim una mida de país, unes capacitats industrials i unes iniciatives de digitalització i telecomunicacions, que ens permeten poder aprofitar això el màxim de bé possible». Reflexiona que el NewSpace es desenvolupa millor en entorns creatius i d'evolució ràpida que no pas en «grans dinosaures empresarials. I nosaltres som un país de petites i mitjanes empreses i d'empreses emergents» -les anomenades starups- «i això vol dir que estem ben posicionats».

El nanosatèl·lit que es llançarà el 20 de març donarà connectivitat a tot el territori català. Costarà poc més de mig milió d'euros i l'ha desenvolupat Sateliot. És el primer operador de telecomunicacions que dotarà de connectivitat global i contínua a tots els elements que componen l'univers de l'internet de les coses sota el protocol 5G. La tecnologia de Sateliot, única al món, permet que, gràcies a una constel·lació de nanosatèl·lits situats a baixa altitud, els sensors de l'internet de les coses tinguin cobertura contínua i actuïn com a torres de telecomunicacions des de l'espai allà on les tecnologies terrestres no arriben.

El segon nanosatèl·lit que enlairarà la Generalitat s'ha adjudicat a Open Cosmos per 1,7 milions d'euros. Oferirà serveis d'observació de la terra per, com s'ha esmentat, poder utilitzar les dades per analitzar la productivitat dels cultius i els sòls, prevenir icendis forestals, fer gestió de l'aigua, control i protecció del medi i de l'activitat marina o planificar i supervisar el desenvolupament rural i urbà. És previst que s'envoli a finals d'aquest any o a principis del vinent. Open Cosmos és una companyia espacial. Ofereix un servei integral que inclou el disseny, la fabricació, la gestió de la missió o el llançament de satèl·lits, Treballa per empreses, institucions i governs de tot el món.

El primer llançament

Si les condicionsmeteorològiques són òptimes el llançament del primer nanosatèl·lit es farà el 20 de març a les 07.07.12 hora local des del cosmòdrom a Baikonur. És al Kazakhstan, però en territori rus. Va ser la primera base espacial que es va construir al món i actualment una de les més ocupades perquè dona suport a l'Estació Espacial Internacional.

«Realment la base no és el Kazakhstan. És territori rus dins el Kazakhstan. És com Llívia, per entendre'ns», explica Ribas. No té previst assistir al llançament de la nau que transportarà el nanosatèl·lit, però no ho descarta. «És una experiència fantàstica anar a un d'aquests llançaments. Fa un any i poc vaig anar a un que vem fer des de Kourou, a la Guaiana francesa d'una missió en la qual participava, i m'ho vaig passar pipa». Afirma que «si tinc l'oportunitat d'anar a llançar satèl·lits, a mi m'hi veuran».

Ribas opina que el sector de l'espai és cabdal per fer un país millor per a la gent


Quan el manresà Ignasi Ribas va assumir la direcció de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) l'estiu del 2017, un dels projectes estratègics que es va proposar impulsar va ser la investigació i la participació en projectes relacionats amb els nanosatèl·lits. «Ara s'està materialitzant una d'aquestes línies estratègiques. El 20 de març envolarem el primer. És part d'aquesta planificació que vaig assumir el 2017», explica.

Respecte la seva participació en el projecte NewSpace Catalunya afirma que «sense ser un expert profund en nanosatèl·lits, ha empès tan com he pogut aquest àmbit a l'hora de promocionar tot el sector de l'espai a Catalunya». Argumenta que «donarà llocs de treball i contribuirà a una economia més sana en el sentit que és una aposta per un alt valor afegit, cabdal per fer un país millor per la seva gent. Em considero un privilegiat».

L'especialitat de Ribas és observar l'univers . Els darrers anys s'ha significat pels seus treballs d'investigació sobre els exoplanetes que orbiten al voltant d'una estrella fora del sistema solar. El seu treball facilita entendre com es formen els planetes a l'univers i quines són les seves característiques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya