Després de parlar-ne durant gairebé una dècada, el frontal florentí (s. XIV) de la Seu es restaurarà i s'exposarà en una capella lateral del temple perquè tothom el pugui gaudir. Es farà amb 125.000 euros del programa Temps de Gòtic que subvenciona la Fundació La Caixa en conveni amb el Departament de Cultura. La intenció és que estigui restaurat i exposat l'any vinent, coincidint amb els 700 anys de la signatura del contracte de Berenguer de Montagut per construir el temple gòtic.

El frontal florentí és una peça del gòtic català molt valorada a nivell mundial pel fet que és un dels pocs frontals d'altar gòtics de l'època que es conserven. Està exposat en un armari que hi ha al Museu Històric de la Seu, si se'n pot dir així; un espai de difícil accés que només es pot visitar amb cita prèvia perquè no forma part de la visita turística a la basílica.

Fa anys que els Amics de la Seu, primer, i que la parròquia, després, treballen per mostrar-lo amb tota la qualitat que mereix, i per restaurar-lo, atès el seu delicat estat de conservació; l'últim tractament de conservació i neteja que s'hi va fer data del 1992.

La capella on es preveu instal·lar un cop restaurat és la de la Mare Déu de Lourdes perquè no hi ha cap retaule i no està lligada a cap confraria. És la que hi ha a la façana sud del temple, la tercera començant a comptar des del baptisteri. El crist romànic que també hi ha al museu, que van fer restaurar els Amics de la Seu, podria quedar exposat en una paret lateral de la capella on hi ha el retaule de la Santíssima Trinitat.

Una herència del segle XIV

El Frontal de la Passió, conegut popularment com a frontal florentí, és un frontal d'altar gòtic encarregat per Ramon Saera, una de les personalitats manresanes més importants del segle XIV, al brodador florentí Geri di Lapo. Al seu testament (fet el 24 de novembre de 1357 i conservat a l'Arxiu del Museu Comarcal), Saera deixà en herència el frontal a la basílica manresana. Al segle XIV els frontals servien com a ornament dels altars majors perquè, a diferència de les capelles laterals, no s'hi podien col·locar retaules.

Mesura 90 centímetres d'alçada i 333 d'amplada. A la part central hi ha representada la crucifixió i les dues parts laterals estan dividides en nou registres disposats de tres en tres en tres fileres

El 2017 la parròquia de la Seu, en coordinació amb el bisbat, va encarregar i va pagar un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat per conèixer amb exactitud l'estat de de conservació de la peça. Experts en art es van traslladar a Manresa per fotografiar-lo i treure'n mostres. Es va aprofitar, també, per col·locar un mesurador de la temperatura i de la humitat a la capella on podria anar. Fonts de la Seu expliquen que l'objectiu no és fer-hi un petit museu sinó que el frontal quedi integrat a la basílica. Tanmateix, caldrà adequar l'espai i millorar-ne la il·luminació.

Ja fa temps que es va desestimar la idea inicial d'exposar-lo a la Sala Gòtica perquè, segons les mateixes fonts, entre d'altres, caldria dotar-la d'un sistema de videovigilància del qual sí que disposa el temple des del 2019. Aprofitant una subvenció amb què es va adequar l'espai d'acollida i la sala on es projecta l'àudiovisual de la Seu pensant en les visites -i el mateix audiovisual- es va instal·lar un sistema de videovigilància i es va millorar la seguretat dels retaules gòtics de les capelles.

A la Seu van saber la setmana passada que dins del programa Temps de Gòtic es restauraria el frontal però l'acord amb la parròquia encara s'ha de signar.

El 2018, la Generalitat va culpar a l'aplicació de l'article 155 que no s'avancés en la restauració de la peça, després d'anunciar que se li donaria prioritat dins del programa Temps de Gòtic coincidint amb què Manresa va ser Capital de la Cultura Catalana aquell any.

A banda d'avançar feina fent analitzar el retaule, la parròquia també ha demanat el pressupost de treure'l del museu, feina que s'haurà de realitzar amb una grua per l'exterior de la basílica.