26 de febrer de 2021
26.02.2021
Regió7

Entitats de Manresa retreuen que la línia de FGC es modificarà sense debat ni consens

Regió7 demana a vuit associacions com valoren el projecte de soterrament pactat per l'Ajuntament i els 'Catalans' previst per al 2025

25.02.2021 | 19:15
Regió7 demana a vuit associacions com valoren el projecte de soterrament pactat per l'Ajuntament i els 'Catalans' previst per al 2025

Manca de debat i, per tant, de consens per portar-ho a terme, i una inversió milionària en un tema que ara mateix no és prioritari. És l'opinió majoritària de vuit entitats de Manresa d'àmbits diferents a qui ha interrogat aquest diari sobre el projecte de soterrament i de perllongament de la línia dels FGC.

El projecte pactat entre l'Ajuntament de Manresa i FGC per millorar la línia a Manresa passa per soterrar les vies des de l'estació Manresa Alta, enderrocar l'estació Manresa Baixador i fer una nova estació subterrània a la plaça Espanya o a tocar -s'ha d'estudiar si és millor aquesta opció o la de fer-la sota la plaça de les Oques-, fins a on s'allargarà el recorregut. Tot plegat tindrà un cost d'entre 40 i 60 milions d'euros i és previst que les obres s'executin entre els anys 2023 i 2025.

La federació de barris aprova la millora urbanística d'aterrar el Baixador, però no la morterada per allargar la línia 250 metres, en la qual cosa coincideix l'entitat veïnal de Passeig i Rodalies, per a la qual seria diferent si arribés a la plaça de Crist Rei. Així mateix, la federació opina que caldria apostar per una estació central a Fàbrica Nova o pel tren-tram. La plataforma pel transport públic reivindica el darrer.

La plataforma de gent gran retreu a l'Ajuntament que només parli de participació «quan li convé». Els veïns de la Carretera Santpedor són els més favorables. Valoren que és una inversió que tindrà repercussions positives en l'economia de la ciutat i millorarà molt la comunicació del barri amb el Passeig. La UBIC és escèptica quant al cost-benefici de la inversió. L'associació de comerciants de Sobrerroca i voltants, que no veu malament el projecte, i la del carrer Barcelona, pensen que els diners s'haurien de destinar a temes més urgents. No són els únics.

Les preguntes


1.Creu que hi ha hagut prou debat a l'hora de decidir el projecte per integrar millor del que ho està ara la línia dels FGC a la trama urbana de Manresa

Toni Erro (president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa):
Rotundament creiem que no. A la federació de Barris, per exemple, en cap moment se'ns ha convidat a participar en cap fòrum on s'hagi posat damunt la taula aquest tema i, tot i no ser el melic del món, sí que és cert que la FAVM assisteix regularment a les reunions convocades pel Consorci Viari de la Catalunya Central, on sovint ha sortit a debat la necessitat de millorar les connexions viàries i ferroviàries del territori, i mai no s'ha comentat res d'aquest tema, mentre que, contràriament, sí que ha sortit sovint la línia R4 de rodalies Renfe per criticar-ne el servei i la inseguretat. A jutjar per algunes informacions publicades en aquest mateix diari, la Taula de Territori i Sostenibilitat (formada per sis col·legis professionals i tres gremis) manifestava, no només el seu rebuig al projecte per soterrar els Ferrocarrils, sinó que es mostrava queixós pel fet precisament d'haver-se obviat el debat. De fet, és difícilment defensable que hi hagi hagut debat quan ni el mateix Ajuntament ha debatut la qüestió en sessió plenària.

Víctor Feliu (membre de la Plataforma en defensa de les pensions i dels drets de la gent gran de Manresa): No hi ha hagut la informació necessària per poder debatre col·lectivament un projecte d'aquestes característiques. I, el que és pitjor, no hi ha hagut debat ciutadà. Ha faltat diàleg i debat amb els agents de la ciutat, tant amb els col·legis professionals com també amb les entitats socials. Una infraestructura d'aquesta importància necessita un debat previ, serè i consensuat, abans d'acordar unilateralment una proposta com s'ha fet entre l'Ajuntament de Manresa i Ferrocarrils de la Generalitat. A l'hora d'escollir entre les dues opcions proposades, cal fer-ho des d'una perspectiva global que contempli altres alternatives ferroviàries de futur per millorar les connexions dins la ciutat i també amb la comarca.

Carles Boix (president de l'Associació de Veïns de la Carretera Santpedor):És un tema que ve de molt lluny. Creiem que quan es presenta una gran inversió per a la ciutat cal aprofitar-la. Aquest projecte pot representar una millora de la connexió amb l'àrea metropolitana que pot fer augmentar la demanda d'habitatge a Manresa i el consum en general. Vivim en una capital de comarca amb molt dèficit d'inversions i cal començar quan abans millor a revertir-ho.

Laura Oliva (membre de la Plataforma pel Transport Públic de la Catalunya Central): És evident que no, com han deixat palès altres entitats socials i econòmiques de la ciutat i de la comarca. És més, s'han fet saltar pels aires consensos previs en qüestió de mobilitat ferroviària necessària pel territori i que en cap cas contemplaven el soterrament.

Tània Infante (presidenta de la UBIC de Manresa): La UBIC no ha pres part en aquest debat i desconeixem com s'ha dut a terme amb altres actors de la ciutat i del territori; tampoc amb la Taula de Territori i Sostenibilitat. Creiem que és essencial que els debats del model de ciutat, com és aquest, es facin amb el màxim de consens possible, ja que no es poden desfer així com així i tenen impacte al cap de molts anys. En aquest cas concret, parlem d'un elevat pressupost que arriba de cop després de molts anys sense inversions en aquesta línia, i que segurament no es repetirà en anys. Gestionar-los s'ha de fer mirant al futur i tenint en compte totes les veus i tots els sectors implicats. La mobilitat és un repte per a la ciutat, i el comerç hi té molt a dir-hi, ja que l'afecta directament.

Carme Prunés (presidenta de l'Associació de veÏns del Passeig i Rodalies): Ens sembla que per a un tema de l'envergadura d'aquest ha estat totalment insuficient.

Alba Ferrer (presidenta de l'associació de comerciants del carrer barcelona): Els socis del l'associació coincidim que el coneixement pel que fa al projecte ha estat escàs. La majoria només el vam veure als titulars de la premsa [Regió7].

Josep Tobeña (president de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i Voltants): Creiem que no hi ha hagut prou debat per consensuar el millor projecte per a la ciutat.

2. Està d'acord amb la proposta consensuada per l'Ajuntament amb FGC?

Toni Erro (president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa): No. Particularment, ens agrada més una altra proposta de les vàries que semblen existir: el tren-tram, una estació a Prat de la Riba, Fàbrica Nova Estació Central, per anomenar-ne algunes... Aquesta última és la que probablement, tenint un pressupost més elevat que la resta de propostes, des de la FAVM veuríem amb més bons ulls perquè suposaria un element veritablement transformador per a tota la ciutat en general. Quant al concepte de metro, terme que sovint s'associa al soterrament de la línia dels FGC a Manresa, val a dir que el nom no fa la cosa, i cal destacar que el que fa desitjables les línies de metro de les grans ciutats és la capacitat de recórrer distàncies mitjanes/llargues amb una freqüència elevada de pas, i a Manresa les distàncies són més aviat curtes (ideals per fer amb e-bike, VMP, o a peu), i sembla difícil que FGC s'avingui a implementar als seus trens freqüències de pas d'entre tres i cinc minuts.

Víctor Feliu (membre de la Plataforma en defensa de les pensions i dels drets de la gent gran de Manresa): No estem d'acord perquè un projecte d'aquesta envergadura no pot decidir-se unilateralment entre els FGC i l'Ajuntament sense comptar amb l'opinió dels agents socials i professionals de la ciutat. Un Ajuntament a qui tant agrada predicar a favor de la participació ciutadana ha de ser coherent amb el seu discurs. Cal fomentar la participació sempre, i no només quan a l'administració li convé. La decisió final que s'acordi tindrà molta transcendència per al futur ferroviari, viari i urbanístic de la ciutat. Així mateix, cal no precipitar-se i estudiar-ho a fons amb tècnics professionals ja que la xarxa del clavegueram i de torrents soterrats provoca molts dubtes pel que fa la seva execució.

Carles Boix (president de l'Associació de Veïns de la Carretera Santpedor): Sí. Hi estem d'acord i valorem positivament que les dues parts coincideixin amb el projecte. A nivell nostre [del barri de la Carretera Santpedor], suposa una gran millora en la connexió del centre de la ciutat amb l'avinguda de les Bases de Manresa, amb la carretera de Santpedor i amb l'avinguda de l'Abat Oliba. També connectarà molt millor el carrer de la Font del Gat.

Laura Oliva (membre de la Plataforma pel Transport Públic de la Catalunya Central): Un consens entre dos, no és un consens de ciutat, ni de comarca. És incomprensible que els FGC no prioritzin la mobilitat comarcal sostenible i la millora de la comunicació amb Barcelona i que optin per emparar un projecte amb finalitat urbanística amb diners públics de totes.

Tània Infante (presidenta de la UBIC de Manresa): Estem d'acord que el traçat de la via actual dificulta la mobilitat de la zona. Amb la nova proposta, l'àrea en sortiria beneficiada, també a nivell comercial, obrint espais per a vianants i facilitant les connexions per a vehicles. També estem segurs, però, que hi hauria d'haver més propostes sobre la taula tant per resoldre aquest problema com altres aspectes de la mobilitat relacionada amb els FGC, i que s'avaluessin amb consensos amplis, no només polítics sinó també de la societat civil. La UBIC valorem que és imprescindible tenir transports que connectin la ciutat amb el territori i diferents zones de Manresa, però que no creïn més maldecaps urbanísticament parlant. Veiem bé, doncs, totes les propostes que incideixin en la pacificació per una banda i millorin la mobilitat per l'altra.

Carme Prunés (presidenta de l'Associació de veÏns del Passeig i Rodalies): Allargar el tram per beneficiar els usuaris no és tan important. Si fos fins a la plaça de Crist Rei... però des de la plaça del doctor Selga fins a la plaça Espanya és un enrenou que no ens aportarà massa solucions. Són 200 metres! Abans no hi havia el Baixador i tothom sabia que havia d'anar a Manresa Alta a buscar el tren. És un enrenou terrible, tot i que comprenc que es fa amb la voluntat de millorar la ciutat, però aquest és el moment menys apropiat per fer-ho.


Alba Ferrer (presidenta de l'associació de comerciants del carrer barcelona): No és que hi estem en contra, però no el trobem prioritari ni prou consensuat amb la ciutadania.

Josep Tobeña (president de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i Voltants): Aquest projecte ens sembla que és força viable, si finalment es porta terme com l'han explicat i si no tenim sorpreses d'última hora, com passa en aquesta ciutat.

3. Li està bé dedicar entre 40 i 60 milions d'euros a aquesta inversió o creu que s'haurien de destinar a una altra tema?


Toni Erro (president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa): 360 milions considerem que són massa diners com perquè, en l'època que ens ha tocat viure, es gastin només per allargar 250 metres una línia de ferrocarril que no aportarà cap canvi significatiu a la mobilitat urbana. Si els diners haguessin d'anar sí o sí a trens, aleshores apostaríem únicament per eliminar el coll d'ampolla del carrer de Camps i Fabrés i la resta que es destinessin a millorar molt les freqüències de pas, i a intentar disminuir el temps del trajecte Manresa-Barcelona-Manresa. En canvi, si els diners els poguéssim destinar a altres coses, possiblement plantejaríem deixar tota la ciutat arreglada (l'auditoria d'espai urbà de 2016 pressupostava en 15 milions d'euros el manteniment que s'havia de fer a la ciutat per deixar-la decent). Es podria fer la nova residència del Xup, i destinar molts més diners als serveis a les persones (SAD, telealarmes...). Es podrien destinar diners a doblar freqüències del bus urbà i a comprar busos elèctrics. Es podrien destinar bastants més diners a programes d'emergència habitacional i de lluita contra la pobresa. Implementar un mètode més eficient de gestió de residus. Treballar la sobirania energètica i generar un caldo de cultiu per fomentar el comerç local i facilitar la digitalització industrial...

Víctor Feliu (membre de la Plataforma en defensa de les pensions i dels drets de la gent gran de Manresa): Sincerament, sense fer demagògia, la ciutat té altres prioritats. Evidentment, millorar la connexió viària entre els carrers d'aquell sector és positiu, però les dues propostes formulades són totalment qüestionables, tant des de la vessant tècnica com econòmica. En una situació de crisi com l'actual cal prioritzar les necessitats socials. Ja que la milionària inversió prevista l'assumirà la Generalitat, podria negociar-se que aquests diners s'invertissin en altres projectes socials de la ciutat. Si des de l'administració s'insisteix en destinar-los en el transport ferroviari, aleshores es podria prioritzar la urgència destinant els diners per millorar les deficients comunicacions amb Barcelona i amb la comarca.

Carles Boix (president de l'Associació de Veïns de la Carretera Santpedor): Hi han moltes necessitats a la ciutat, però aquesta es una inversió que més tard repercutirà en molts sectors de la nostra economia. Això sí, cal millorar, també, la durada dels trajectes i el manteniment de les instal·lacions.

Laura Oliva (membre de la Plataforma pel Transport Públic de la Catalunya Central): No. S'han de destinar a donar resposta a mancances en matèria ferroviària que tenim al territori. Recuperant el projecte del tren-tram per Manresa i per a la comarca i també per millorar en temps de trajecte i més semi-directes la comunicació amb Barcelona.

Tània Infante (presidenta de la UBIC de Manresa):  La inversió a la ciutat és una gran notícia, però som escèptics pel què fa al cost-benefici. Són molts diners per acostar l'estació 200 metres al centre de la ciutat i soterrar menys de mig quilòmetre de vies. A més a més, és una intervenció que podria paralitzar la zona mentre durin les obres. Vista la magnitud de la inversió, és fàcil pensar si cal destinar-ho tot a un sol projecte o si es podria destinar també a millorar la freqüència de trens, a reduir el temps de connexió amb Barcelona o a fer passes per a la connexió amb la Renfe o per a l'obertura d'altres línies amb la comarca. Sense conèixer a fons el projecte, però, no podem valorar aquestes opcions.

Carme Prunés (presidenta de l'Associació de veÏns del Passeig i Rodalies): Pensem que, pel que fa a la inversió, la ciutadania se'ls tirarà a sobre. En aquest moment, amb el que passa a nivell de la política i amb la pandèmia... Hi ha coses més importants i necessàries. Hi ha fronts oberts, obres per acabar, carrers on t'entrebanques... Cada cosa s'ha de fer en el seu moment. Hi ha un tema importantíssim per als comerciants que és que no hi ha un pàrquing subterrani per deixar els cotxes, i que el que hi ha a la Reforma s'utilitza molt poc i l'ascensor és un urinari públic.

Alba Ferrer (presidenta de l'associació de comerciants del carrer barcelona): Manresa té moltes carències que necessiten una actuació immediata si no volem perdre la capitalitat comarcal, com són l'aparcament, l'arranjament dels carrers i espais publics i les promocions comercials, industrials i de turisme.

Josep Tobeña (president de l'Associació de Comerciants de Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i Voltants): Actualment, aquests diners s'haurien que destinar a altres temes relacionats amb la pandèmia. Per exemple, a la gent que ha quedat a l'atur i que no cobra res. Si hem pogut esperar tants anys per consensuar el projecte, podem tenir un mica més de paciència.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya